Els ajuntaments es constituiran aquest dissabte després de les eleccions municipals del 26 de maig, i a Catalunya ho faran amb el focus posat a Barcelona i Badalona (Barcelona): són dos de les ciutats on més controvèrsia hi ha hagut a l’hora de formar els pactes postelectorals.
A falta de concretar-se aquest dissabte, el PSC es perfila com la força política que tindrà més alcaldies entre les deu ciutats més poblades de Catalunya: ja té la investidura assegurada a l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Mataró, Santa Coloma de Gramenet (Barcelona); ERC aconsegueix les capitals de província de Lleida i Tarragona, i Tot x Terrassa a la ciutat vallesana, mentre que estan obertes les possibilitats a Barcelona, Badalona, Reus i Girona, si bé en aquestes dues últimes la balança pot inclinar-se per JxCat.
A Barcelona l’actual alcaldessa Ada Colau repetirà amb tota probabilitat malgrat que les llista més votada ha estat la d’Ernest Maragall (ERC), ja que rebrà els vots del PSC i d’almenys tres regidors de la candidatura de Manuel Valls, la qual cosa li permetrà tenir la majoria absoluta.
Badalona
Després de Barcelona, un altre dels plens de constitució més imprevistos serà a Badalona (Barcelona), la quarta ciutat en població de Catalunya, on per terceres eleccions municipals consecutives va guanyar l’exlíder del PP català i exsenador, Xavier García Albiol, amb 11 edils, a tres de la majoria absoluta.
Un pacte entre ERC, el PSC i els comuns podria treure-li l’alcaldia al popular com ja van fer fa quatre anys, però les relacions entre republicans i socialistes estan deteriorades: fa un any, Álex Pastor (PSC) va desallotjar de l’alcaldia Dolors Sabater (Guanyem Badalona En Comú-ERC) amb una moció de censura.
Desenllaços més clars
El PSC té assegurada sense sobresalts l’alcaldia de la segona ciutat de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), ja que l’actual alcaldessa, Núria Marín, va reforçar la seva posició alçant-se amb una majoria absoluta de 14 regidors que no tenia en l’anterior mandat.
Els socialistes catalans també assumiran una altra de les ciutats més importants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, on Núria Parlon va aconseguir augmentar la seva majoria absoluta fins als 17 regidors, convertint-se en una de les alcaldesses més votades de tota Espanya.
A Sabadell (Barcelona), el PSC tornarà a l’alcaldia quatre anys després, ja que la seva candidata, Marta Farrés, ha aconseguit un pacte de govern amb la líder de Podem, Marta Morell, la qual cosa assegura la seva investidura i fa impossible un pacte dels altres quatre partits del consistori per privar-la del comandament.
Un altre dels alcaldes socialistes que més reforçat va sortir de la nit electoral va ser David Bote, de Mataró (Barcelona): va passar de sis a 13 regidors i, encara que es va quedar a un edil de la majoria absoluta, no hi ha pacte de l’oposició que pugui impedir-li seguir liderant l’Ajuntament.
Si el PSC aconsegueix alçar-se amb l’alcaldia de Badalona, el socialisme català governarà en cinc de les deu ciutats més poblades de Catalunya: l’Hospitalet, Badalona, Sabadell, Mataró i Santa Coloma de Gramenet, fins i tot perdent tres dels seus grans feus: Tarragona, Lleida i Terrassa.
Canvis històrics
Per contra, el PSC està a les portes de perdre una de les seves ciutats insígnia a Catalunya, Tarragona, on l’actual alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros, va tornar a guanyar però perdent suports, la qual cosa ha permès al candidat d’ERC Pau Ricomà teixir un pacte alternatiu.
També perdrà Lleida, on el republicà Miquel Pueyo serà triat aquest dissabte alcalde amb majoria absoluta i posarà fi a 30 anys de governs socialistes, amb el suport dels set regidors d’ERC, sis regidors de JxCat –liderats per Toni Postius– i dos dels comuns –Sergi Talamonte–.
Terrassa (Barcelona) renovarà per primera vegada l’Ajuntament, que després de 40 anys deixarà de tenir un alcalde del PSC: ho serà el candidat de Tot per Terrassa, Jordi Ballart (va deixar el PSC i l’Alcaldia a la fi de 2017 per l’aplicació de l’article 155), gràcies a l’acord amb ERC, amb qui governarà.
A Reus (Tarragona), l’alcaldia es debat entre l’alcalde en funcions, Carles Pellicer (JxCat), vencedor de les eleccions, que pot revalidar amb el suport d’ERC, o la possibilitat d’un pacte d’esquerres que permeti a la candidata d’ERC, Noemí Llauradó, aconseguir la vara d’alcaldessa amb el suport de la CUP i el PSC.
L’alcaldessa en funcions de Girona, Marta Madrenas (JxCat), guanyadora de les eleccions amb nou regidors (la majoria absoluta són 14), també es perfila per revalidar, si bé cabria una alternativa d’esquerres si finalment hi hagués acord entre Guanyem Girona (6), ERC (4) i PSC (6), malgrat que els republicans han apostat per un pacte amb Madrenas i Guanyem Girona.
Dades generals
Segons dades del Ministeri d’Interior, ERC té garantides aquest dissabte ja d’inici 257 alcaldies perquè són aquelles localitats en què va aconseguir majoria absoluta la nit electoral; JxCat, 305; el PSC, 53; la CUP, 12 i els comuns dos.
El PP, pendent de si aconsegueix les de Badalona i Castelldefels, té garantida una, la de Pontons (Barcelona), mentre que Cs no va aconseguir cap majoria absoluta pel que, excepte sorpreses, es quedarà de nou quatre anys més sense tenir cap alcalde a Catalunya.
Diputacions
Per diputacions, que es constituiran després dels consistoris, en la Diputació de Barcelona PSC i ERC han empatat en nombre de diputats amb 16 cadascun i els segueixen JxCat amb set, els comuns amb cinc, Cs amb quatre, PP amb dos i Tot per Terrassa (TXT) amb un.
La Diputació de Girona tindrà 11 diputats de JxCat-Junts, nou d’ERC-AM, quatre del PSC, i Guanyem Girona, Agrupació Participativa Blanes-Independents de la Selva i Tots Empordà tenen un cadascun.
A Tarragona, on no repetirà el fins ara president Josep Poblet (CiU), que deixa la política, ERC ha obtingut 11 diputats provincials, JxCat vuit, PSC set i Cs un, i a Lleida ERC ha aconseguit 11 dels 25 diputats superant els nou de JxCat.
