La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assenyalat que l’actuació dels Mossos d’Esquadra el 8 d’agost durant el ple d’investidura de Salvador Illa i la fugida de Carles Puigdemont des de l’Arc de Triomf va venir marcada, també, per l’amenaça terrorista, de 4 sobre 5, que hi ha a tot l’Estat. Tant públicament com al jutjat, Interior havia dit fins ara que els tres objectius d’aquell dia eren la celebració del plenari amb normalitat, evitar enfrontaments entre mobilitzacions contraposades i la detenció de Puigdemont. Ara assenyala un quart element a tenir en compte: el terrorisme, tant gihadista com ultradretà. Ho diu Parlon en una resposta parlamentària a la CUP avançada per ‘El Món’ i a la qual ha tingut accés l’ACN.
El document de dos fulls i mig diu que no pot donar la informació que s’ha facilitat al jutjat que investiga la fugida de Puigdemont, però vol donar “informació genèrica sobre l’objectiu del dispositiu, els antecedents, com es va desenvolupar i els resultats”, tot i que en cap moment esmenta la fugida de Puigdemont. A banda de garantir la celebració del plenari i evitar enfrontaments, l’informe també justifica l’ús de l’esprai pebre per evitar una entrada massiva de manifestants independentistes al recinte del parc de la Ciutadella.
En el cas del terrorisme, diu que “el nivell d’amenaça terrorista de l’acte era moderat, dins de la situació d’un nivell 4 sobre 5 establerta actualment. L’acte d’investidura tenia lloc en un moment en què les organitzacions properes al moviment gihadista global han intensificat la crida a atacar interessos occidentals, especialment les democràcies”.
Pel que fa al terrorisme d’ultradreta, la seva amenaça també es considerava “moderada”, i assenyala que tots els que participaven en l’acte d’investidura podien ser “potencials objectius”.
Tot i que les mobilitzacions independentistes i de Vox teòricament eren pacífiques, els Mossos no descartaven que alguns individus es poguessin infiltrar i dur a terme “accions més contundents contra figures polítiques”. Igualment, també es va contemplar la possibilitat que grups minoritaris volguessin irrompre al Parlament, danyar l’edifici o dificultar l’arribada dels polítics.
