Entitats en defensa de l’aigua demanen “prudència” a l’hora d’aixecar restriccions per sequera davant les pluges dels darrers dies. Ho ha dit en declaracions als mitjans el portaveu d’Aigua és Vida, Dante Maschio, que ha subratllat que la sequera “ni molt menys s’ha acabat” sinó que “l’escassetat és crònica”. Amb tot, ha assegurat que calen dades per veure si cal reduir llindars i veure quina és la manera més sostenible i resilient d’abordar la gestió de l’aigua en el futur. “Sense dades no ens atrevim a dir si era necessari o no sortir d’aquests estats, en tot cas el que hem demanat és prudència”, ha afirmat Maschio, que ha recordat que costa predir la pluviometria d’aquí quatre o cinc mesos.
Respecte a l’aixecament de la fase d’emergència a l’embassament Darnius-Boadella i l’entrada en prealerta a Riudecanyes, els col·lectius recorden, a més, que l’estat dels embassaments està un 29% per sota de la mitjana de fa 10 anys. A més, adverteixen que retirar sancions no fomenta el compliment de les restriccions i alerten que l’escassetat d’aigua no es pot gestionar amb mesures pensades per a episodis puntuals.
El portaveu d’Aigua és Vida ha fet aquesta valoració després que les organitzacions de la Cimera Social de l’Aigua s’hagin reunit amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Josep Lluís Armenter; i la Directora General de Transició Hídrica, Concha Zorrilla, a la seu del Departament de Territori.
Revisió del pla de sequera
Segons Maschio, en la reunió han acordat amb el Govern la revisió del Pla Especial de Sequera amb la participació dels agents socials i la posada en marxa dels consells de conca com a eina de participació en la gestió de l’aigua dins del marc del pla de gestió de conques internes. La revisió del pla, ha assenyalat, “toca per llei” i volen que hi participin els agents socials. Pel que fa als consells de conca, creu que han de servir per “facilitar” la participació social en la unitat hidrogràfica que “té sentit”, que és “el consell de conca”. “No podem planificar l’aigua només com a país, hem de veure territori per territori amb l’aigua que tenim quins usos volem abastar, on posar els límits i quina infraestructura posar en marxa”, ha conclòs.
A més, apunten que el govern s’ha compromès a estudiar la derogació del transvasament del Siurana al Riudecanyes un cop implantada la regeneració de Reus. D’aquesta forma, es podria retornar l’aigua del Siurana al Priorat.
Dades de consum i estalvi de sectors econòmics
D’altra banda, ha assegurat que el Govern també s’ha compromès a facilitar dades sobre els consums d’aigua dels sectors de la ramaderia, l’agricultura i la indústria. I és que al·leguen que durant els anys de sequera no s’han publicat dades de consum i estalvi d’aigua del sector agrícola, ramader o industrial. “Necessitem dades”, ha reclamat Maschio. A les portes d’una nova temporada turística, exigeixen conèixer el consum que suposa aquesta activitat econòmica a escala catalana i municipal.
Qüestionen la política d’oferta il·limitada d’aigua
Les organitzacions lamenten també que el pla del Govern “centri els esforços a aportar més aigua”. Per això, els han demanat apostar també per polítiques de gestió de la demanda d’aigua, emprendre els consells de conca per abordar la limitació de consum a les activitats econòmiques, i apostar per un pla de rehabilitació hídrica que fomenti l’estalvi i el reaprofitament de les aigües grises i pluvials als municipis.
Peticions territorials
Les organitzacions han traslladat les demandes dels diferents territoris. En aquest sentit, han demanat accelerar l’Estació d’Aigua Regenerada de Reus per tal de garantir l’aigua per als regadius de la zona. Un cop fet això, exigeixen derogar el transvasament del Siurana al Riudecanyes i garantir que l’aigua es quedi al Priorat. “Creiem que l’aigua del Siurana ha de quedar-se a la conca del Priorat”, ha indicat en declaracions als mitjans Susana Abella, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Segons Abella, respecte la proposta de regeneració de la depuradora de Reus, veuen una molt bona notícia que s’ultilitzi la regeneració de l’aigua per ús agrícola per la zona del Baix Camp, una zona que “ha patit molt” perquè depenia del transvasament del Siurana a Riudecanyes.
Abella també ha remarcat que estan en desacord amb la ubicació de la dessaladora del Foix perquè és una manera “encoberta” de plantejar la interconnexió de xarxes. D’altra banda, creu que el consorci d’aigües de Tarragona té prou aigua i no necessita connectar-se a cap altra dessaladora.
D’altra banda, les organitzacions gironines i de la Costa Brava han traslladat el seu rebuig a les noves infraestructures de dessalinització fins que el nou cicle de planificació no les justifiqui convenientment. Clara Julià Majó, IAEDEN – EdC Salvem l’Empordà, creu que és “una fugida endavant” i no gestiona “el problema de fons” que és la sequera. “Cal apostar per polítiques valentes”, ha apuntat tot demanant un model de cultius que requereixi menys aigua. D’altra banda, ha denunciat que es facin més urbanitzacions a la costa, ha recordat l’impacte del turisme i ha apuntat l’impacte ambiental de les dessaladores.
