L’Associació de Micropobles de Catalunya demanarà al Govern “mesures específiques” per planificar un desconfinament més flexible als municipis on hi viuen menys de 500 persones. Així ho ha dit el president de l’entitat i alcalde de Torrebesses (Segrià), Mario Urrea, a l’ACN on també ha remarcat que l’aïllament que es requereix per frenar la propagació del virus, als pobles no cal fer-lo només des de casa. Per això considera que no té sentit limitar el radi de sortida de menors i adults a un quilòmetre. Altres pobles petits com Bassella, Baix Pallars o Esterri d’Àneu destaquen que s’han complert les mesures de confinament tal com es van plantejar des dels governs però que ara caldria tenir en compte les singularitats de cada territori.
El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, que aplega uns 170 pobles dels 330 de menys de 500 habitats que hi ha a tot el país, considera que el desconfinament per la pandèmia del coronavirus no ha de ser igual a ciutats de 100.000 habitants, que tenen un terme de 10 quilòmetres quadrats, que a pobles de 200 veïns amb una extensió de 30 quilòmetres quadrats. És per això, que remarca que les característiques de cada lloc han de marcar el desconfinament a mesura que vagi disminuint la pandèmia del coronavirus.
En aquest sentit, Mario Urrea s’ha referit a l’autorització de les sortides dels menors de 14 anys i ha considerat que als pobles no té cap sentit limitar-les a 1 quilòmetre dels domicilis perquè els nens poden agafar un camí cadascú i no trobar-se en tot el dia. “En canvi a Barcelona es trobaran molts nens al carrer”, ha afegit.
L’alcalde de Torrebesses ha assenyalat que els micropobles consideren que el confinament ja s’havia d’haver fet diferent però que en aquell moment no van voler expressar-ho excessivament perquè van considerar que no s’havia de “polemitzar i mostrar diferències entre uns municipis i altres”. Això no obstant, destaca que si que han defensat qüestions com la de poder anar als horts o frenar l’arribada de persones amb segona residència. Com que consideren que el desconfinament no ha de ser igual per tothom, preveuen fer arribar al Govern mesures concretes.
En aquest sentit, Urrea assegura que als pobles petits el confinament “s’ha respectat molt”, fins hi tot més que a les grans ciutats, i avisa que quan s’autoritzin desplaçaments a segones residències potser caldrà incrementar serveis essencials com els consultoris per donar resposta a la demanda. Així mateix, s’ha mostrat convençut que la covid-19 els ha afectat molt menys. De fet, a Torrebessses, amb poc menys de 200 habitants, no s’ha registrat cap cas.
Tot i que les darreres setmanes han notat un increment de la presència policial per controlar el compliment del confinament, l’alcalde diu que els veïns s’han mostrat comprensius i tret d’algun avís puntual de persones que anaven a passejar, no s’ha registrat cap més incidència.
El Pallars vol que es tinguin en compte les zones amb molt espai natural
Al municipi de Baix Pallars hi viuen uns 300 habitants repartits en vint nuclis. L’extensió del municipi és de 130 quilòmetres quadrats i la seva alcaldessa, Anna Sentinella, ha explicat a l’ACN que quan es va ordenar el confinament pel coronavirus hi van estar d’acord amb l’objectiu de “protegir el màxim la gent”. Ara, quan es comenci a aplicar el desconfinament, Sentinella també demana que s’hauria de “tenir en compte les singularitats de cada territori”. La disgregació dels nuclis de Baix Pallars suposa que quan la gent surt a passejar, és complicat que es trobin entre si durant tot el trajecte.
De la seva banda, l’alcalde d’Esterri d’Àneu, municipi amb uns 750 habitants i una extensió de 8,55 quilòmetres quadrats, ha dit que van estar “molt a favor” de les mesures de confinament i fins i tot es va insistir en demanar a la gent amb segones residències que no hi anessin. Ara però, Ticó demana que es tinguin en compte les zones rurals amb molt espai natural al seu entorn i on la densitat de població és molt baixa. Per això, no amaga que el “desconfinament hauria de ser millor” tot i que sense privilegis però si amb mesures adaptades. Per Ticó, és millor que els nens surtin a caminar pels molts senders que hi ha al voltant del poble que no que es concentrin tots al nucli urbà o als jardins del municipi.
“Senders i camins supleixen els parcs que són propis de les grans ciutats”
Mentre, al municipi de Bassella (Alt Urgell) hi viuen poc més de 200 habitants, més de la meitat dels quals a Ogern i la resta repartits en vuit petits nuclis més. Tenint en compte aquesta singularitat, la seva alcaldessa, Cristina Barbens, veuria amb bons ulls que es permetés el passeig per senders que queden a tocar de les zones habitades i que voregen el riu o s’endinsen en zona de bosc, ja que aquests supleixen els parcs i jardins propis de les ciutats.
L’alcaldessa defensa que, en tot cas, caldria respectar els dos metres de distanciament social i que, en cas de trobar-se algun veí o persona coneguda, s’hauria de limitar el temps de contacte verbal per minimitzar el risc de contagi, amb la qual cosa no es podrien mantenir llargues converses entre ells. A més, aposta per regular les sortides per granges horàries, per tal d’evitar que els nens i les persones grans coincideixin amb altres adults que estan passejant el gos.
Respecte a les persones de la tercera edat, Barbens creu que en la majoria de casos haurien d’anar acompanyades, ja que el context actual les ha pogut fer més vulnerables. En aquest sentit, defensa que ho pugui fer el seu cuidador habitual o un familiar, ja que, segons explica, molts d’ells han rebut l’ajuda d’aquestes persones durant el confinament, per exemple, a l’hora de rebre la compra de productes de primera necessitat.
