Un informe dels Mossos d’Esquadra certifica que els expresidents de l’ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie van ser espiats a través dels seus telèfons mòbils amb el programari Pegasus entre els anys 2015 i 2020. Tots dos i l’exmembre del Secretariat de l’entitat, Sònia Urpí, han declarat aquest dimecres a un jutjat de Barcelona que investiga la querella que van presentar per l’espionatge. Dos altres dirigents de l’ANC també van presentar la querella, però no s’ha pogut certificar que fossin espiats, tot i que hi ha alguns indicis. Sànchez i Paluzie han demanat a la jutgessa que esbrini qui va ordenar el seu espionatge i si estava autoritzat judicialment. En tot cas han denunciat la “repressió política” contra l’independentisme català.
El maig del 2022, l’ANC va presentar la querella, tot i que no anava contra cap càrrec o organisme concret de l’Estat. En aquell moment, i amb l’informe de Citizenlab, es va establir que els afectats eren Paluzie, amb quatre atacs i una infecció provada entre el 2019 i 2020; Sànchez (26 atacs entre 2015 i 2017 i quatre infeccions provades), i els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS el juny del 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un SMS el 2020); i el membre de base de l’entitat Jordi Domingo (víctima via WhatsApp el 2019).
Ara, l’informe dels Mossos certifica que Sánchez va rebre almenys 19 atacs. El primer va ser el setembre del 2015, quan acabava de ser elegit president de l’ANC però encara no s’havia ni acordat un referèndum independentista. La majoria d’atacs van ser entre aleshores i l’octubre del 2017, quan va ser empresonat juntament amb el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. L’últim atac va ser entre juny i juliol del 2020 quan va tenir un permís penitenciari. Els Mossos han corroborat que el setembre i l’octubre del 2017 el mòbil va patir extracció d’informació.
De Paluzie s’han analitzat dos telèfons mòbils. En el primer va rebre dos atacs per SMS l’agost del 2019, poc abans de la sentència del judici al Suprem contra la cúpula independentista, i un segon a finals d’octubre d’aquell any, just després de la sentència i de les mobilitzacions en contra. El segon SMS era de tipus ‘zero-click’, on l’usuari no cal que entri al vincle rebut però pot ser infectat igualment. Paluzie va canviar de mòbil aleshores i el maig i el juny del 2020, en plena pandèmia i al voltant de les eleccions al secretariat de l’entitat que presidia. Van rebre per SMS dos ‘links’ a suposades notícies de dos mitjans de comunicació diferents on parlava de l’ANC i les seves eleccions.
Urpí va ser atacada, com Paluzie, el juny del 2020, al voltant de les eleccions al secretariat nacional de l’entitat, quan va ser escollida membre de l’òrgan de direcció però encara sense cap càrrec concret.
Amb aquest informe sobre la taula de la magistrada del jutjat d’instrucció número 23, Sànchez, Paluzie i Urpí, juntament amb l’actual membre del Secretariat Nacional de l’ANC Josep Cruanyes, han denunciat públicament que aquest espionatge “massiu i desproporcionat” a desenes d’independentistes catalans afecta també la ciutadania catalana, ja que la pot desincentivar de fer activisme polític per por a ser espiada. Per això, demanen que la justícia vagi al fons de l’assumpte, que esbrini qui va comprar el programari a la companyia israeliana NSO, qui va fer-lo servir i qui ho va autoritzar, si és que es va autoritzar per algun jutge, i amb quins arguments. Adverteixen que si cal arribaran fins als tribunals europeus perquè se sàpiga la veritat.
Han demanat a la magistrada instructora que citi a declarar la directora del CNI, que ja ho va fer en la causa oberta per l’espionatge a l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès, però de moment la jutgessa només ha demanat col·laboració de les autoritats d’Israel i Luxemburg, on NSO té seus. Paluzie ha recordat que la comissió PEGA del Parlament Europeu va establir el dret dels infectats a conèixer la motivació de la resolució judicial que hauria autoritzat l’espionatge.
També lamenten que hagin passat tants anys i que alguns dels telèfons infectats ja no estan disponibles per ser analitzats, i recorden que alguns dels afectats només tenien un telèfon mòbil per a la seva vida privada, la professional i l’activista.
