Els dos mossos d’Esquadra que acompanyaven l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018 han assegurat aquest dimarts que en cap moment van fer d’escorta, es van voler amagar de la policia o pensaven que estiguessin cometent cap delicte, ja que els advocats havien pactat l’entrega amb la fiscalia belga. Ho han assegurat durant la primera sessió del judici a l’Audiència Nacional espanyola contra ells dos, en el qual la fiscalia els demana tres anys de presó i d’inhabilitació per un delicte d’encobriment. Tots dos s’han negat a respondre les preguntes del ministeri públic.
Els dos mossos van aprofitar els dies lliures que tenien per desplaçar-se a Waterloo el 19 de març i allà, el 23 de març, una persona “no identificada” els va demanar que anessin a buscar Puigdemont i que el traslladessin a Brussel·les. Els dos acusats van sortir de matinada de Bèlgica conduint el cotxe habitual de l’expresident, que era seguit per les autoritats policials i era conegut per la premsa, i van arribar de nit a Estocolm. En aquesta ciutat van recollir Carles Puigdemont, procedent de Hèlsinki, i van iniciar el retorn a Brussel·les. La fiscalia recorda que l’ordre de detenció es va emetre quan Puigdemont estava a Hèlsinki, on s’havia desplaçat el 22 de març procedent de Suïssa i el mateix dia de l’emissió, el 23 de març, va abandonar la capital finlandesa.
El 25 de març, agents de la policia alemanya (BKA) van interceptar el vehicle en un aparcament d’autopista, a la frontera entre Dinamarca i Hamburg. Un cop identificat, van detenir Puigdemont “en existir una ordre de detenció expedida per les autoritats judicials espanyoles interessant la seva entrega”. A la resta d’ocupants, els dos mossos, Josep Maria ‘Jami’ Matamala, amic de l’expresident, i Josep Lluís Alay, cap de la seva oficina, van poder continuar el viatge després d’identificar-los. La policia alemanya no va escorcollar ni els ocupants ni el vehicle, han dit els dos acusats. L’agent de seguretat ciutadana C.P.L. i l’agent de l’àrea d’escortes X.G.F. han explicat que en cap moment van fer d’escortes i que no anaven armats, ja que si fos així, haurien acompanyat Puigdemont fins a Hèlsinki. De fet, un d’ells el va acompanyar fins l’aeroport d’Amsterdam en cotxe per fer el viatge que el va dur a Suïssa i Finlàndia.
Quan els van demanar que l’anessin a buscar a Estocolm, els advocats els van dir que ja havien pactat l’entrega de l’expresident amb la fiscalia belga, i per això van considerar que no era cap delicte, tot i que eren conscients que l’expresident podia ser arrestat en qualsevol moment. Volien retornar d’Estocolm a Brussel·les pel mateix camí, però just en passar de Dinamarca a Alemanya els va interceptar un fort dispositiu de la policia alemanya. De fet, per això mateix no van tenir cap problema en anar-hi amb el cotxe habitual de Puigdemont, que era conegut públicament i que sabien que la policia espanyola coneixia. Van anar en tot moment per les vies més ràpides i principals, autopistes amb càmeres i lectors de matrícula.
Abans dels interrogatoris, la defensa ha demanat la nul·litat de tot el procediment, al·legant que no se’ls pot jutjar perquè els fets no són delictius a Alemanya. Així, considera que no es pot obrir un procediment penal contra ells a Espanya si no és delicte al país on es van cometre els fets, Alemanya. Tampoc podien ser arrestats, dies després dels fets, perquè la fiscalia no havia presentat cap querella contra ells. El ministeri públic ha dit que els fets sí que són delictius a Alemanya i que no calia una querella per detenir-los, ja que la fiscalia ja havia obert diligències contra ells i els va aportar a la causa oberta a l’Audiència Nacional juntament amb l’atestat policial. Així, segons el fiscal, el ministeri públic ha estat part del procediment des del seu inici.
El judici està previst que duri fins dilluns que ve i aquest dimecres serà el torn de diversos policies espanyols.
