ERC resoldrà aquest dissabte qui presideix el partit. Haurà calgut una segona volta, després que cap de les tres candidatures superés el 50% dels vots el 30 de novembre. Va estar a punt de fer-ho Militància Decidim, amb Oriol Junqueras i Elisenda Alamany al capdavant, que va assolir el 48,3% de suports. Així, la cruïlla definitiva situa les bases d’ERC davant del dilema final per escollir la nova executiva: o manté el lideratge de Junqueras (ha presidit el partit durant 13 anys) o aposta per un canvi de rumb de la mà de Nova Esquerra Nacional. La candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps va quedar segona, amb un 35,3% dels vots. El congrés ha estat marcat per la picabaralla interna i un reguitzell de retrets i acusacions des de fa mesos.
O Junqueras o Godàs presidiran ERC a partir de diumenge. El candidat de Militància Decidim aspira a mantenir el càrrec -que ja ha ostentat 13 anys- i allargar el seu mandat. Inhabilitat encara pel Suprem per l’1-O, i després d’estar 4 anys empresonat, Junqueras assegura que el seu equip és “municipalista i d’autèntica renovació”. Vol que ERC sigui “gran” i la referència socialdemòcrata del país, seduint votants no independentistes.
Junqueras encara no ha concretat què va votar a la consulta interna d’ERC sobre la investidura de Salvador Illa. Afirma que és partidari de revisar els pactes amb el PSC i que no hi haurà nous acords si els socialistes no compleixen els pactes ja assumits.
Alamany, la seva candidata a la secretaria general, és la principal defensora i impulsora que ERC entri al govern de Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona. Alamany ha afirmat aquesta setmana que la segona volta és un mer “tràmit” per a la seva candidatura.
De la seva banda, Nova Esquerra Nacional es defineix com els del ‘sí’ i els del ‘no’ a la consulta sobre Illa. La candidatura de Godàs i Camps aposta per enfortir l’esquerra nacional, proposa una Conferència Sobiranista i una Estratègia pel Referèndum, a més d’enfortir i democratitzar l’organització per fer-la més “coral i compartida”. També vol convocar el proper congrés d’ERC l’estiu de 2027 per sotmetre’s a la confiança de la militància.
Godàs va destacar després de la primera votació que quedava demostrat que la meitat de la militància “vol un canvi”. I va constatar que el suport de les bases d’ERC a Junqueras ha passat del més del 80% -en el congrés del 2023- a un 48,3% el 30 de novembre d’enguany: “Ha disminuït molt notablement”.
El paper de Foc Nou
Foc Nou, la candidatura d’Helena Solà i Alfred Bosch, va quedar tercera -i última- a la votació del 30 de novembre, amb un 12.6% dels suports. La llista que volia aplegar el ‘no’ de la militància a Illa i situar la independència al centre del taulell de Calàbria va decidir dimecres en una assemblea dels seus avaladors que no demanaria el vot per cap de les dues candidatures finalistes. Segons Foc Nou, ni Militància Decidim ni Nova Esquerra “no compleixen ni garanteixen” les cinc condicions que van presentar-los.
Tot i això, la candidatura sí que va demanar als seus membres i votants que decideixin el seu suport de dissabte “amb consciència”. A través d’un comunicat, Foc Nou ha detallat el grau de compliment d’aquestes condicions per part de les altres dues candidatures a partir de tres categories: de major o menor grau: verd, taronja i vermell.
Militància Decidim només té una categoria verda (crear una auditoria externa sobre l’estructura B del partit). Nova Esquerra en té 4 en verd: incorporar el Pla Foc Nou independència 2030, una consulta vinculantsobre l’acord amb el PSC abans de l’agost; i modificar els estatuts per evitar acumulació de càrrecs, a banda de l’auditoria.
La llista de Junqueras té 3 categories en vermell (referèndum acordat i vinculant com a condició per a noves investidures a Madrid); la consulta sobre els pactes amb el PSC; i la modificació dels estatuts. L’equip de Godàs no té cap categoria en vermell, només una en taronja: el referèndum com a condició per a noves investidures. La petició d’incorporar el Pla Foc Nou 2030 és de color taronja per als de Junqueras.
La gestió de Junqueras amb el cas d’assetjament a Exteriors
Junqueras va ordenar a Bosch que no activés els protocols de la Generalitat ni d’ERC sobre el cas de presumpte assetjament sexual a Exteriors el 2019 que implicaven el cap de gabinet del departament. Així consta a les al·legacions de Bosch en l’expedient d’ERC, a les quals ha tingut accés l’ACN, i així ho confirmen diverses fonts consultades -totes coneixedores del cas-.
L’aleshores president d’ERC no volia que Funció Pública (en mans de Junts) accedís a la investigació, i va motivar una investigació “discreta, informal i irregular” al Govern, paral·lela als canals oficials, encapçalada pel seu cap de gabinet, Lluís Juncà (a Vicepresidència). Bosch volia activar els protocols però va obeir el que el líder d’ERC li va manar en reunions a Lledoners els dies 4 i 24 de desembre de 2019.
Aquesta informació, destapada dimarts per l’ACN, ha provocat més retrets entre les candidatures les últimes hores. Junqueras, que no ha negat els fets, assegura que es tracta de “filtracions interessades” per part de la candidatura rival. Bosch ha confirmat la informació publicada en declaracions a TV3 i a través de les xarxes.
Participació històrica
El cens de la militància d’ERC que podrà votar dissabte és d’unes 8.170 persones. En la primera volta la participació va ser històrica: més del 80% de les bases republicanes van participar de la votació telemàtica. Aquest tornarà a ser un fet clau de cara a la segona volta, que s’ha convertit en un plebiscit sobre la figura de Junqueras.
Com a la primera volta, la votació s’obrirà a les 9 hores i s’allargarà fins les 20 hores, quan ja se sabrà qui presidirà ERC. El partit preveu comunicar els resultats a aquesta hora i, després, cada candidatura de la segona volta del 30è Congrés Nacional podrà oferir rodes de premsa, per separat. Les bases republicanes escolliran l’Executiva Nacional i els propers consellers i conselleres nacionals.
