l sentiment de catalanitat ha caigut en l’última dècada en totes les edats, entre els parlants tant de català com de castellà i en la població que resideix tant a municipis petits com de més grans. Segons els diversos baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) entre el 2014 i el 2024, les persones que se senten només catalanes han caigut del 29,1% al 18% en l’última dècada. Els joves d’entre 18 i 24 anys són els que han abandonat més aquest sentiment: si fa deu anys estaven lleugerament per sobre de la mitjana amb el 29,3%, ara la xifra és de l’11,4%, la franja d’edat amb un percentatge més baix. Els qui se senten exclusivament catalans també cauen especialment entre els catalanoparlants i també entre els votants d’esquerres.
La tendència d’aquells qui només se senten catalans és a la baixa a tots els grups d’edat, però no en la mateixa proporció. En el baròmetre del CEO del març del 2014, la identitat amb què els enquestats d’entre 18 i 24 anys se sentien més còmodes era la de ‘només català’, seguit de la de ‘més català que espanyol’ (28%) i la de ‘tant català com espanyol’ (26,7%). En aquesta dècada, els joves que s’identifiquen amb la catalanitat exclusivament s’han desplomat, mentre que els qui tenen les dues identitats amb el mateix pes s’han disparat 20 punts.
Per contra, les persones de 65 anys i més que asseguren sentir-ne només catalanes se situen al 21%, amb una baixada de només cinc punts en els últims deu anys. Si l’any 2014 la gent gran era qui menys donava suport a aquesta identitat amb el 26% d’enquestats, ara és la franja d’edat que lidera el sentiment.
Les xifres contrasten amb aquells qui diuen ser tan catalans com espanyols per igual, que veuen el suport créixer significativament en totes les edats, mentre que les opcions espanyolistes es mantenen tan residuals com el 2014: un 5,6% dels enquestats del conjunt de franges s’identifiquen més amb Espanya que amb Catalunya, i un 6% de la gent només se sent espanyola.
La tendència dels últims anys també és especialment marcada entre els catalanoparlants. A les portes del 9-N, un 87% dels qui afirmaven que el català era la seva llengua pròpia declarava que eren més catalans que espanyols o bé exclusivament catalans, un percentatge que el juliol del 2024, a setmanes de la investidura de Salvador Illa, havia baixat al 77%. Al seu torn, els castellanoparlants que se senten de les dues identitats per igual han pujat en aquest temps del 54% al 60%, un augment menor, i que és inexistent entre els qui se senten més espanyols que catalans o només espanyols, estables al 25%.
Caiguda de catalanitat entre els nascuts al país
També hi ha diferències més significatives entre els qui han nascut a Catalunya que entre la resta de ciutadans, ja que un 68% dels primers defensaven les opcions de més catalanitat fa deu anys i aquesta proporció ha caigut al 52%, en benefici dels equidistants entre les dues nacionalitats (del 26% al 41%).
Les esquerres també estan perdent el sentiment català de manera més clara que les dretes. El 2014, pràcticament la meitat d’aquells ideològicament a l’extrema esquerra es definien com a exclusivament catalans (47%), i ara només ho són el 27%. La caiguda és generalitzada en tot l’espectre ideològic excepte en aquells que s’escuren més a la dreta (aquells qui se situen entre el 8 i el 10 en l’eix esquerra-dreta), en què el sentiment fins i tot puja, tot i continuar sent residual rondant el 10%. Els qui se situen a l’esquerra però lleugerament (en un 4 de 10), que són un dels grups poblacionals més grans, han vist augmentar l’opció ‘tan català com espanyol’ del 25% al 44%.
Euskadi supera Catalunya en sentiment nacional
En conjunt, les opcions que es decanten per la catalanitat arribaven al 55% fa dos lustres, i ara s’han quedat al 40%, mentre que l’equidistància fa el ‘sorpasso’ pujant del 31% al 44%.
En comparació, els percentatges al País Basc són similars, però amb els nombres girats: en l’enquesta postelectoral del CIS del maig d’aquest any es feia la mateixa pregunta identitària, i els que es decidien per les opcions més basques eren el 42,1% dels votants, mentre que aquells qui se sentien bascos i espanyols a parts iguals es quedaven en el 41,8%. Les xifres són similars a les de fa quatre anys, quan es va preguntar per primera vegada per aquesta qüestió.
A Galícia també hi ha hagut estabilitat els últims quatre anys, tot i que en altres proporcions: fa mig any, el 22,9% dels enquestats apostaven per les dues opcions més galleguistes, i el 68% deien que eren gallecs i espanyols per igual. Es tracta d’unes xifres molt similars a fa quatre anys. Tant a Euskadi com a Galícia, aquells qui se senten més aviat espanyols no passen del 10%.
