El 12-M el PSC va tenir més vot en àrees amb rendes més baixes i, també, un baix percentatge de població amb estudis superiors, una tendència oposada a Junts+. Segons l’anàlisi de l’ACN dels resultats electorals del 12-M per secció censal en combinació amb diversos indicadors socioeconòmics, els dos partits també es contraposen a nivell d’atur: el de Salvador Illa creix on hi ha més desocupats, i el de Carles Puigdemont, al contrari. El suport a Vox puja allà on hi ha ingressos més baixos i més aturats, cosa que el diferencia de l’altre partit d’ultradreta sorgit d’aquestes eleccions, Aliança Catalana. Vox també recull allà on hi ha més estrangers, però menys que partits amb un discurs contrari en matèria d’immigració, com els Comuns.
L’anàlisi dels resultats electorals del 12-M per seccions censals en combinació amb indicadors socioeconòmics corresponents a les mateixes àrees permet fer una aproximació general al perfil de votants de cada partit . L’ACN ha analitzat el nivell de suport a les candidatures creuant els percentatges de vot en les seccions censals amb quatre indicadors socioeconòmics: percentatge de població estrangera, de població amb educació superior, de desocupats (Idescat, 2021) i nivell de renda per unitat de consum (Institut Nacional d’Estadística, 2021).
D’entrada, es constata que hi ha partits amb un rang de vot molt més ampli que d’altres. És el cas particular de PSC i Junts+, dues formacions amb seccions electorals amb més d’un 40% dels vots. La resta de partits no superen el 30% dels vots (excepte en seccions comptades), i per això la seva representació gràfica és més concentrada. Els indicadors socioeconòmics condicionen en major o menor mesura el vot a tots els partits, però en els primers l’expressió gràfica de la correlació amb el % de vot és potser més clara.
PSC i Junts+, tendències oposades
El PSC ha obtingut el 27,95% dels vots aquestes eleccions, però amb percentatges de vot per secció censal que van de menys d’un 10% fins per sobre del 60%. Com s’observa, el PSC té més intensitat de vot allà on hi ha nivells de renda més baixos, i en canvi el percentatge de vot minva progressivament com més augmenten els ingressos. En concret, els percentatges més alts de vot socialista (40%-60%) s’observen entre les rendes entre 10.000 i 20.000 euros, si bé el gruix dels seus vots s’apleguen en seccions amb unitats de consum amb ingressos per sobre dels 20.000 euros.
En aquest aspecte, el vot al PSC segueix la tendència contrària del vot al partit de Puigdemont, formació a la qual les rendes baixes voten menys, comparativament, i amb tendència a guanyar percentatge de vot com més creixen els ingressos.
En el cas de Vox (amb un rang de vot molt més estret, d’entre el 10% i el 20%), la relació entre renda i suport al partit és encara més clara, amb una àmplia majoria de seccions censals que no superen els 30.000 euros d’ingressos, i més vot entre les moltes seccions on no s’arriba als 20.000 euros. Això no obstant, el partit d’ultra-dreta té també una petita constel·lació de votants (seccions censals) amb rendes superiors als 30.000 euros. Amb Aliança Catalana (AC) el vot està més repartit amb independència de la renda, i en tot cas guanya una mica més de suport electoral en seccions amb nivell adquisitiu més alt. És un comportament electoral oposat al dels seus companys d’ultradreta de Vox, un partit que clarament guanya percentatge de vot com més baixa és la renda de la secció censal (fins a un 20% de suports en àrees amb ingressos per sota dels 15.000 euros).
Pel que fa a ERC, el gruix de seccions censals on han tret més percentatge de vot (10%-20%), coincideixen amb rendes entre els 15.000 i els 30.000 euros. Amb menor intensitat, ERC té una constel·lació de seccions censals amb rendes entre els 30.000 i 50.000 euros que donen suport als republicans (no més enllà del 15% dels vots).
Estudis universitaris i opció de vot
Més clara és la relació inversa que es produeix entre vot socialista i electors amb educació superior: Les seccions censals on els socialistes obtenen més percentatge de vot (40-60%) són aquelles on el percentatge d’electors amb estudis universitaris i equivalents no passa del 40%. Per sobre d’aquest llindar, el vot als socialistes se situa a l’entorn del 20% i el 30%. En el cas de Junts+, s’observa una tendència contrària, com més puja el nivell educatiu, més s’eleva el % de suport als independentistes. En concret, el nivell d’adhesió a Junts+ supera el 30% dels vots en seccions on la població amb estudis superiors supera, també, el 20%.
En el cas del PP d’Alejandro Fernández, la majoria de seccions censals se situen també en un rang variable de percentatge d’estudis de grau superior, ara bé, a diferència dels anteriors, allà on ha obtingut més percentatge de vot és clarament en zones amb % més elevats de població amb nivell educatiu (entre el 60% i el 80% de votants amb aquests estudis)
En Comuns-Sumar s’observa un lleuger augment del percentatge de vot en funció del nivell educatiu, i el mateix passa amb la CUP. Pel que fa al partit de Sílvia Orriols, el nivell educatiu no apareix com un condicionant pel seu suport electoral, ja que el 8-10% de suports que obtenen en la majoria de seccions censals, presenten un ampli ventall de percentatges de nivell educatiu.
Vox recull més vots entre els desocupats
Analitzat en funció del nombre de persones desocupades, la tendència més clara s’observa amb Vox. El partit d’Ignacio Garriga obté més suports a major percentatge de persones desocupades, una tendència que s’observa també però més lleugerament en el PSC, i en canvi no en l’altre partit d’ultra-dreta sorgit de les eleccions del 12-M, Aliança Catalana. Analitzat en funció del nombre de persones desocupades, la tendència més clara s’observa amb Vox. El partit d’Ignacio Garriga obté més suports a major percentatge de persones desocupades, una tendència que s’observa també però més lleugerament en el PSC, i en canvi no en l’altre partit d’ultra-dreta sorgit de les eleccions del 12-M, Aliança Catalana. També amb ERC s’observa una lleugera tendència a incrementar el suport electoral allà on el % de de desocupats cau més. En la resta de formacions, el suport electoral als diferents partits no varia especialment en funció de la població estrangera d’una o altra secció censal.
En la resta de formacions, el suport electoral als diferents partits no varia especialment en funció de la població estrangera d’una o altra secció censal.
Pel que fa a la incidència dels nivells de població nascuda a l’estranger, a través del gràfic es constata com Comuns-Podem té una tendència a guanyar vot en seccions amb percentatges més elevats d’estrangers, i en menor mesura també el PSC. Això passa també en el cas de Vox, potser degut al seu discurs anti-immigració, però ho fa menys acusadament que en el cas de comuns i socialistes. En canvi, amb Aliança Catalana la intensitat de vot és força semblant amb percentatges petits i grans de població migrant. ERC mostra una tendència a tenir més suports com menor és el % d’estrangers en les seccions censals.
Les seccions censals són la divisió electoral més petita, un àmbit que segons la llei electoral inclou un màxim de dos mil electors i un mínim de cinc-cents. Cada terme municipal compta almenys amb una secció (molts municipis petits corresponen a una secció censal), i a les ciutats la divisió equival a un grup reduït de carrers, a vegades a una illa d’habitatges.
