Els grups parlamentaris d’ERC i la CUP-NCG registren una proposició de llei per tal reformar per la via ràpida el reglament del Parlament amb l’objectiu d’aturar els “discursos d’odi” de Vox. La proposta, que es treballa des de fa mesos, segons asseguren els dos grups, diu que els diputats “no poden incórrer al discurs d’odi o intolerant ni incitar a la discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua, discapacitat o qualsevol altra”.
A la vegada, la reforma fixa els criteris per valorar si es produeix un discurs d’odi i estableix que s’hauran de tenir en compte les “intencions identificables de l’orador”, la “percepció de la intervenció pel públic” i si perjudica la dignitat i reputació del Parlament, entre d’altres. La proposta també incorpora explícitament els “discursos d’odi” com un dels motius pels quals la presidència del Parlament pot cridar a l’ordre i, fins i tot, expulsar diputats de l’hemicicle. Paral·lelament, la proposició fixa els criteris per valorar si es produeix un discurs d’odi i estableix que s’hauran de tenir en compte les “intencions identificables de l’orador”, la “percepció de la intervenció pel públic” i si perjudica la dignitat i reputació del Parlament, entre d’altres.
Finalment, la modificació que proposen Esquerra i la CUP concreta també que un diputat o diputada que no signi el compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament, com és el cas dels de Vox, no podrà ser escollit per als òrgans del Parlament, ni ser nomenats ponents ni formar part de delegacions oficials.
Republicans i cupaires volen a més que el codi de conducta passi a ser una part més del reglament, amb l’objectiu de reforçar-ne el caràcter legal. I, finalment, que les declaracions institucionals del Parlament es puguin acordar per majoria qualificada de dos terços a la Junta de Portaveus -sense unanimitat, com era fins ara-. De fet, des de l’entrada de Vox a la cambra catalana no s’aproven declaracions institucionals per manca d’unanimitat.
Els dos grups parlamentaris també volen aprofitar la reforma parcial del reglament per ampliar les casuístiques de delegació de vot, ja existent fins ara al Parlament, per incloure-hi situacions excepcionals “d’especial gravetat en què per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri suficientment justificat”. Amb la situació actual es limita en casos de permisos de maternitat o paternitat, hospitalització i incapacitat prolongada.
I pel que fa al vot telemàtic, es proposa, per primer cop, incorporar-lo al reglament del Parlament. Proposen que la Mesa el pugui autoritzar en “situacions excepcionals d’especial gravetat en què, per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri suficientment justificat”.
La reforma també vol ampliar les opcions de vot dels diputats i diputades: més supòsits de delegació i incorporar al reglament el vot telemàtic en situacions excepcionals.
