ERC, Junts, Compromís, Bildu, Podem i BNG han anunciat aquest dimecres que presentaran un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei educativa pactada entre PP i Vox a les Corts valencianes. La llei, batejada com a ‘Llei de llibertat educativa’, recupera la doble línia de valencià i castellà a les aules del País Valencià i entrarà en vigor al curs 2025-2026. La portaveu de Compromís al Congrés, Àgueda Mico, ha afirmat que la norma vulnera la Constitució i l’Estatut d’autonomia valencià. “És una llei que discrimina els alumnes valencianoparlants i no permet que els pares tinguin seguretat jurídica a l’hora de matricular els alumnes als centres valencians”. Segons Micó, “un cop més el PP va en contra de la llengua pròpia”.
La norma preveu que a les zones valencianoparlants les famílies elegeixin la “llengua base” de cada curs en una votació, i estableix que si hi ha més una part substancial de famílies que optin per una de les dues llengües, caldrà crear una línia per impartir classe en aquesta llengua. Si no hi ha prou alumnes per fer dues aules, les classes seran en la llengua que voti la majoria.
En educació infantil a partir de tres anys, els pares elegiran una de les dues llengües com a primera opció durant la inscripció. L’elecció es mantindrà fins que acabin Educació Primària. A primer de Batxillerat els centres ajustaran els horaris dedicats a cada llengua en funció del nombre d’alumnes que hagin optat per una o l’altra.
A les zones castellanoparlants, en canvi, la llei preveu un mínim de temps dedicat a l’ensenyament en valencià, però mantenint el castellà com a llengua vehicular predominant. Els alumnes han de rebre assignatures com Llengua i Literatura Valenciana, però la major part de les classes es fan en castellà.
La norma també homologa el C1 de valencià per a tots els alumnes que obtinguin un 7 a Batxillerat i facilita l’exempció de l’assignatura de valencià a les zones castellanoparlants.
