El Tsunami Democràtic puntualitza què pretén fer el dia 9 amb la mobilització que prepara. La plataforma ha convocat a concentrar-se a la tarda i fins les 22.00 a la plaça Catalunya de Barcelona i a altres places de ciutats per “fer reflexionar l’Estat”, cosa que ha despertat suspicàcies en el govern espanyol i advertències d’intervenir si es considera que cometen delictes electorals. Per clarificar les intencions, Tsunami ha emès un comunicat assegurant que la “jornada de desobediència a la Junta Electoral” vol mostrar el rebuig “a la repressió i la mordassa” de l’Estat. “Si la repressió de l’Estat no s’atura per la jornada de reflexió, tampoc s’aturarà la gent”, diuen, tot afirmant per al 10-N Tsunami defensa l’exercici del dret a vot”.
“Les urnes no fan por, tot el contrari: és el que reclama la majoria de la població catalana. Més urnes. Més democràcia”. Amb aquestes paraules, Tsunami vol remarcar el seu suport a que el dia dels comicis tothom pugui votar lliurement als col·legis electorals, contradient així els que sospiten que l’acció que prepara la plataforma per al dia de reflexió té per objectiu obstaculitzar la votació.
En aquest sentit, insisteix que la seva convocatòria es limita al dissabte dia 9 de novembre, i avisa que serà el primer cop que faran servir la seva aplicació de telèfon a mode de “preparació” per a futures cites. De fet, planteja la jornada com un dia de caire festiu i reivindicatiu de “la reflexió”, i per això convida entitats i associacions a proposar activitats per integrar-les al seu programa.
De la mateixa manera, el comunicat de Tsunami insisteix que l’objectiu de la mobilització és “fer reflexionar l’Estat, recordar-li que no pot restringir ni limitar el dret a la llibertat d’expressió, la lliure reunió i manifestació”, així com retreure-li que “els conflictes polítics s’han de resoldre políticament”. “Sit and talk”, tornen a dir. Per últim, recorden que no és el primer cop que algun moviment planteja mobilitzacions per a un dia de reflexió i que mai fins ara ha estat un problema ni s’han iniciat cap tipus d’acció contra els que s’han manifestat. En aquest sentit, recorda que moviments com el del 15-M o els indignats ja ho van fer i posa els exemples del dia previ a les eleccions en 2011 i 2015.
