El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat deu dies a les parts de la causa oberta contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per prevaricació, desobediència i malversació sobre la pertinença d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC) de la llei d’amnistia. Els magistrats veuen amnistiables els tres delictes, però l’acusació popular de Vox va demanar que no se’ls amnistiï i que es presentin qüestions prejudicials. El tribunal resol això mateix i deixa sense efecte les mesures cautelars adoptades. La fiscalia ha reclamat l’amnistia per aquest cas, pel qual demanava fins a set anys de presó per a Jové.
El tribunal, actuant d’ofici, va donar trasllat a les parts personades en aquest procediment per tal de conèixer la seva posició processal respecte l’abast de la llei d’amnistia sobre dels delictes dels que estan acusats els processats. Rebuts aquests escrits, en resolució dictada i notificada aquest dimarts, el tribunal considera que, atès el marc històric en què s’haurien dut a terme els actes i realitzat els delictes de desobediència i prevaricació que les acusacions atribueixen a Jové, Salvadó i Garriga, en els tres casos quedaran afectats per la llei.
No obstant això, la interlocutòria explica que “major dificultat presenta el pretès encaix, entre els delictes amnistiats, del delicte de malversació de fons públics atribuïts per les acusacions a Jové i Salvadó, atès el tractament que la llei d’amnistia dispensa als actes realitzadors d’aquest concret il·lícit, encara que haguessin estat executats entre les dates i amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, perquè es declaren extramurs de la llei d’amnistia les conductes malversadores sempre que hagi existit propòsit d’enriquiment”.
La resolució continua dient: “Gairebé a continuació, aquestes mateixes conductes tornen al recer de l’amnistia quan els seus responsables no hagin buscat un benefici personal de caràcter patrimonial, perquè es fa una interpretació del que ha d’entendre’s per enriquiment a l’efecte de la llei d’amnistia, de manera que no tindrà tal consideració, es diu, l’aplicació de fons públics quan no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”.
La sala entén així que “és evident que la intensitat del trencament dels deures de custòdia exigibles als membres del Govern de la Generalitat no pot concórrer en els qui no formaven part d’aquell Govern ni, per tant, van poder participar en l’adopció
del decret i de l’acord de Govern detonants de la malversació”. De fet, el TSJC cita el Tribunal Suprem quan raona que “són perfectament imaginables supòsits que sí que quedarien emparats per la llei i, per consegüent, serien susceptibles de veure extingida la responsabilitat criminal. Així esdevindria, per exemple, amb altres acusats que, sense tenir disponibilitat d’aquests fons, van participar en l’execució i materialització de la despesa. En la realització de tals mandats o encàrrecs derivats d’aquesta inicial disposició, el propòsit d’enriquiment no podria ser afirmat”, conclou.
La conclusió de tot l’exposat, diu el tribunal, és declarar amnistiables també els delictes de malversació de fons públics atribuïts als acusats Jové i Salvadó i, per tant, a deixar sense efectes les cautelars de naturalesa personal o real adoptades en el curs de l’actual procés, en els termes que es preveuen en la llei d’amnistia.
Determinada l’amnistiabilitat dels comportaments recollits per les acusacions en la causa, al tribunal li sorgeix la necessitat d’aclarir les reserves d’adequació de la llei del perdó a principis i valors protegits constitucionalment com la seguretat jurídica i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, i exclusivitat en l’exercici de la potestat jurisdiccional. El tràmit previst per a aquest examen ha d’adequar-se a la llei, prèvia l’audiència de les parts prevista en aquest precepte i amb suspensió del curs del procés a resultes de la seva decisió.
Per tant, la sala disposa escoltar fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, l’acusació popular i les defenses per tal que, en el termini comú i improrrogable de 10 dies, puguin al·legar el que al seu dret convingui sobre la pertinència de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat i de formular les corresponents qüestions prejudicials davant el TJUE, o sobre el fons de totes dues qüestions. També deixa sense efecte les mesures cautelars de qualsevol naturalesa adoptades en el curs de l’actual procés.
