El comissaria en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, ha proposat la creació d’un protocol intern per deixar per escrit que no pot haver ingerències en la investigació de corrupció. En declaracions a Catalunya Ràdio, Estela ha assegurat que això ja està passant, que hi ha determinades investigacions en les que no hi entren però ha afegit que s’ha de treballar en un procediment que concreti de forma tècnica quines són, com s’han d’identificar i com assegurar “que ningú hi entri per obtenir informació”.
A més, ha proposat fiscalitzar-les a finals d’any davant dels estaments judicials. Ha anunciat també la creació d’una comissaria sobre ciberseguretat i ha alertat que si el Parlament decideix retirar les bales de foam caldrà una altra eina.
Estela ha explicat que de forma general no es pot dir que els comanaments no supervisin les investigacions que s’estan fent perquè sinó “no estarien fent la seva feina”, però ha afegit que n’hi ha algunes més sensibles, relacionades amb corrupció, sobre les que no hi entren. El nou protocol ha de servir per posar per escrit això que ha assegurat que ja passa al cos policial.
En concret, ha dit que ell no té coneixement d’investigacions de corrupció que fan els mossos i que algunes, sobre temes molt confidencials, només les coneixen els investigadors i els responsables judicials implicats.
També sobre investigació, ha negat que el canvi al capdavant de la Comissaria General d’Investigació Criminal posi en perill les investigacions sobre corrupció que s’estaven duent a terme.
Estela ha justificat el canvi assegurant que hi ha altres comanaments “que s’ajusten més” al nou projecte i la nova direcció. En tot cas, ha assegurat que hi ha la garantia que les investigacions que estaven iniciades “seguiran” i ha insistit que no hi ha cap voluntat d’aturar-ne cap, “menys si estan relacionades amb la corrupció”.
Sobre els canvis a la cúpula dels Mossos, Estela ha negat cap purga: “Absolutament no”. Tot i això, ha reconegut que cinc canvis al capdavant del cap dels Mossos en quatre anys “no és correcte”.
Estela ha reconegut també la seva sorpresa quan va rebre la proposta de rellevar el major Josep Lluís Trapero al capdavant del cos i ha explicat que, fins i tot, va proposar noms alternatius al seu. Ha explicat que va parlar amb el major quan aquest va ser destituït i ha considerat que el relleu té a veure amb el nou projecte que hi ha damunt la taula. Si el major està rebent un tracte just o no ha afirmat que no és qüestió que ell hagi d’analitzar i ha insistit que els canvis dins del cos són normals, al temps que ha mostrat el màxim respecte i consideració.
Comissió vinculant però alternativa al foam
D’altra banda, ha afirmat que el que surti de la comissió parlamentària que estudia el model d’ordre públic serà “vinculant”. Així, si es decideix que s’eliminen les bales de foam s’hauran de deixar de fer servir. Tot i això, ha afirmat que si no hi ha el foam “s’haurà de buscar alguna altra eina”. En aquest sentit, ha apostat per estudiar altres models europeus com el de fer ús de mànegues d’aigua.
Sobre els desnonaments, ha afirmat que se seguiran les polítiques públiques que es puguin decidir al respecte però ha asseverat que els mossos no deixaran de complir els requeriments judicials. Estela ha confiat que “aviat” disposaran d’un nou protocol.
Investigar la ciberdelinqüència
Estela ha anunciat la creació d’una comissaria centrada en la investigació de la ciberdelinqüència i ha dit que aquesta ha de ser la protagonista del nou decret d’estructura, que estarà a punt aquest 2022. Ha afegit que s’hi destinaran molts mossos i ja hi treballa un intendent en la seva creació.
Aquest és, juntament amb la investigació del cultiu i tràfic de marihuana, dos dels principals reptes actuals. L’any passat es van registrar més de 48.000 denúncies per estafes a internet i els tres darrers anys es van obrir 250 investigacions relacionades amb la pornografia infantil i la llibertat sexual a internet.
Sobre les declaracions del comissari Villarejo, ha assegurat que els Mossos no van trobar cap prova objectiva que avali les seves teories, tot i que ha considerat que les seves recents declaracions “sí mereixen algun tipus de resposta per algú”, que ha situat en l’àmbit institucional.
