Els tres presos del PDeCAT, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, juntament amb l’exconseller “exiliat” Lluís Puig, han fet arribar la seva proposta per desencallar l’endreça de JxCat. El document, al qual ha tingut l’accés l’ACN, aposta per convocar una assemblea constituent dels electes de JxCat -sense establir cap termini-, i que passats sis mesos de la creació i la consolidació del nou partit, el PDeCAT debati si es manté o bé es dissol en la nova formació. A més, situen la coalició electoral que proposa el president del Partit Demòcrata, David Bonvehí, com la “pitjor de les formes” que podria adoptar el nou espai. La direcció del PDeCAT es reuneix de manera extraordinària des de les 10 hores d’aquest divendres, per ara sense cap acord.
Els quatre exconsellers firmen el document de part de la Comissió Delegada, en referència a l’òrgan que va designar el Congrés Nacional del PDeCAT el 2018 per negociar l’encaix amb la Crida. Tot i això, la comissió també la configuren el propi Bonvehí i la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, i mai s’ha arribat a fer cap proposta formal. Fonts de la direcció del PDeCAT properes a Bonvehí critiquen que Turull, Rull, Forn i Puig utilitzin el nom de la Comissió Delegada i remarquen que la proposta és personal d’ells, i no d’aquest organisme.
Els tres presos i l’extitular de Cultura han traslladat la proposta a la direcció del PDeCAT amb l’objectiu que l’elevi al Consell Nacional -s’ha de reunir al juliol- i que, si s’escau, “pugui ser ratificada per tots els associats i associades en una consulta vinculant, tal i com ho disposen els Estatuts”.
Assemblea Constituent i direcció executiva
La voluntat dels quatre exconsellers és que, “davant de la necessitat d’articular la creació del nou espai polític de JxCat”, es formi un Comitè d’Organització d’una assemblea constituent de Junts per Catalunya. En aquest organisme hi estarien convocats tots els electes de l’espai i tothom qui hagi “confiat” en JxCat i el seu líder, Carles Puigdemont, des de les eleccions del 21-D de 2017 i que entenen l’1-O com a “mandat polític a culminar”.
El document remarca que hi estan cridats associats d’organitzacions o persones sense filiació política, a partir de la seva inscripció pels mitjans i la normativa que faciliti el Comitè d’Organització.
Aquesta assemblea constituent escolliria la presidència de JxCat i la seva Direcció Executiva Nacional, que inclouria, com a mínim, persones responsables d’organització, d’estratègia política, de les finances, de comunicació, de relacions internacionals, de les relacions amb les cambres parlamentàries, de les relacions amb el món municipal i de les polítiques sectorials.
El quart punt del document estableix que, en un termini no superior a tres mesos, la direcció de JxCat ha de proposar i aprovar un sistema organitzatiu que inclogui, com a mínim, la definició de la periodicitat en qual ha de reunir la seva assemblea; la creació d’un Consell Nacional; i els mecanismes de presa de decisions per via plebiscitària per part del conjunt de la militància.
Sense primàries
A més, l’executiva també ha de proposar i aprovar la metodologia per elaborar programes i confeccionar llistes electorals a les quals es presenti JxCat, a ratificar pel Consell Nacional i, posteriorment, al conjunt de la militància. El document no parla, però, de celebrar primàries, una proposta que sí que ha defensat el conseller Damià Calvet, afí a Rull, que ja s’ha postulat per a ser el candidat efectiu de JxCat -també hi opta el conseller Puigneró, mentre que el titular d’Interior, Miquel Buch, prioritza liderar la nova organització.
El document dels quatre exconsellers també estableix que, en cas que es produeixi un avançament electoral previ a la celebració del primer Consell Nacional de JxCat, la direcció ha de proposar i aprovar -en un termini no superior a un mes- una metodologia per elaborar programes i confeccionar les llistes electorals.
“Mantenir o dissoldre” el PDeCAT
La proposta també indica que, passats sis mesos des de la creació de JxCat, i per tant un cop ja s’hagi “consolidat” el nou espai polític, el Consell Nacional del PDeCAT, a proposta de la seva direcció -el mateix òrgan que es reuneix en aquests moments, i on Bonvehí assegura que hi té majoria-, ha de debatre i decidir “la conveniència de mantenir o dissoldre” el Partit Demòcrata.
“Una decisió que en darrera instància adoptarà l’Assemblea Nacional”, segons afirmen els quatre exconsellers. “Durant aquest període transitori, el PDeCAT prendrà les decisions que corresponguin per encaixar la doble militància”, conclou el document.
