Edició 2313

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 24 de novembre del 2024
Edició 2313

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 24 de novembre del 2024

Els conservadors de la CDU guanyen les eleccions a Alemanya amb l’extrema dreta d’AfD com a segona força

Els verds, socis de govern de Scholz, es desplomen fins al quart lloc amb l'11,9% dels vots, 8,6 punts percentuals menys que el 2019

|

- Publicitat -

Els cristianodemòcrates de la CDU, el partit de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han guanyat les eleccions europees a Alemanya amb un 23,7% dels vots, segons els resultats finals. Amb els seus socis bavaresos, la CDU i la CSU sumen el 30% dels vots. L’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) s’imposa als socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz i es converteix en la segona força amb un 15,9% dels sufragis, relegant l’SPD al tercer lloc amb el 13,9%. Els verds, socis de govern de Scholz, es desplomen fins al quart lloc amb l’11,9% dels vots, 8,6 punts percentuals menys que en les eleccions europees del 2019.

Publicitat

El líder de la CDU, Friederich Merz, ha considerat que el resultat electoral és un “desastre” pel canceller Olaf Scholz i ha vist les eleccions europees com “l’avantsala del canvi polític a Alemanya”. “Avui és un bon dia per a la Unió. Tornem de nou, amb un ampli marge en primer lloc entre els partits alemanys”, va dir la matinada de dilluns. La CDU ha reptat el canceller socialdemòcrata a sotmetre’s a una qüestió de confiança després que l’SPD hagi obtingut el pitjor resultat en unes eleccions europees.

L’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD), que ha fet el ‘sorpasso’ als socialdemòcrates, ha afirmat que el resultat és un “èxit”. “Som segona força a tot el país i la primera a l’est”, ha afirmat la líder del partit Alice Weidel.

En declaracions recollides pels mitjans, la candidata socialista Katarina Barley ha lamentat que els resultats no són els que esperaven. “Analitzarem què ha passat”, ha indicat tot admetent que està “decebuda”. Tot i això, també s’ha mostrat convençuda que “s’aixecaran” com a partit.

Al seu torn, els Verds han lamentat el resultat que els ha relegat a la quarta posició i han titllat de “catàstrofe democràtica” que AfD sigui la segona força del país. “No podem estar satisfets amb el resultat d’avui. Ens prendrem el temps que necessitem per analitzar amb calma”, apuntava el partit a ‘X’.

L’AfD, de quarta a segona força

Segons els càlculs de repartiment d’escons del Parlament Europeu amb els resultats definitius, la CDU/CSU obté 30 escons, els socialistes 14, Alternativa per Alemanya (AfD) 15 i els Verds 12.

A les eleccions europees del 2019, la CDU també va guanyar i va obtenir 23 escons i la CSU 6, sumant-ne 29. La segona força més votada va ser els Verds (Die Grünen) amb 21 escons, seguit dels socialistes de l’SPD amb 16. Alternativa per Alemanya (AfD) va ser la quarta força més votada a les europees i va aconseguir 11 escons. Així, el partit d’extrema dreta ha passat de ser la quarta força fa cinc anys a ser la segona ara.

També destaca l’entrada de 6 eurodiputats del partit Per la raó i la justícia, una escissió del Die Linke liderada per Sahra Wagenknecht amb postulats antiimigració i crítics amb les polítiques climàtiques. En canvi, el Die Linke passa de 5 a 3 eurodiputats aquesta legislatura.

El partit amb vocació paneuropea Volt ha millorat resultats a Alemanya obtenint fins a tres eurodiputats.

Resultats del 2019

Per percentatge de vot, el 2019 la CSU va reunir el 22,6% dels vots; els Verds, el 20,5%; l’SPD, el 15,8%; Alternativa per Alemanya, l’11%; la CSU, el 6,3%; i l’Esquerra (Die Linke), el 5,5%.

En comparació al 2019, per tant, la CDU i l’SPD mantindrien en aquests comicis del 9-J uns resultats similars i evitarien una davallada com la que van patir respecte al 2014. Per contra, els grans perdedors respecte als resultats de fa cinc anys són els Verds, que perdrien 8 escons. En canvi, l’extrema dreta de l’AfD es dispara i escala fins al segon lloc i suma tres escons, fins als 14.

En la passada legislatura, l’AfD formava part del grup Identitat i Democràcia del Parlament Europeu, però Marine Le Pen i Matteo Salvini van trencar-hi a finals de maig després que el candidat d’AfD Maximilian Krah apuntés en unes polèmiques declaracions que no es pot titllar “automàticament de delinqüents” a tothom qui va formar part de les SS.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut