La majoria de catalans admeten que hi ha una certa polarització en el conflicte territorial entre Catalunya i l’estat espanyol, però no pas en altres temes com la immigració, l’estat del benestar, la classe social o la covid, cosa que descarta una fractura social. Alhora, consideren que estan més polaritzats els polítics i els mitjans de comunicació, que la mateixa societat, i s’han sentit més agredits per les institucions i a les xarxes socials que no pas en el seu entorn més proper. Per tot plegat, el nivell de convivència està entre 7,1 i 7,5 sobre 10, i la confiança en la ciutadania és de 5,9 punts, per sobre de la mitjana europea o espanyola.
L’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) ha presentat aquest dijous l’enquesta ‘Convivència i polarització a Catalunya’ en una roda de premsa a càrrec del director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer. La mostra, realitzada a finals de juliol a partir de 2.010 entrevistes en línia, té per objectiu avaluar la percepció de la convivència a Catalunya i les dinàmiques de polarització, accentuades amb el conflicte territorial actual. Es tracta de la primera enquesta que es fa a Catalunya que analitza la polarització emocional de la ciutadania, i una de les poques a tot el món. El 2018 se’n va fer una que només analitzava la polarització ideològica. La mostra s’ha segmentat per sexe (1.019 homes i 991 dones), edat i per residència geogràfica.
La majoria de catalans valora positivament el nivell de convivència a Catalunya. Concretament, un 67% considera que la convivència a Catalunya és bona o molt bona, amb una puntuació mitjana de 7,1 punts en una escala de 10, un percentatge que augmenta fins al 76% quan es valora la convivència en l’entorn més proper (municipi o barri), amb una puntuació mitjana de 7,5 punts. També són positius els valors de confiança social, ja que el grau de confiança de la població catalana en la resta de la ciutadania (5,9) és superior als valors del conjunt d’Espanya (5,6) i de la mitjana europea (5,5).
L’enquesta analitza la situació de polarització ideològica a Catalunya a partir de diferents temes de debat. Se’n desprèn que el conflicte territorial és actualment el tema que genera més polarització. Un 44% de les persones enquestades se situa en les dues posicions més extremes, i un 17% en una posició intermèdia, fet que dibuixa tres blocs principals. Aquest és un comportament que no es percep en la resta de temes a debat: economia, resposta a la covid, feminisme, ús de la llengua, classe social, immigració.
La mostra també constata la percepció que els partits polítics i els mitjans de comunicació estan molt més polaritzats que la societat. Concretament, un 43% de les persones enquestades considera que els partits polítics estan molt polaritzats, mentre que tan sols un 11% considera que la societat està molt polaritzada.
En el cas del conflicte territorial és l’únic tema de debat en què la polarització ideològica té una certa incidència en la polarització emocional, vinculada a aquelles persones que senten la seva forma de vida o cultura amenaçades. Amb tot la radicalitat en el posicionament polític no es tradueix en emocions més negatives vers qui pensa diferent.
En relació a les emocions que sent la població per les persones que pensen diferent, el respecte és l’emoció més compartida entre els enquestats, seguit de la impotència, cosa que pot dur a la frustració. Alhora un 26% afirma que no sent ni empatia ni confiança per qui pensa diferent. En relació a les percepcions d’agressió, un 16% de les persones enquestades s’han sentit agredides en un cercle d’amistats; un 13% a la feina i un 10% a l’entorn familiar. Aquesta percepció d’agressió augmenta en els espais de relació no directes: a les xarxes socials arriba al 22%, mentre que un 46% afirma haver-se sentit agredit per les institucions, sense especificar-se quines o de quina manera.
També hi ha una percepció generalitzada que els governs català i espanyol han comès errors que han dificultat, enlloc de facilitar, una possible solució al conflicte territorial. Els partidaris de la unitat d’Espanya són una mica més autocrítics amb el govern espanyol que els independentistes amb el govern català.
L’enquesta també avalua les preferències de la població per possibles sortides al conflicte territorial. Un 79% de la ciutadania aposta per un diàleg polític i un 50% considera que aquest diàleg no s’ha de limitar al marc de la Constitució espanyola. Tot i aquesta predisposició, la mostra constata que una tercer part de les persones enquestades tenen dubtes sobre el resultat d’aquest diàleg.
Pel què fa a les opcions de diàleg social, els amics (67%) i la família (65%) són els entorns més propicis a dialogar, per sobre de l’entorn laboral (42%), els veïns (37%) i de les xarxes socials (24%).
Propostes de l’ICIP
Davant dels resultats de l’enquesta l’ICIP considera que les persones que lideren la confrontació política tenen la responsabilitat d’articular discursos i de realitzar gestos conciliadors que ajudin a conviure en la diferència. La incapacitat de les institucions per resoldre el conflicte territorial crida a una “major implicació d’agents de la societat civil per cercar vies incloents i creatives per sortir de l’atzucac del conflicte territorial”. “Cal posar atenció a les ferides emocionals perquè afecten a molts individus i, de retruc, al conjunt de la societat. Hem d’aprendre a conviure en la diferència i posar atenció a les emocions per tractar-nos amb CuRA: curiositat per les opinions diferents, respecte a les persones, independentment de les seves opinions, i autocrítica, perquè ningú té la veritat absoluta”, conclou l’estudi.
