Unides Podem i formacions independentistes com Bildu, ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP defensaran aquest dimarts al Ple del Congrés una proposició no de llei per posar fi al que consideren una “imposició legal del castellà” a Espanya, i amb aquest objectiu reclamen estendre l’ús de les llengües cooficials reconegudes, i garantir el seu ús al Congrés, als tribunals de justícia o a RTVE, i permetre que figurin en l’etiquetatge de productes, i se’n reconeguin de noves, com l’asturià.
Aquests partits, juntament amb el PNB, Més País, Compromís i el BNG, justifiquen la presentació d’aquesta iniciativa en la necessitat que Espanya compleixi els acords internacionals que ha ratificat, com la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, així com la declaració universal dels drets lingüístics o el protocol per a la garantia dels drets lingüístics, i garanteixi, per tant, la diversitat lingüística i el pluralisme.
“Un Estat ha de ser excloent amb totes les discriminacions, sigui quina sigui la seva raó, també la lingüística”, assenyalen en el text, i apunten la situació de “discriminació” a la qual, a parer seu, han estat sotmeses en algunes comunitats amb llengües pròpies diferents del castellà.
El mateix reconeixement que el castellà
Així les coses, en la seva proposició, de la defensa de la qual al Ple se n’encarregarà Bildu, els partits signataris insten el Govern central a impulsar accions perquè llengües com el català, el basc, el gallec o el valencià gaudeixin “del mateix reconeixement” que el castellà, i els seus parlants “dels mateixos drets i deures”, i a garantir que els funcionaris que presten serveis en aquests territoris les coneguin.
En la redacció original, el proponents –entre els quals inicialment figurava ERC– també emplaçaven el Govern a garantir l’ús de les diferents llengües en altres institucions, organismes i tribunals de justícia nacionals. No obstant això, la Mesa del Congrés, segons les indicacions dels lletrats de la Cambra, va demanar a Unides Podem i a la resta de partits reformular aquest punt perquè no podien instar l’Executiu a escometre actuacions que “excedeixen de la seva competència”.
En el text final apareix aquest punt ja modificat, en què els promotors demanen al Govern aprovar les iniciatives legislatives oportunes per garantir l’ús del català, el basc, el gallec o el valencià a les Corts Generals, els tribunals Constitucional i Suprem i a l’Audiència Nacional, organismes com l’Agència Tributària o la Seguretat Social, o altres empreses i entitats públiques com RTVE.
A més, reclamen que l’Estat garanteixi la capacitació de les llengües pròpies del personal de totes les administracions públiques, inclosa la Justícia, i l’ús generalitzat a les pàgines oficials, així com el “reconeixement internacional” d’aquestes llengües “en paritat amb el castellà”.
Fomentar el coneixement d’altres llengües
A més, reclamen que es permeti l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic –dins i fora de les fronteres administratives–, i que se subscriguin acords per a la recepció recíproca dels mitjans de comunicació en aquests espais lingüístics.
Demanen també al Govern que doni suport a les reformes estatutàries amb la finalitat que es reconegui l’oficialitat de les llengües pròpies del país que encara no han obtingut aquesta condició, com és el cas d’Astúries.
Finalment, demanen posar fi a “la imposició legal exclusiva del castellà” en la normativa estatal per afectar “de manera frontal” a l’àmbit econòmic i, singularment, a l’etiquetatge, i exigeixen que es posi en marxa una política que posi fi a aquesta “discriminació” lingüística i fomenti el coneixement d’altres llengües.
