La sequera dels últims mesos i les solucions per fer front a l’escassetat estructural d’aigua s’han establert com a temes centrals de la campanya del 12-M. Sobretot en territoris com les Comarques Gironines, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Els candidats dels partits majoritaris -PSC, ERC i Junts- defensen mesures i infraestructures per potenciar la dessalinització i la regeneració a l’hora d’abastir l’àrea metropolitana de Barcelona i, així, deixar de dependre de l’aigua del Ter o de l’amenaça habitual d’un nou projecte de transvasament de l’Ebre. Un projecte que els Comuns volen rebutjar per llei. La CUP vol revertir el minitransvasament de l’Ebre a Tarragona. Per contra, Cs, Vox i PP aposten per interconnectar les xarxes.
Si bé els últims episodis de pluges han permès donar un respir a la sensació d’urgència per la manca d’aigua en algunes zones de Catalunya, l’amenaça de la sequera que s’arrossega des de fa mesos continua sobresortint com a tema central de la campanya electoral i com a repte prioritari per al futur govern que surti de les urnes el pròxim 12-M.
Tecnologia i innovació
El PSC planteja l’ús de la tecnologia i la innovació per fer front a la sequera i preparar el país per a nous episodis de manca d’aigua. La cap de llista a Girona, Sílvia Paneque, recorda que l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) té a disposició tecnologia i mètodes innovadors “suficients per desconnectar el cicle de l’aigua de la pluviometria”. Per això aposta per aplicar-les i imitar alguns exemples com ara Califòrnia o Israel en què la manca d’aigua és evident.
Per als socialistes la prioritat passa per tirar endavant una dessaladora nova a la zona de Cunit i planificar-ne una a la part del centre de la Costa Brava. En paral·lel, el PSC aposta per abocar aigua que surt de les depuradores del litoral en alguns dels aqüífers que hi ha per millorar-ne l’estat.
Solucions estructurals
ERC, el partit que ha governat en solitari la Generalitat des d’octubre de 2022, manté la seva aposta per mesures “estructurals” davant el convenciment que “la sequera es perpetuarà en el temps” enfront de les “solucions ràpides” d’altres formacions. La candidata republicana pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Raquel Sans, reivindica les mesures que es van incloure al projecte de pressupostos d’enguany, com la regeneració d’aigua de les depuradores. També l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció de la prevista a Cunit-Cubelles, prevista inicialment des de 2008.
Consideren els republicans que la implementació d’aquestes mesures ha de servir per evitar les restriccions d’aigua a sectors com el primari, on l’impacte ha estat “molt gran”. Per contra, rebutgen frontalment la política de transvasaments entre conques com a opció per fer front al dèficit d’aigua en algunes zones del país i refermen la necessitat de garantir el cabal ecològic de l’Ebre per a preservar el Delta. “No volem vestir un sant per desvestir-ne un altre. No té cap sentit. Som contraris al transvasament: cal respectar les conques internes dels rius i apostar per la regeneració i dessalinització”, insisteix Sans. Si bé admet que el minitransvasament ha permès a Tarragona, de moment, esquivar restriccions, recorda els casos dels problemes del pantà de Riudecanyes (Baix Camp) i municipis com l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Competències sobre l’Ebre
Junts+ recorda que van impulsar un conjunt de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la manca de pluges, malgrat que critiquen que el Govern no les hagi aplicat. Per això proposen algunes de les accions ja recollides en aquest plec aprovat. Una d’elles és l’ampliació de la planta de potabilització del Besòs, que permetrà passar dels 100 litres per segon actuals, als 900. Una altra de les mesures és modernitzar els regadius dels camps donant ajudes a la pagesia perquè puguin assumir el cost.
El cap de llista de la demarcació de Girona, Salvador Vergés, també exigeix “reclamar les competències de totes les conques que passen per Catalunya” per incloure l’Ebre en la gestió dels recursos hídrics i no només les conques internes com passa actualment.
Veto per llei al transvasament
Per la seva banda, Comuns Sumar reclamen que les inversions pendents per implementar mesures estructurals estiguin recollides en una llei. Actuacions per construir dessalinitzadores, depuradores en llocs estratègics o reutilització de les aigües pluvials. “S’ha de fer un estudi a fons de cada territori i de les seves casuístiques”, assenyala la candidata pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Yolanda López. Adverteix que l’episodi actual no serà l’únic en un futur pròxim. “Estem a la zona zero, la Mediterrània és la que patirà més els efectes del canvi climàtic”, defensa.
En aquesta mateixa llei, a més, figuraria també una de les propostes principals de la qual fa bandera la formació aquesta campanya: el veto legal a un possible transvasament de l’Ebre, que alguns sectors han reclamat en moments de dèficit d’aigua. “S’ha de conscienciar i prevenir. L’Ebre no és infinit i no podem gastar com si no hagués demà i després tenir futures sequeres i restriccions”, apunta López, tot recordant la generositat del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre a l’hora de proveir aigua i energia i recordant la fragilitat d’un Delta “massa perjudicat”. “Hi ha altres solucions”, tanca.
Revertir connexions existents
La CUP va encara més enllà i reclama obertament que es reverteixin les connexions d’aigua entre conques. D’una banda, la de l’abastament metropolità gràcies a l’aigua del Ter. En el cas concret del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el candidat a les eleccions del 12-M, Sergi Saladié, assenyala concretament el minitransvasament que gestiona el Consorci d’Aigües de Tarragona. “Som els únics que defensem el mateix a tot arreu”, subratlla.
“Tots els governs, de tots els colors i totes les èpoques han arribat a plantejar un transvasament de l’Ebre”, ha recordat. Recorda que la idea es va intentar materialitzar a partir dels regadius del canal Xerta-Sénia -fins a Castelló i València- o Segarra Garrigues -cap a Barcelona- També ampliant la xarxa del CAT més enllà de Tarragona. Per a Saladié, sota la idea del transvasament aflora “l’esperit d’accentuar el desequilibri de Catalunya”. Defensa un reequilibri on cada territori “aprengui a viure amb els recursos que té” i aposta per conscienciar davant el fet que la crisi climàtica convertirà en més freqüents els episodis de sequera. En aquest context reclama mesures de reutilització i regeneració de l’aigua, així com de priorització dels consums, evitant que es carregui la quota principal del dèficit amb retallades a la pagesia per beneficiar el turisme i la indústria.
La ultradreta vol una interconnexió estatal
Les candidatures de dretes espanyolistes són les que més clarament assumeixen els transvasaments o la interconnexió de xarxes com a mesures efectives per fer front a la sequera i el dèficit d’aigua. Qui més clarament ho proclama és la ultradreta de Vox, a partir de la proposta d’una interconnexió de conques a nivell estatal.
El cap de llista de Vox a la demarcació de Girona, Alberto Tarradas, creu que aquesta infraestructura s’hauria de recollir en un pla estatal de l’aigua perquè “els rius no comencen ni acaben a Catalunya”, sinó que engloben altres territoris i comunitats autònomes. També planteja la necessitat de reduir les fuites que hi ha a la xarxa hídrica. “És intolerable que estiguem perdent un 25% de l’aigua”, afegeix el candidat gironí. Per això creu que cal actualitzar les vies de distribució de forma urgent.
Transvasaments amb “responsabilitat”
Tot i assumir que “no hi ha mesures màgiques”, el candidat de Cs a la demarcació de Tarragona, Matias Alonso, considera necessari posar sobre la taula la possibilitat de fer “interconnexions” de xarxes a partir d’una “visió estratègica” per fer front a situacions de sequera com l’actual. Una proposta, assegura, que des del punt de vista tècnic i polític ha de “tenir en compte el medi ambient i la garantia dels cabals ecològics que necessita cada conca”.
“S’ha de fer amb responsabilitat. Durant dècades, els governs han estat lligats de peus i mans per alcaldes del propi partit que impedeixen que les infraestructures s’executin amb temps i forma”, ha assegurat. Alonso retreu també a l’actual executiu de la Generalitat una manca de planificació i reclama infraestructures com dessaladores o equipaments per a la regeneració de l’aigua.
Acord per l’aigua “sobrant”
Per últim, el Partit Popular considera que a l’Estat no hi ha falta d’aigua però “cal generositat” entre comunitats autònomes. Per això aposten per crear un acord nacional de l’aigua que compti amb el suport de totes les formacions. A partir d’aquí, el candidat de la formació a Girona, Jaume Veray, creu que és necessari fer “un transvasament” que connecti totes les conques. D’aquesta manera, es podria portar “l’aigua sobrant” als territoris on més falta fa i sobretot en casos de sequera extrema com el que viu Catalunya.
Veray també incideix en la necessitat d'”abolir el cànon hídric” en les explotacions si l’aigua es redueix un 60%. En el cas en què la reducció sigui entre el 40% i el 59%, els populars plantegen la necessitat de disminuir el cànon a la meitat.
