Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

Els cinc homes més rics del món dupliquen la fortuna des del 2020 i arriben a xifres similars al PIB de Polònia

A Espanya, el 10% més ric concentra la meitat de la riquesa, mentre que el 50% més pobre aglutina el 8%, segons Oxfam

|

- Publicitat -

Els cinc homes més rics del món han més que duplicat la seva fortuna durant els últims quatre anys, passant dels 405.000 milions de dòlars (370.000 milions d’euros) l’any 2020 als 869.000 milions de dòlars (792.000 milions d’euros) aquest 2023, una xifra similar al PIB de països com Polònia. Per contra, la riquesa en mans del 60% més pobre de la població -gairebé 5.000 milions de persones- s’ha reduït un 20% en termes reals, segons l’informe ‘Desigualtat SA’ publicat dilluns per Oxfam Intermón. A Espanya, per la seva banda, el 10% més ric concentra la meitat de la fortuna de tot el país, mentre que el 50% més pobre aglutina al voltant d’un 8%.

Publicitat

Segons indica el document d’Oxfam, les cinc personalitats més riques del món són Elon Musk -conseller delegat de Tesla-, Bernard Arnault -director executiu de LVMH-, Jeff Bezos -president executiu d’Amazon-, Larry Ellison -cofundador d’Oracle- i Warren Buffet -director executiu del fons Berkshire Hathaway-. El novembre de 2023, el seu patrimoni conjunt ascendia als 869.000 milions de dòlars, un 114% més respecte al 2020. En termes reals, això suposa un creixement tres vegades més ràpid que la inflació.

En la mateixa línia, l’informe posa de manifest que l’1% més ric de la població mundial concentra gairebé la meitat dels actius financers globals (43%). Per continents, aquest percentatge de la població controla el 48% de la riquesa financera a l’Orient Mitjà, el 50% a l’Àsia i el 47% a Europa.

En paral·lel, Oxfam apunta que els beneficis de les grans empreses -l’informe en recull un total de 148- l’any 2023 han superat tots els rècords. Al llarg del darrer exercici fiscal, les majors multinacionals van obtenir uns guanys nets conjunts d’1,8 bilions de dòlars (1,64 bilions d’euros), una quantitat similar al PIB espanyol. La xifra suposa un augment del 52% respecte a la mitjana dels beneficis registrats entre 2018 i 2021. A més, l’informe revela que, de cada 100 dòlars de benefici generats, 82 van destinats als seus accionistes.

Per altra banda, l’estudi assenyala que la inflació durant l’últim exercici ha minvat el poder adquisitiu de 800 milions de persones de 52 països. En termes absoluts, Oxfam calcula que aquest grup de població ha perdut 1,5 bilions de dòlars (1,37 bilions d’euros) en els últims dos anys, una quantitat que equival a gairebé un mes de salari perdut per cada treballador.

Pel director general d’Oxfam Intermón, Franc Cortada, el món està vivint “l’inici d’una dècada de desigualtat creixent”. “Milers de milions de persones s’enfronten als efectes econòmics de la pandèmia, la inflació i la guerra, mentre les fortunes dels milmilionaris creixen de manera desorbitada […] i ho estem normalitzant”, denuncia.

Situació a Espanya

El dibuix a Espanya és similar, on l’1% més ric concentra un 22% de la fortuna al país, mentre que el 50% de les llars més pobres amassen el 8%.

Alhora, l’informe manifesta la diferència entre els increments de sou entre els membres dels consells de direcció de les grans empreses i les pujades als treballadors. Segons Oxfam, la retribució dels alts directius va incrementar-se un 19% entre 2021 i 2022 i un 45% des de 2020, mentre que el salari mitjà a les mateixes corporacions va apujar-se un 8% entre 2021 i 2022 i un 9% des de l’any 2020.

“Si es continua així, el món tindrà el seu primer bilionari d’aquí a una dècada, encara que la pobresa no s’erradicarà fins d’aquí a 229 anys”, assegura el document.

Per Cortada, “el poder empresarial desbocat i la riquesa extrema no poden continuar fent i desfent al seu gust”. En aquest sentit, demana al sector públic que “implementi una regulació adequada que prioritzi el bé comú i els interessos de la majoria”. “És urgent que els estats prioritzin els serveis públics, defensin una regulació més estricta de les grans empreses, aboleixin els monopolis i l’excessiu poder de mercat i apliquin impostos permanents sobre la riquesa i els beneficis excessius”, resumeix.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut