Els exmembres de la Sindicatura Electoral de l’1-O han assegurat aquest dijous que l’organisme no va autoritzar la publicació de cap dels acords presos el 7 de setembre del 2017 ni van fer res més a partir d’aquell dia. A més, tampoc van validar un suposat manual d’instruccions per a les votacions ni nombrosos aspectes determinats a la llei del referèndum. En el judici per desobediència i usurpació de funcions, han explicat que immediatament després de rebre les notificacions del Tribunal Constitucional (TC) van renunciar als seus càrrecs, no remunerats.
Preguntats per la defensa, han negat haver contactat amb els síndics territorials ni donar-los instruccions o coordinar-los, no van validar el cens electoral ni la distribució de meses, no van regular el vot anticipat des de l’estranger, no van resoldre cap consulta, queixa o recurs, no van vetllar pel pluralisme als mitjans de comunicació, no van acreditar observadors internacionals i tampoc van certificar l’escrutini ni els resultats de la votació.
L’expresident de la Sindicatura, l’especialista en processos electorals Jordi Matas, que només ha respost a la seva defensa, ha explicat que va rebre l’oferiment d’algú vinculat a JxSí i va acceptar, sabent en tot moment que no cobraria res per fer-ho. Arran del nomenament dels cinc membres la matinada del 6 al 7 de setembre per part del Parlament, es van reunir tots en una sala de l’última planta durant tot el dia 7, amb un ordinador i un llapis de memòria. Quatre o cinc “voluntaris” els van ajudar. Van estar reunits, amb absències momentànies perquè tots tenien algun compromís familiar o professional, i van anar prenent els primers acords, com el nomenament dels síndics territorials o la certificació d’organitzacions interessades en participar en el referèndum. No obstant, ha dit que no van publicar aquells acords a cap web i no sap com hi van arribar.
Aquell mateix dia 7 a la nit va arribar al Parlament la notificació del TC que suspenia la llei del referèndum, i per tant també la Sindicatura. Però ells no van ser notificats immediatament. L’endemà ja no es van reunir, ni ho van tornar a fer mai més. No van prendre cap acord més, han explicat tots. Alguns van rebre el 19 o 20 de setembre la notificació del TC amb la multa coercitiva de 12.000 euros diaris si no abandonaven les seves tasques i ho van fer immediatament.
Matas ha dit que la Sindicatura Electoral de l’1-O “no té res a veure” amb la Sindicatura Electoral prevista en la llei de transitorietat jurídica, ja que la primera només funcionaria pel referèndum, mentre que la segona era permanent i estava formada també per jutges, i no pas només acadèmics.
L’expresident de la Sindicatura ha assegurat que en cap moment ha sentit que cometés cap delicte i sí en canvi que estava fent una tasca de transferència de coneixement de la universitat cap a la societat, cosa que ha defensat amb fermesa. Per això ha destacat els suports acadèmics internacionals rebuts.
Qui sí que ha respost a la fiscalia ha estat el secretari de la Sindicatura, Marc Marsal, des de casa seva, perquè està aïllat per un contacte amb un positiu per covid. No obstant això, la seva declaració no s’ha pogut sentir per part de la premsa per importants problemes tècnics. Només s’ha pogut sentir amb claredat que ha ratificat que la Sindicatura no va publicar oficialment cap dels seus acords.
Reunió al Parlament sense permís del secretari general
La síndica electoral suplent Eva Labarta, secretària de la junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona durant diversos anys, ha explicat que va rebre una trucada de Marc Marsal i altres persones per oferir-li el lloc. Ella viu al Congo, on dirigeix una entitat benèfica, i va arribar a Barcelona el 8 de setembre. Ella volia estar present a totes les reunions, encara que fos suplent, però l’organisme ja no es va tornar a reunir. Al cap d’uns dies li va arribar la notificació del TC, que la va sorprendre, perquè ella no havia estat en cap reunió, i va presentar al·legacions.
Per la seva banda, Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional, ha explicat que va formar part de la comissió d’experts de seguiment del referèndum. Aquesta comissió no controlava el procés del referèndum, sinó que només va fer l’observació de les votacions el mateix 1-O i va rebre l’encàrrec pocs dies abans de la votació. En cap cas, ha dit, van substituir la sindicatura electoral ni hi van tenir cap contacte. De fet, ha dit que no hi havia cap organisme que regulés el funcionament del referèndum, ja que el TC havia fet decaure el funcionament de la Sindicatura.
El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha explicat que van rebre la notificació del TC que suspenia la llei del referèndum cap a les 11 de la nit del 7 de setembre, i ell va comunicar-ho verbalment als membres de la Mesa i a tots els serveis generals de la cambra perquè no s’acredités a cap membre de la Sindicatura Electoral ni se’ls cedís cap espai ni eines informàtiques. Ha assegurat que ell no va veure ni tenir coneixement de cap reunió de la Sindicatura a la seu del Parlament, però ha admès que podrien haver entrat a títol particular i convidats per algun grup parlamentari.
Sobre la publicació de la llei del referèndum al Butlletí del Parlament ha admès que encara no saben com va poder passar, i creu que hi va haver algun problema de seguretat informàtica amb un accés indegut per part d’algú.
Sobre la reunió el 12 de setembre a la tarda dels síndics territorials al Parlament, com aquest dimecres i dijous han reiterat diversos síndics territorials, Muro ha dit que no en tenia constància.
L’exlletrat major del Parlament Antoni Bayona ha explicat que el 6 i 7 de setembre van fer advertiments verbals i per escrit a la Mesa. Quan van rebre les notificacions del TC que suspenien les lleis de desconnexió ho van notificar a la Mesa, però no ho van notificar als membres de la Sindicatura Electoral perquè no estaven presents allà i tampoc tenien el mandat de fer-ho. Bayona ha dit que no sap si els síndics electorals es van reunir al Parlament, ja que no els coneixia ni els va veure.
