Recuperar els esquelets de formigó que han quedat a mig construir, més ajuts a la rehabilitació, habilitar les plantes baixes dels edificis de carrers no comercials o potenciar noves fórmules com la masoveria urbana són algunes de les propostes dels candidats a l’alcaldia d’Igualada. Les dificultats d’accés a un habitatge assequible han portat els alcaldables a incloure en els seus programes una bateria de mesures per a fer-hi front. Els partits de l’oposició (ERC, CUP i Igualada Som-hi) critiquen “l’excés” de pisos buits -segons el Pla Local d’Habitatge més de 1.300- i reclamen polítiques que incentivin la rehabilitació. Per la seva banda, Marc Castells (Junts), treu pit i presumeix d’haver “endreçat” la política d’habitatge.
Igualada té un total de 1.345 pisos buits, una xifra que representa el 12,8% del total d’habitatges que té la ciutat. Són dades referents a l’any 2022 extretes del Pla Local d’Habitatge elaborat per l’Ajuntament d’Igualada. D’aquests pisos buits, 138 són propietat de grans tenidors. Precisament l’elevat nombre d’habitatges desocupats -que ERC eleva a 2.000 i Igualada Som-hi a 1.600- és una de les qüestions que més preocupa als alcaldables dels partits que actualment es troben a l’oposició: ERC, la CUP i Igualada Som-hi.
La candidata republicana, Alba Vergés, critica que el govern de Junts no hagi reclamat a la Sareb que cedeixi els pisos buits i que se sancioni als grans tenidors. Per ella, “l’excés” de pisos buits genera “degradació” a la ciutat, sobretot al nucli antic, i també una “pèrdua de comerç i de vida” en aquesta zona. Per tot plegat, els republicans proposen la creació de 150 pisos de lloguer social a través de la rehabilitació de pisos buits. “En dotze anys el govern de Marc Castells no ha generat ni un sol pis de lloguer social i no ha fet cap política d’habitatge, un fet que ha provocat una manca d’oferta i una pujada de preus”, critica.
Per la seva banda, el candidat d’Igualada Som-hi, Jordi Cuadras, reclama que es torni a reactivar la promotora municipal d’habitatge i, com Vergés, denuncia que “en 12 anys l’Ajuntament no ha fet cap pis públic”. Cuadras creu que els metres quadrats d’habitatge no estan esgotats a Igualada, tot al contrari: “Hi ha molts metres quadrats disponibles si l’Ajuntament facilita la seva rehabilitació i pressiona els propietaris perquè els posin a disposició”. Des de la CUP, el seu candidat, Pau Ortínez, exposa que l’habitatge és el “principal problema polític d’Igualada perquè durant els dotze anys de govern de Castells no s’ha fet res per mobilitzar els pisos buits i garantir l’accés”. Lamenta que això ha provocat una pujada de preus i proposen més ajuts per la rehabilitació.
L’alcalde i candidat de Junts, Marc Castells, es defensa de les acusacions explicant que en els darrers anys han “endreçat” la política d’habitatge a la ciutat amb l’aprovació del Pla Local d’Habitatge, un “document estratègic que ens indica cap a on hem d’anar”. Castells recorda que hi ha en marxa cinc promocions d’habitatge públic amb 24 pisos de lloguer assequible que “tindran un cost zero pels igualadins”. L’alcaldable diu que el model de Junts és “cedir sòl a la Generalitat perquè hi construeixi i així els igualadins no han de pagar res”. També recorda que van accedir al consistori fa 12 anys amb els “números en semàfor vermell” i amb una de les ciutats “més endeutades de Catalunya”, un fet que, segons ell, han aconseguir revertir.
Noves fórmules d’accés a l’habitatge
Els candidats també porten als seus programes propostes per donar suport a noves fórmules d’habitatge com la masoveria urbana i les cooperatives d’habitatge. De fet, en el darrer mandat, el govern de Marc Castells ha posat en marxa dos projectes de masoveria urbana destinats a joves per evitar la degradació de pisos buits. “Estem tenint una allau de propostes”, exposa Castells, que avança que el seu objectiu és promocionar aquesta fórmula en els propers anys. Des de la CUP també són partidaris de potenciar aquestes noves fórmules com la masoveria urbana o l’habitatge cooperatiu en zones com el barri del Rec on les industries estan desapareixent i s’hi podria donar una “nova vida”.
D’altra banda, des de Junts també aposten per fer habitatges a les plantes baixes de carrers no comercials. Per fer-ho possible, caldria modificar el planejament urbanístic, una proposta que Castells ja va portar al ple municipal l’any 2021 i que els partits de l’oposició van tombar. Creu que això permetria crear habitatge de forma “ràpida i massiva”. Des d’Igualada Som-hi, en canvi, aposten per recuperar els esquelets d’habitatges que es troben a mig construir. Cuadras proposa que l’Ajuntament compri aquests edificis inacabats i que es destinin a pisos de lloguer assequibles per a joves, famílies i gent gran.
La reforma integral del POUM
La majoria de candidats consideren que en la següent legislatura cal afrontar la renovació del POUM -l’actual data del 1986-, per abordar també les qüestions relacionades amb l’habitatge. Vergés (ERC) posa d’exemple el canvi d’usos al barri del Rec, que ara només permet els industrials. “El Rec és un barri amb molt potencial més enllà dels usos industrials i per fer-ho possible cal afrontar amb valentia la reforma del POUM”, exposa la candidata republicana. També Ortínez (CUP) és partidari de renovar el planejament: “És molt important renovar el POUM per aconseguir més sòl per construir habitatge públic”.
Per la seva banda, però, l’alcalde i candidat de Junts, Marc Castells, és partidari de fer modificacions “quirúrgiques” al planejament i no una reforma integral. “No cal fer un esforç tan gran, ja que des de l’any 1986 fins ara el planejament ha canviat com un mitjó”, explica Castells, que avança que ja han començat a fer un avantprojecte de modificació del barri del Rec perquè pugui incloure també usos relacionats amb els serveis i l’habitatge.
