Els partits surten a la caça del vot jove en la recta final de la campanya per les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny. Les beques Erasmus, les pràctiques laborals, la salut mental, l’accés a l’habitatge, l’emprenedoria o el vot als 16 anys són algunes de les qüestions que els partits porten als seus programes electorals per atreure’ls. L’Eurocambra veu clau captar els 25 milions de joves que aquest any podran votar per primera vegada per assegurar el “compromís” de les generacions futures amb la Unió Europea. “Si comences votant, votaràs la resta de la teva vida”, apunta el portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, en una entrevista a l’ACN en què explica la seva estratègia per fomentar el vot dels joves reclutant ‘influencers’.
Un d’ells és el creador de continguts Rodrigo Taramona, que fa uns mesos va anar convidat a Estrasburg i Brussel·les per conèixer de prop com funcionen les institucions de la UE i les principals polítiques que estan en joc el 9-J. “(A la gent jove) els hi dona molta més confiança una persona amb qui ja tenen una relació encara que sigui de forma digital”, conclou Taramona, que veu important, per exemple, “canviar la narrativa” sobre el que fa Brussel·les. “Es parla de la regulació que fa Europa com una cosa dolenta, quan és importantíssim regular, per exemple, en temes de protecció de dades”.
El Parlament Europeu confia que ‘influencers’ com Taramona facin difusió d’aquestes eleccions europees a les xarxes socials. Segons Duch, l’estratègia d’enguany ha estat “delegar” aquesta feina de difusió en “aquelles persones en qui la gent jove confia”. “Potser no segueixen massa la política europea, però poden connectar les coses que es decideixen al Parlament Europeu amb les inquietuds de la gent que els segueix”, opina el director general de comunicació de l’Eurocambra.
L’última enquesta a nois i noies d’entre 16 i 30 anys de l’Eurobaròmetre (2021) revelava que els joves s’informen sobre política i afers socials tant a través de les xarxes socials (41%) com de les webs dels mitjans de comunicació (41%). També a través de la televisió (34%). A l’estat espanyol, la xifra de joves que s’informen a través de les xarxes augmenta al 46%.
En el conjunt de la UE, Facebook (54%), Instagram (48%) i YouTube (35%) són les plataformes més utilitzades entre els joves enquestats per informar-se. Tot i això, aquestes dades varien molt perquè la seva popularitat varia en funció del país. Així, Twitter (65%) era la xarxa per excel·lència dels joves a Espanya per informar-se sobre política el 2021. En aquell moment, només el 10% dels enquestats mencionaven Tik Tok, però aquesta plataforma ha crescut exponencialment en els darrers tres anys i l’estratègia del Parlament Europeu també implica captar influencers que es mouen en aquesta xarxa.
Una ‘app’ per decidir el vot
Però a la UE també hi ha iniciatives al marge de les institucions per animar els joves a votar. Com l’app catalana ‘Palumba’ ideada per Pol Villaverde. Amb només 22 anys i col·laborant amb altres joves europeus, Villaverde ha desenvolupat una aplicació mòbil per fer ‘match’ amb els partits que es presenten a les eleccions del 9 de juny. La van llençar ja fa algunes setmanes, però a pocs dies de les eleccions esperen fer-se “virals”.
“Els joves som votants d’últim minut”, assegura el fundador de ‘Palumba’. L’aplicació busca superar les estratègies “simplificadores i paternalistes” per captar el vot jove i ha intentat trobar “un equilibri entre el missatge i el format”. “Hi ha un problema d’infantilització de la gent jove. Ens interessa tot. No només la salut mental, el canvi climàtic i l’emancipació, també el que passa a Gaza”, diu.
Propostes dels partits
Sigui com sigui, els partits han inclòs propostes dirigides als joves sobre qüestions que consideren que són del seu interès. Les beques per fer Erasmus, les pràctiques laborals precàries, la salut mental, l’accés a l’habitatge o l’emprenedoria són algunes d’elles.
A Junts exigeixen més ajudes a emprenedors joves, mantenir la Garantia Juvenil i ampliar l’Erasmus+, i la remuneració de totes les pràctiques laborals. També denunciaran “la lentitud de l’estat espanyol per simplificar el procés d’homologació de les titulacions d’altres estats membres de la UE” perquè “impedeix que molts joves puguin treballar en altres països o que professionals d’altres països trobin feina a l’estat espanyol”.
Els socialistes volen més finançament europeu per a habitatge social, reforçar la Garantia Juvenil, introduir normes de qualitat per a les ofertes de feina i pràctiques amb “una remuneració justa i l’accés a protecció social”, així com augmentar les beques mensuals de l’Erasmus+. Igualment, defensen incloure “de forma sistemàtica la perspectiva jove” en l’elaboració de polítiques, una proposta que també està al programa electoral d’ERC.
Els republicans reclamen prohibir les pràctiques laborals no remunerades, “posar la salut mental al focus de les polítiques en matèria de Joventut, “blindar” programes com l’Erasmus i “donar respostes al món rural jove”.
Comuns-Sumar proposa augmentar el pressupost d’Erasmus+ i un sistema de beques “salari” que garanteixi el caràcter equitatiu del programa. També demanaran actualitzar la legislació per regular les pràctiques laborals, i permetre l’accés dels becaris a la protecció social “seguint” el que ha fet el govern espanyol. Fins i tot, plantegen crear un “Comissari de generacions futures”. A més, defenen un projecte pilot “d’herència universal” a la UE amb una ajuda de 20.000 euros ajustable als 23 anys per “combatre la desigualtat”.
En el seu manifest pel 9-J, el Partit Popular lamenta el “descens de la natalitat i la pèrdua de joves” que, segons ells, perjudica el “dinamisme econòmic i els sistemes del benestar”. Així, es comprometen a “afavorir als joves europeus” i el seu “dret a construir una vida pròspera” amb la idea de “retornar l’optimisme a la classe mitjana”. També a millorar les polítiques educatives, facilitar l’accés a l’habitatge i combatre la discriminació”.
Pel que fa als joves, Ciutadans se centra en les seves oportunitats laborals de qualitat i l’accés a l’habitatge. També volen reforçar el programa Erasmus, promoure l’FP dual en sectors estratègics i incloure la intel·ligència artificial en els currículums educatius.
El resum del programa electoral que Vox a fet públic es limita a culpar el Pacte Verd i l’Agenda 2030 (els objectius de l’ONU per a un desenvolupament sostenible) dels “acomiadaments massius dels treballadors” i de “robar el futur als joves”.
Tant Sumar com ERC porten al programa electoral que els joves de 16 anys puguin votar a les eleccions europees. Una opció que depèn de les lleis electorals de cada estat membre i que alguns països ja estan permetent.
Votar als 16 anys?
En aquestes eleccions quatre estats de la UE (Bèlgica, Alemanya, Malta i Àustria) permetran votar a partir dels 16 anys, mentre que a Grècia ho podran fer els que en tinguin 17. En canvi, la Judit Lázaro, una estudiant de l’Escola El Cim de Terrassa de 4t d’ESO, no podrà votar encara en aquestes eleccions, tot i que no li falta interès. Enguany ha participat en un projecte “Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu” destinat a alumnes de centres d’educació secundària, de formació professional i d’educació especial i que ofereix “coneixement” sobre les institucions de la UE.
“És molt interessant, hem après més sobre la UE i ha estat molt enriquidor”, assegura, tot remarcant la importància de votar en les eleccions europees per expressar l’opinió sobre les decisions que es prenen a Brussel·les.
Un informe dels analistes de l’Eurocambra indica que entre les mesures per augmentar la participació dels joves hi ha, efectivament, baixar l’edat mínima per votar i concórrer a les eleccions, introduir quotes per gent jove a les llistes, però també promoure l’educació cívica i de les institucions europees a les escoles.
Què pensen els joves votants?
El jovent presenta dubtes sobre la convocatòria electoral del proper 9 de juny, si bé els missatges que més els arriben són els referents al debat sobre com s’ha d’abordar els processos migratoris i tot allò relacionat al medi ambient. “Crec que cal prendre mesures sobre la immigració, perquè quan tu vas a una casa aliena t’has d’adaptar a les regles d’allà”, considera Zaira Jiménez.
Sobre immigració també es pronuncia Constanza Ternicier, que admet que ha detectat una tendència a ser més reaccionari amb la immigració, fet que ha provocat una dretanització de la política. “Té a veure amb la por que s’inocula al respecte, per això calen polítiques responsables i sensates”, diu.
Gerard Figuerola creu que cal una actualització de les polítiques migratòries, però també les vinculades a l’agenda 2030, en considerar que “s’han quedat una mica obsoletes”.
Al marge de les temàtiques, hi ha joves euroescèptics que consideren que les polítiques de la Unió Europea no els representen. “No soc defensora de les seves polítiques, però la democràcia és un deure, votar sempre és important”, reconeix Agnès Pallissa. Jesús Martín comparteix aquest punt de vista sobre les decisions que es prenen a Brussel·les, i opta per votar nul.
Tot i no conèixer al detall el contingut programàtic dels partits, també hi ha qui creu que cal anar a votar, però dubta de si això tindrà efecte: “Hi ha vegades que crec que no val la pena votar perquè ja veus cap on va la cosa i que votar no servirà quasi de res”, diu Irene Vigordà. D’altres, com la Berta Ferrer, consideren que no hi ha cap partit que la representi: “L’amenaça de l’extrema dreta no passa per davant de per votar partits que crec que no faran la feina”.
En Marc Ventura, per la seva banda, té dubtes: “Tenia pensat votar un partit, però unes declaracions recents m’han fet canviar d’opinió i no he decidit què triaré”, diu en Marc Ventura, que considera que les eleccions europees són importants: “Tenen molt pes per les decisions que s’hi prenen”.
D’altres, com en Rubén Ortega, admeten tenir interès per les eleccions. Tanmateix, en Rubén diu que li falta informació: “Els joves no ens n’assabentem, però estaria bé tenir més dades per votar pel bé comú”, diu. Aquesta mateixa situació és la que farà que en Pablo Garcia no voti: “No votaré algú que no sé què farà”, assenyala, tot destacant que les polítiques europees són de gran importància.En aquesta mateixa línia, l’Èric Garcia considera que cal posar-s’hi en profunditat abans de votar: “Fins ara no havia votat i ara amb les europees miraré més a fons els programes”, assenyala. A més, en Marc Casares anima els joves a votar amb criteri: “N’hi ha que voten per votar o segons el que voten els seus pares”.
