ERC, Junts i la CUP fan diferents aproximacions sobre un eventual referèndum pactat i com seguir amb el procés independentista. La llista de Pere Aragonès té l’Acord de Claredat com una de les principals propostes i està convençuda que Catalunya tornarà a votar en referèndum malgrat l’Estat digui que és impossible. Junts avala un referèndum acordat com l’únic substitut de l’1-0 però és escèptic i diu que mentrestant cal preparar el país per si s’ha d’exercir la unilateralitat. La CUP creu que un referèndum acordat no té cap recorregut i s’obre a posar data a un nou referèndum “com a eina de confrontació”. El PSC vol obrir una “nova etapa” basada en el desplegament de l’Estatut del 2006 i els comuns aposten primer per un acord a Catalunya.
La principal proposta d’ERC és assolir un acord per a la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Després de la llei d’amnistia, els republicans creuen que es donen les condicions per iniciar la “segona fase del procés de negociació” amb l’estat espanyol, que s’ha de centrar en la resolució del conflicte.
La proposta concreta d’ERC és, tal com va presentar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, abans de la campanya, un Acord de Claredat. Els republicans creuen que la “via òptima” per aconseguir un referèndum és a través de l’article 92 de la Constitució, amb una pregunta binària sobre si Catalunya ha de ser independent i en una consulta pactada amb l’Estat. Una proposta avalada per l’informe encarregat a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA).
“Un cop assolida l’amnistia, promourem la celebració d’un referèndum d’autodeterminació que tingui les garanties necessàries per a la implementació dels resultats obtinguts. Apostem per la via de la negociació amb el govern de l’Estat i per fer servir la força que ens dona la ciutadania a les urnes per forçar l’Estat a acceptar l’exercici del dret a l’autodeterminació com la millor via per resoldre el conflicte polític amb Catalunya”, defensa ERC al programa electoral.
La llista d’ERC dona per fet que Catalunya tornarà a votar en un referèndum tot i que els socialistes diguin que és impossible i, com a argument, citen el que ha passat amb els indults i l’amnistia.
Junts reivindica l’1-O però avala un referèndum pactat
Junts es presenta al 12-M la unilateralitat que havia abanderat en les darreres cites electorals. La llista de Carles Puigdemont planteja les eleccions com una tria entre dependència o independència. “Entre partits dependents de Madrid o un independentisme arrelat a l’herència de l’1-O, però que alhora vol preservar i augmentar l’autogovern que tenim ara”, defineix el programa electoral.
Segons el candidat de Junts, el referèndum i la declaració d’independència ja estan fets i només seria substituïble per un referèndum acordat. Ara bé, Puigdemont també avisa que Catalunya no s’ha d’esperar a comprovar que la via negociada no funciona per anar preparant-se, sense entrar en concreció.
La candidatura de Junts es reivindica com els que volen acabar la feina que vam començar l’1-O. I, segons diuen, aconseguir una Catalunya independent i al mateix temps radicalment democràtica, pròspera, sostenible, cohesionada, solidària i feminista
“L’1-O és l’expressió més alta de la voluntat de ser dels catalans i ens obliga a persistir en la reivindicació de la independència de Catalunya. Aquest referèndum serà sempre la llavor de la reivindicació de qualsevol altre referèndum d’autodeterminació que es pugui arribar a celebrar en un futur”, afegeix Junts al programa electoral.
La CUP descarta que un acord amb l’Estat sigui possible
Durant la campanya electoral, la candidata dels anticapitalistes, Laia Estrada, ha obert la porta a fixar una nova data per a un referèndum “com una eina de confrontació amb l’Estat”. De fet, la mateixa Estrada ha recordat que aquesta legislatura la CUP va proposar al Parlament posar data a un referèndum i que es fes abans que acabés la legislatura. Però ni ERC ni Junts hi van votar a favor. Els anticapitalistes creuen que un referèndum acordat amb l’Estat no té cap recorregut.
El programa electoral dels anticapitalistes defensa que la independència no arribarà a través del pacte amb un règim “que ha demostrat la seva perversió i demofòbia” sinó a través de la “desobediència civil i la mobilització popular”. En aquest sentit, la CUP assegura que treballarà des de tots els fronts per generar les condicions per assolir la ruptura amb l’Estat necessària perquè Catalunya s’autodetermini.
Els socialistes volen desplegar l’autogovern pendent de l’Estatut
La paraula referèndum no apareix ni una vegada al programa electoral del PSC. De fet, els socialistes s’hi han mostrat contraris argumentant que és divisiu. Segons la candidatura liderada per Salvador Illa cal obrir una “nova fase” de desplegament de l’Estatut del 2006. “En el marc de la Comissió Bilateral i de la Comissió Mixta de Traspassos es poden concretar els més de 50 traspassos de competències que queden pendents”, asseguren.
Els socialistes catalans centren el seu discurs en la necessitat d’obrir una “nova etapa” per a Catalunya. I asseguren que liderar l’exercici del l’autogovern és per al PSC “la màxima aspiració política”. “Per això volem exercir l’autogovern des de l’exemplaritat, l’exigència i la vocació de servei públic”, afegeixen.
La candidatura socialista basa el seu discurs en defensar que “cal girar full definitivament del procés independentista” i afirmar que el camí unilateral “no té cap recorregut”.
El PSC també aposta perquè el sistema “d’una Espanya gairebé federal” millori substantivament per a Catalunya. I posa com a exemples, reorganitzar les Conferències de Presidents de les Comunitats Autònomes i crear un nou Senat territorial.
Referèndum sobre “l’acord polític”, segons els comuns
Els comuns aposten per fer un referèndum sobre “l’acord polític” al què s’arribi en el procés de negociació. El programa electoral de la candidatura de Jéssica Albiach estableix que primer s’ha d’acordar entre els partits catalans una llei que reguli com s’ha de fer un referèndum, és a dir, el procediment, les condicions i les normes per interpretar el resultat. “Es tracta d’aplicar, adaptant-los a la nostra realitat, els principis de la llei de la claredat del Canadà”, afegeixen.
La candidatura de Comuns Sumar defensa que hi ha una majoria social favorable al diàleg per resoldre el conflicte polític i que rebutja tant la via unilateral com l’immobilisme. I creu que després del 12-M s’ha d’obrir una “nova etapa” per continuar avançant en el diàleg amb el govern progressista de l’Estat.
Al marge del referèndum, els comuns aposten per impulsar una “agenda d’avenç de l’autogovern”. “Catalunya ha de disposar de més i millors competències i de més recursos per desenvolupar polítiques pròpies i el reconeixement de la seva singularitat nacional”, defensen.
Cs, PPC i Vox, els més bel·ligerants contra l’independentisme
El PPC concorre al 12-M amb l’aspiració d’aglutinar el vot constitucionalista contra l’independentisme. I es presenten com a alternativa als socialistes, a qui assenyala com a soci que ha cedit davant dels partits separatistes.
Cs també rebutja la llei d’amnistia i exigeix que Carles Puigdemont i la resta de política “implicats al cop a la democràcia del 2017” assumeixin les seves responsabilitats penals. El partit liderat per Carlos Carrizosa promet actuar amb “tots els mitjans jurídics” perquè els polítics condemnats o “fugats a l’estranger” no puguin presentar-se a les eleccions ni ocupar càrrecs polítics.
El partit d’extrema dreta liderat per Ignacio Garriga diu que el projecte dels independentistes està basat en “l’odi, la insolidaritat i la mentida”. I promet derogar tot les normes “totalitàries” que han aprovat els partits independentistes.
