L’Ajuntament de Barcelona ha constituït aquest dijous una comissió no permanent d’estudi per fomentar el català en l’entorn digital i els nous formats tecnològics, sobretot per incrementar l’ús de la llengua entre els joves. En la primera sessió s’ha presentat un informe que recopila dades que evidencien la disminució de l’ús social del català a la ciutat, principalment entre els joves, ja que actualment és la llengua habitual d’un 36% dels barcelonins. Mentre que el govern municipal, del PSC, i JxCat, Comuns i ERC s’han posicionat a favor de fomentar el català a l’àmbit digital i juvenil, PP i Vox no s’hi han mostrat contraris, però han culpat de la davallada de l’ús les polítiques lingüístiques de la Generalitat de les últimes dècades.
Aquesta comissió analitzarà l’estat actual del català en l’àmbit digital i l’ús que en fan els joves. L’objectiu és estudiar una estratègia municipal que reverteixi la situació actual i ofereixi propostes concretes per promoure l’ús del català en els entorns digitals i especialment entre la joventut. Comptarà amb la participació d’especialistes de diferents sectors per dotar-la d’expertesa. Els temes a tractar inclouran el diagnòstic de la situació del català entre els joves en l’entorn digital, els nous formats audiovisuals i el seu ús en català, els videojocs i creadors de contingut, els projectes d’èxit en territoris de parla catalana i altres països i el paper dels mitjans de comunicació públics en la promoció del català.
Les cinc sessions en què se celebrarà aquesta comissió fins al novembre seran públiques i la comissió requerirà la presència de persones expertes i rellevants per a l’estudi com ara Rosa Romà, directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Genís Roca, president de la Fundació PuntCat, Alba, Riera, creadora de contingut per a xarxes socials, Arnau Rius, fundador del Canal Malaia, Albert Lloreta, realitzador audiovisual i fundador de la cooperativa Bonobo Films i Àlex Hinojo, primer viquipedista resident a Catalunya i gestor cultural.
Dades d’estudis anteriors
L’informe, presentat per la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay, recull diversos estudis i enquestes prèvies. Així, segons l’Enquesta de Serveis Municipals del 2023, el català és la llengua habitual del 36,5% de la població, el castellà és l’habitual del 55,9%, i el 7,4% de la població té altres llengües com a habituals. Segons l’enquesta a la joventut de Catalunya del 2022, el 48% dels joves catalans té com a llengua inicial el castellà, el català el té com a llengua inicial el 32%, el 14% té una altra llengua com a inicial, i el 5,4% combina tant el castellà com el català.
Segons l’enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya, del 2008 al 2018 el català va passar de ser la primera llengua de 397.000 barcelonins a ser-ho de 373.000. El castellà va passar dels 783.000 als 788.000, mentre que altres llengües van passar de 141.000 a 176.000 parlants. La combinació de català i castellà va passar de 74.000 a 46.000. Els districtes on és més habitual el català, per sobre del 40% de la població, són l’Eixample, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. Per sota del 20% hi ha Ciutat Vella i Nou Barris. A tots els districtes, excepte Gràcia, el castellà supera el català en número de parlants.
En totes les franges d’edat, més de la meitat de les persones no tenen cap interès en aprendre la llengua catalana ni en millorar-la, la qual cosa és força preocupant, segons els autors de l’informe, ja que implica una disminució de la parla en determinats contextos que pot incidir en la cultura i la societat. També es mostra que la franja d’edat dels més joves (de 15 a 29 anys) no tenen gaire interès, amb un 52,1% (tot i que el de les persones de més de 65 anys és superior, amb un 71,8%).
Pel que fa a la llengua utilitzada per interactuar amb webs o blogs, segons l’Idescat, el català era utilitzat sempre o quasi sempre pel 27,6% de la població el 2017 i un 27,8% el 2021. El català va ser utilitzat algunes vegades pel 25,5% dels catalans el 2017 i un 36% el 2021. En canvi, l’ús habitual en xats i fòrums va passar del 24% al 16,7% del 2017 al 2021. A les xarxes socials també va disminuir l’ús del català del 31% al 24% en quatre anys. En l’àmbit de la missatgeria mòbil, l’ús habitual és més elevat, arriba al 40%, però ha disminuït respecte el 47% del 2017. L’ús esporàdic ha augmentat del 19 al 33%.
L’informe recorda que, segons dades de l’Idescat del 2023, el 55% de la població de Barcelona ha nascut a Catalunya, un 14% a la resta d’Espanya i un 31% a l’estranger. Els nascuts a Catalunya o la resta d’Espanya han passat del 76% el 2018 al 69% el 2023. El 77% té nacionalitat espanyola, el 6,2% de la Unió Europea, el 6% d’Amèrica del Sud, el 4,5% d’Àsia i Oceania, el 2,5% d’Amèrica del Nord i Central, el 2,3% de la resta d’Europa i l’1,5% de l’Àfrica.
Per edats, el 50% de la població té entre 30 i 64 anys, el 21% té més de 64 anys, el 17% són joves de 15 a 29 anys i el 12% són infants fins a 14 anys.
Per últim, l’informe recull que l’Ajuntament va fer, de febrer a març, la campanya de comunicació ‘El teu català suma’. També recopila algunes de les accions desenvolupades, com les aules d’acollida per a alumnat nouvingut, les escoles d’adults, el voluntariat per la llengua, i altres iniciatives.
Intervencions polítiques
Lluís Rabell, del PSC, ha alertat del risc que el coneixement del català sigui un factor segregador de classe. Per la seva banda, PP i Vox han assegurat que la disminució del català és fruit del “fracàs” de les polítiques lingüístiques de la Generalitat en les últimes dècades i del fet que el ‘procés’ independentista hagi convertit el català en una “arma política” i una “llengua antipàtica”. També han dit que la immersió lingüística, la suposada politització de TV-3 i les sancions no han funcionat. El regidor de JxCat els ha respost que el català no ha disminuït per culpa de l’independentisme, sinó per polítiques com el Decret de Nova Planta o les implantades pel PP a nivell estatal i en comunitats com el País Valencià.
La presidenta de la comissió i líder d’ERC al consistori, Elisenda Alamany, ha destacat en el seu discurs la importància d’aquesta iniciativa en un moment crític per a la llengua catalana. “Davant una crisi com la que vivim cal aportar noves receptes, adequades a societat del segle XXI perquè el català sobrevisqui i no només això, que sigui una llengua seductora i útil per aquells que no l’han tingut mai com a llengua inicial”, ha afirmat Alamany. “Barcelona té l’ecosistema per liderar des de les institucions aquesta nova estratègia d’impuls del català al món digital entre els joves, treballant conjuntament amb influenciadors, acadèmics, professionals o creadors de contingut”, ha afirmat.
“Les institucions hem d’entendre com poder ser més en català i fomentar cada cop més el seu ús perquè sigui llengua útil i atractiva, i això només ho poden fer els joves”, ha continuat Alamany, que ha defensat integrar el català als nous llenguatges. “El català no el podem posar a una vitrina ni sacralitzar-lo. D’això hem pecat massa cops. Ara estem en la direcció contrària: fer-la viva, integrar-la als nous formats i canals perquè sigui llengua útil, propera i accessible”, ha reblat. “Si deixem morir les paraules deixem morir la ciutat. Una perspectiva, una manera d’entendre el món. És deixar d’entendre d’una manera la ciutat. Si el català ha de sobreviure hem d’estendre la mà a les noves generacions, que el faran viu”, ha conclòs Alamany.
