L’oferta de milers de cursos de català per al personal sanitari del sistema de salut públic de Catalunya no ha tingut l’efecte esperat. Malgrat la forta demanda inicial, que arribava gairebé a les 4.000 persones, finalment només se n’han acabat examinant poc més d’un miler; en l’edició d’enguany, la demanda no ha arribat a superar l’oferta, fet que posa de manifest el desinterès i la manca de motivació real envers la llengua del país. Amb tot, però, de les 1.071 persones examinades, el 79% va obtenir un resultat apte; un 84% dels examinats va assolir el nivell B1 (elemental), un 76% va aconseguir el B2 (intermedi), i un 75% va obtenir el nivell C1 (suficiència per a docents i investigadors). Només un 21% dels inscrits no va superar l’examen.
L’ús del català en l’àmbit sanitari està al centre del debat i, com que ja presentava una situació preocupant, el Departament de Salut va engegar el 2024 la campanya “Prescriu-te el català”, emmarcada en un pla d’acció per a garantir el coneixement i l’ús de la llengua a la sanitat pública. Ara, la conselleria ha fet públics els resultats de les dues primeres edicions, els quals dibuixen un panorama certament incert. Per bé que hi ha hagut interès i compromís per part de centenars sanitaris que han realitzat el curs i aprovat l’examen, el nombre d’inscrits fa dubtar que Salut estigui prenent mesures eficaces per normalitzar el català en l’àmbit sanitari.
Pel que fa als resultats, en la primera edició l’interès inicial va ser molt alt, amb 3.930 inscrits per 2.700 places, un fet que la Generalitat va celebrar com un èxit rotund. Tanmateix, a l’hora de la veritat, només 1.071 persones van completar el curs i arribar a les proves oficials. La caiguda és tan notable com preocupant: el 73% dels sanitaris inscrits no ha culminat la formació. Tot i haver incorporat el nivell A2 (inicial) com a novetat, la segona edició ha servit per a constatar la davallada real de l’interès pel català: 1.640 inscrits, menys de la meitat que a la primera, per a més de 2.000 places.
