La Taula del Tercer Sector Social, la Plataforma d’Infància de Catalaunya (PINCat), Catesco i l’Institut de Drets Humans de Catalunya han advertit a l’ONU dels “avenços limitats i insuficients” d’Espanya en la protecció dels drets humans. Per primera vegada, les entitats han fet aportacions a l’Examen periòdic Universal (EPU); un mecanisme del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que analitza la situació general dels drets humans dels estats membre de l’ONU cada quatre anys i mig. Les organitzacions socials han assegurat que han volgut presentar els diagnòstics perquè Espanya incorpori aquestes recomanacions en l’examen que haurà de sotmetre’s entre l’abril i maig de l’any que ve.
La conclusió dels informes presentats per les entitats és que els drets humans “continuen sent l’assignatura pendent” a Espanya, amb avenços “tímids i insuficients”. Les organitzacions denuncien mancances “greus” en drets socials com l’habitatge, l’ocupació, l’educació i la salut, i evidencien la desprotecció de determinats col·lectius com els infants, les dones o les persones d’origen immigrant.
L’informe de la Taula del Tercer Sector recull la diagnosi del drets socials, dividits en el dret a l’habitatge, al treball, i a la salut. La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, ha assegurat que a Catalunya i a Espanya el parc públic d’habitatge social és d’entre l’1,5 i 2%, mentre que la mitjana europea és del 9%. Alsina ha apuntat que la pèrdua de pisos de protecció oficial i l’augment del cost de l’habitatge en els darrers anys ha provocat que l’habitatge sigui insostenible per a moltes famílies.
En aquest sentit, es demana a l’ONU que pressioni l’Estat per desenvolupar un marc normatiu que posi al centre el dret a l’habitatge per sobre dels interessos econòmics, amb una Estratègia d’Emancipació Juvenil, que ara a Espanya és dels 30 anys, de les més altes d’Europa.
Pel que fa al dret al treball, Alsina ha destacat que la desocupació afecta sobretot a determinats col·lectius com les persones amb discapacitat, les que pateixen problemes de salut mental, les persones trans, o les persones d’origen migrant. En aquest sentit, des de la Taula han recomanat el compliment de l’obligació d’incorporar un mínim del 2% de persones treballadores amb discapacitat a les administracions públiques, així com el reconeixement i dignificació del treball de cures.
Per afrontar aquesta conjuntura, des de la Taula han indicat que “en un context on l’accés al treball no és sinònim de sostenir la resta d’aspectes fonamentals”, cal que es desenvolupi un sistema de garantia d’ingressos mínims a l’Estat espanyol.
Respecte al dret a la salut, la Taula ha exposat a l’ONU que el sistema encara presenta mancances en l’atenció a la salut mental, especialment en la població juvenil i amb patologies duals (salut mental i addiccions). L’informe també recull que cal reforçar els protocols existents per a la discapacitat i oferir més formació al personal sanitari, així com un model d’atenció integrada social i sanitària.
Les desigualtats educatives persisteixen
L’informe de PINCat i Catesco es focalitza en el dret a l’educació, i assenyala que les desigualtats educatives a Catalunya persisteixen. En aquest sentit, el coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), José Antonio Ruiz, ha afirmat que Catalunya continua presentant nivells alts de segregació escolar, amb un 33% a la primària i un 28% a la secundària.
Ruiz ha reconegut que malgrat la lleugera reducció en els darrers anys, Catalunya té una de les taxes d’abandonament més altes d’Europa (14,8%) per sobre de la mitjana europea (9,5%). Així mateix, ha destacat que pel que fa a l’educació inclusiva, el 20% d’infants amb discapacitat encara són escolaritzats en centres especials, vulnerant el dret a l’educació inclusiva per a tothom.
El coordinador de PINCat també s’ha referit a la dada que recollia l’informe sobre les minories lingüístiques, en la que diu que només 2 de cada 10 alumnes utilitzen el català en converses amb companys i companyes.
Des de PINCat i Catesco han volgut traslladar recomanacions per pal·liar les mancances en educació. Una de les propostes és la implementació de l’Estratègia per combatre la pobresa infantil a Catalunya (2024-2030), que preveu l’escolarització universal i gratuïta de 0-3 anys i un Pla de xoc per reduir l’abandonament escolar, entre d’altres.
Les entitats socials en matèria d’educació també han reclamat la implementació de les mesures del Pacte contra la segregació escolar, així com l’aprovació d’un pla d’emergència per reforçar l’educació inclusiva i desplegar el decret 150/2017.
Col·lectius vulnerables
Les entitats també han advertit a l’ONU que hi ha col·lectius “especialment vulnerables” a Espanya, entre els que mencionen les dones, les persones amb discapacitat o les d’origen migrat, refugiades o sol·licitants d’asil.
En aquest sentit, demanen garantir el dret a l’empadronament, desplegar serveis de denuncia administrativa per discriminació, augmentar la inversió pública social o forçar un canvi en les polítiques migratòries per “habilitar vies legals i segures i consolidar els processos d’acollida i reconeixement als països d’arribada”.