Els líders europeus han conclòs una cimera extraordinària a Brussel·les que marca un “canvi d’era” en la defensa al Vell Continent. “Avui escrivim la història”, ha apuntat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, en la roda de premsa posterior a la reunió. A ulls de l’alemanya, el club comunitari surt d’aquesta trobada “amb la determinació de garantir la seguretat europea”, tot destacant que Europa es troba davant “el clar perill” de Rússia. La cimera, que també ha servit per reiterar el suport dels líders a Ucraïna, finalment no ha comptat amb la signatura d’Hongria sobre aquesta qüestió en les conclusions finals, un comportament que la deixa “aïllada” dins el bloc, segons el president del Consell Europeu, António Costa.
“Estem compromesos a invertir més, millor i de manera més ràpida de forma conjunta; de París a Londres i fins a Brussel·les, hem demostrat que estem disposats a fer un pas més i coordinar-nos de forma efectiva”, ha manifestat Von der Leyen, qui ha posat en valor el seu pla per rearmar Europa i que els líders europeus han rebut de forma positiva.
En la mateixa línia, Costa ha subratllat que la cimera d’avui envia “un missatge clar” i que trasllada “als fets” les paraules pronunciades pels líders. “Estem complint el que prometíem, per millorar la nostra capacitat de dissuasió i reforçar la seguretat dels nostres ciutadans”, ha assenyalat el president del Consell Europeu.
Al mateix temps, el també exprimer ministre portuguès ha assenyalat que una Europa “més forta” ha de proveir capacitat de dissuasió a Ucraïna. “Els nostres esforços també beneficiaran Ucraïna, perquè la seguretat del país està al centre de la seguretat europea”, ha manifestat.
Hongria, aïllada
Si bé les conclusions sobre el pla per rearmar el Vell Continent s’han aprovat de forma unànime, el document en suport a Kíiv ha estat signat per 26 dels 27 estats membres, sent Hongria d’excepció. Malgrat que no s’ha aconseguit el consens total, Costa ha deixat clar que un suport de 26 estats membres continua sent “robust” i que, si bé “respecta” la posició de Budapest, el seu comportament la deixa “aïllada” dins el club comunitari.
“Tots volem la pau; la diferència és que 26 pensem que el camí cap a la pau passa per reforçar la capacitat de defensa d’Ucraïna, i Hongria s’ha aïllat d’aquest consens”, ha continuat. “Nosaltres continuarem donant suport com hem fet des del primer dia”, ha deixat clar.
Llum verda al pla per rearmar-se
En la cimera d’aquest dijous, els estats de la Unió Europea han donat llum verda al pla per rearmar-se i incrementar de forma “significativa” la despesa en defensa per tal d’afrontar “de forma autònoma” i de manera “immediata” els reptes del futur, sent l’agressió russa contra Ucraïna la més rellevant. En aquest sentit, s’han compromès a “accelerar” nous instruments de finançament -sense entrar en més detalls- per “reforçar” la seguretat del bloc i, al mateix temps “protegir” la ciutadania. “L’agressió russa i les seves repercussions sobre la seguretat europea constitueixen un repte existencial per al futur de la UE”, subratllen, en les conclusions finals de la cimera extraordinària.
A banda de donar la benvinguda al pla de Von der Leyen per rearmar Europa, els líders han subscrit que la defensa de “totes les fronteres terrestres, aèries i marítimes de la UE contribueix a la seguretat d’Europa en el seu conjunt”. En aquest sentit, el Consell Europeu posa especial èmfasi en la frontera est de la Unió, “tenint en compte les amenaces que plantegen Rússia i Bielorússia”.
Pel que a les capacitats militars, els caps d’estat veuen “prioritari” reforçar els estocs de defensa aèria i antimíssils, sistemes d’artilleria, munició, drons i sistemes antidrons, sistemes per protegir infraestructures crítiques i el desplegament d’eines per fer front a les amenaces cibernètiques, entre d’altres.
Cooperació amb els Estats Units
Malgrat les darreres declaracions i accions del president dels Estats Units, Donald Trump, contràries a diversos plantejaments de la UE, els líders europeus han sostingut que una Unió “més forta” en termes de seguretat contribuirà “positivament a la seguretat global i transatlàntica”. Al mateix temps, veuen aquestes accions com a “complementàries a l’OTAN”, que reiteren que continua sent “la base” de la defensa col·lectiva.
Per altra banda, el Consell Europeu espera el Llibre Blanc sobre el Futur de la Defensa Europea, un document que la Comissió Europea previsiblement presentarà a finals d’aquest mes de març i que ha de ser el pilar principal de l’estratègia en defensa del bloc comunitari per als pròxims anys.
Porta oberta a missions militars i civils
En l’apartat sobre el suport a Ucraïna, els estats membres -a excepció d’Hongria- han obert la porta a enviar missions militars i civils a Ucraïna sota el marc de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP, per les seves sigles en anglès) per garantir una pau “justa i duradora” amb Rússia. Alhora, les capitals s’ha mostrat “disposades a contribuir” en la consecució de garanties de seguretat per a Kíiv, al mateix temps que han reiterat el seu suport “unívoc” a la “independència, la sobirania i la integritat territorial” d’Ucraïna. Tot plegat, després de mantenir una reunió presencial amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a qui se li ha traslladat ple suport en un context marcat recentment per la topada verbal amb Trump al despatx oval.
D’acord amb les declaracions dels líders, les conclusions adoptades aquest dijous també remarquen que, en unes futures negociacions de pau, tant Kíiv com Brussel·les hi han de ser presents. “No pot haver-hi negociacions sobre Ucraïna sense Ucraïna”, recorden, per, tot seguit, reivindicar que “no poden existir negociacions que afectin la seguretat europea sense la implicació d’Europa”.
Al mateix temps, consideren que qualsevol acord de pau ha d’anar acompanyat d’unes garanties de seguretat “robustes i creïbles” que “contribueixin a dissuadir futures agressions russes”. Sobre aquest punt, els líders continuen defensant que les mencionades garanties també haurien de comptar amb el suport dels socis europeus i dels seus aliats a l’OTAN, principalment els Estats Units. “La pau ha de respectar la independència, la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna”, apunten els 26 estats signants.
Pels 26 líders europeus que han signat les conclusions, “una Ucraïna capaç de defensar-se a si mateixa ha de ser una part integral de qualsevol garantia de seguretat en un futur”. En aquest sentit, la Unió Europea també manifesta el seu compromís a “entrenar i equipar les forces armades ucraïneses” i a “intensificar les labors per donar més suport al desenvolupament de la indústria de la defensa d’Ucraïna i la seva cooperació amb la indústria europea”.
De fet, els líders europeus continuen defensant la idea que la pau s’aconsegueix “a través de la força” i, per aquest motiu, la Unió “continuarà proveint a Ucraïna amb suport financer regular i predictible”.
