Els catalans suspenen el servei de Rodalies Renfe per primera vegada, atorgant-li un 4,5 sobre 10, segons l’enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques del 2024, publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) aquest divendres. La nota cau més de mig punt respecte al 2022 (5,1) i el 2023 (5,2). La puntuació que fan els usuaris de Rodalies per feina o estudis encara és més baix, i cau fins al 3,7. La majoria dels ciutadans, un 54%, creu que és responsabilitat principalment de la Generalitat, i no de l’Estat, millorar Rodalies. La mostra també reflecteix que la majoria d’enquestats defensa mantenir el tipus impositiu actual en general, però alhora un 57% creu que s’hauria d’abaixar el de successions.
Els transports públics més ben valorats per la ciutadania són els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que es manté en el 7,5 que ja va registrar el 2023, i els trens de llarga distància, com els AVE o Avant, que cauen d’un 7,9 a un 7,5. El metro i els autobusos urbans es mouen en el 7, mentre que els busos interurbans, en un 6,5. A la cua, a banda de Rodalies, es troben els trens regionals de Renfe (5,3), de la mateixa manera que a la mateixa enquesta de l’any anterior.
El suspens de Rodalies s’accentua entre els joves que tenen entre 16 i 24 anys (3,8) i entre els qui fan servir el servei per anar a treballar o estudiar (3,7). Els ciutadans de Barcelona ciutat li donen una puntuació lleugerament més alta (4,9) que la resta de catalans (4,4). Per simpatia de partit, només els afins al PSC i al PP l’aproven, mentre que tota la resta el suspenen –els simpatitzants de la CUP (2,1) i els d’ERC (3,5) són els més crítics amb els trens de proximitat.
Els qui volen més impostos s’imposen als que demanen una reducció
Pel que fa als impostos, un 52% dels participants de l’estudi els volen mantenir tal com estan ara, mentre que un 27% els vol veure més alts, i un 16%, més baixos. En dos anys, la diferència entre aquestes opcions s’ha reduït, ja que l’any 2022, un 32% volia tipus més elevats, i un 12%, més reduïts.
Amb tot, el parer dels contribuents canvia depenent de l’impost. Els qui volen un impost de societats més alt (27%) són més que els qui diuen que s’hauria de baixar (20%), però en la resta de gravàmens es dona la circumstància contrària: el 57% vol menys successions, per un 8% que creu que hauria d’anar a l’alça, i el mateix passa amb l’IVA (37% i 3%), patrimoni (32% i 20%) i IRPF (31% i 9%).
Preguntats sobre com gestionarien un finançament de 1.000 euros addicionals per a les arques públiques, de mitjana els enquestats en destinarien uns 600 a millorar serveis i, els 400 restants, a abaixar impostos.
Millorar l’educació i la sanitat, responsabilitat de la Generalitat
Pel que fa a la resta de serveis públics, els ciutadans posen un 7,6 sobre 10 a l’ensenyament concertat i un 7 al públic. Els hospitals públics reben un 6,8 i els Mossos d’Esquadra, un 6,6, la mateixa nota que l’atenció primària. L’administració de justícia se situa en últim lloc amb un 5.
El 39% dels enquestats creuen que l’educació funciona millor si és de gestió pública, pel 25% que creu que la privada va millor, i sis de cada deu ciutadans creuen que millorar el sistema educatiu és sobretot cosa de la Generalitat. Sobre la sanitat, un 48% creu que la pública és que funciona més bé, per un 28% de la privada. A més, la majoria (56%) també remarquen que és responsabilitat principalment de l’administració catalana.
