Els homes d’entre 18 i 25 anys són el grup demogràfic més espanyolista, segons una enquesta encarregada per Òmnium i presentada aquest divendres. La població masculina jove se situa en els 4,9 punts sobre 10 en espanyolisme, 1,1 punts per sobre de la mitjana, i a mesura que l’edat va baixant també cau aquest sentiment. En les dones, la tendència és la mateixa, si bé no tan pronunciada. La mostra s’ha elaborat amb 902 respostes i també reflecteix que els homes d’entre 18 i 34 anys són els que se situen més a la dreta i els més escèptics tant amb el canvi climàtic com amb el feminisme. A més, aquest grup és el que defensa més que cal deixar de banda les polítiques de revisió històrica del franquisme i protegir els símbols d’aquella època.
Un dels impulsors de l’informe, el professor lector al Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB Marc Guinjoan, ha dit durant la presentació que la tendència cap a posicions més conservadores es dona “sobretot amb els homes”, mentre que “no hi ha pràcticament cap canvi entre les dones”. El també politòleg, analista de dades i col·laborador docent de la UOC Xavier Roura és l’altre autor de l’informe.
Així com en espanyolisme els joves són els qui més hi simpatitzen –amb un 4,9 en el cas dels homes i un 4,4 en les dones, tots dos casos per sobre de la mitjana de 3,8–, en catalanisme són els majors de 44 anys els qui encapçalen el rànquing, amb una puntuació mitjana de més de 6 sobre 10. Es tracta d’un valor lleugerament per sobre de la mitjana, 5,9, que és exactament on se situen les dones de 18 a 25 anys. Els homes de la seva generació, però, són els menys catalanistes de tots els grups d’edat i sexes, amb un 5,3.
Mentre que en les edats de 44 anys i més el catalanisme supera l’espanyolisme en uns tres punts, entre els individus més joves del gènere masculí la bretxa s’escurça a menys de mig punt. Guinjoan ha destacat que la reducció d’aquesta “bretxa històrica” en favor del catalanisme és “una de les evidències més sorprenents de l’informe”.
Només un 29% dels joves creuen que l’1-O va ser un acte legítim
Sobre el debat al voltant del futur de Catalunya, el 34% dels adults més grans de 34 anys tenen la independència com a opció preferent, per un 24% que desitjarien continuar com a comunitat autònoma, però entre els joves, els percentatges gairebé s’equilibren al 28% i 27%, respectivament. En una pregunta binària d’un hipotètic referèndum, els partidaris del Sí i del No empatarien al 38%, però l’opció favorable a un estat català cau al 31% entre els menors de 34 anys.
Sobre l’1-O, més de quatre de cada deu adults més grans de 34 anys creuen que va ser un acte legítim, mentre que entre els joves la xifra baixa dels tres de cada deu.
En l’eix ideològic, es confirma una tendència d’altres enquestes per grups d’edat, com mostres recents del CEO i de l’ICPS, que apunten a un escurament cap a la dreta dels joves. En especial, dels homes d’entre 18 i 25 anys, que se situen en el 4,7 sobre 10, sent un 0 extrema esquerra i un 10 extrema dreta. La xifra és gairebé un punt superior a la mitjana, de 3,8. Les dones joves, en canvi, estan en els 3,6 punts sobre 10, significativament més a l’esquerra que els nois de la mateixa franja d’e
L’estudi, basat en enquestes elaborades entre el novembre i el desembre passat, també concreta que Esquerra i el PSC són els dos partits que tenen més simpatia entre l’electorat, un 15% i un 13% respectivament, seguits dels comuns (10%), Junts (9%) i la CUP (8%). A la cua hi ha Vox (5%), Cs (3%) i el PP (2%). Entre els joves, Esquerra, Junts i la CUP baixen respecte als més grans, mentre que el PP i Vox van lleugerament a l’alça. En qualsevol cas, més d’un terç dels nois i noies de fins a 34 anys diuen no tenir afinitat per a cap formació.
Els homes joves, escèptics amb el feminisme, la immersió i la immigració
D’altra banda, els homes d’entre 18 i 34 anys destaquen com el grup demogràfic més favorable a tesis contràries a la lluita pel canvi climàtic, el feminisme o la immigració, una circumstància que no es dona en les dones de la mateixa edat. Per exemple, tot i que amb uns percentatges baixos, els nois creuen en més proporció que la resta que el canvi climàtic és una exageració i que s’ha de deixar de gastar tants diners públics per fer-hi front.
També amb uns percentatges baixos, però més alts que la resta de la societat, alguns nois creuen que cal deixar de banda les polítiques de revisió històrica del franquisme i protegir els símbols d’aquella època. Aquest grup és l’únic que passa dels 0,2 punts en una escala de 0 a 1 sobre el grau de suport a aquesta tesi. Els homes joves també superen lleugerament a la resta en desitjar la fi de la immersió lingüística a les escoles, situant-se en els 0,3 punts, i en creure que el feminisme ha anat massa lluny, amb 0,4 punts, només lleugerament per sobre dels homes més grans de 34 anys i pràcticament el doble que les dones tant joves com més grans.
Pel que fa a la immigració, els homes joves representen l’únic grup que supera els 0,5 punts en la idea que cal controlar la immigració i restringir l’accés a la nacionalitat espanyola als nouvinguts. També superen amb escreix la resta d’edats en la creença que cal abaixar impostos perquè la gent pugui invertir. En l’escala del 0 a l’1, se situen en el 0,37, mentre que en les dones tant joves com més grans no arriba al 0,25.
Sobre llengua, el 62% dels enquestats diu que fa servir molt o bastant el català a la feina, un 52% amb els amics, un 48% amb la família i tan sols un 38% amb la parella. Dos de cada tres persones veuen l’idioma útil a l’àmbit personal i, set de cada deu, a l’àmbit professional –però si entre les dones aquesta proporció puja fins al 75%, entre els homes joves, baixa fins al 52%.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha valorat la tendència dels joves, sobretot homes, a posicions més conservadores, com a l’evidència que hi ha “deures urgents i clars” per afrontar el “malestar creixent” a la societat del país, i en concret, entre el jovent. “Preocupem-nos, però no ens alarmem, no entrem en una deriva apocalíptica”, ha afegit. Antich també ha dit que “es generacions més joves “no rebutgen la participació política” si no que el que demanden es “més condicions de vida”.
