El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha admès el recurs contenciós administratiu de la CUP contra el PDU (Pla Director Urbanístic) del Circuit de Catalunya i ha donat via lliure al planejament aprovat el 2016.
Segons han exposat els cupaires, el jutge ha conclòs que la formació no era una demandant vàlida perquè el 2017 va acordar el recurs a través del secretariat nacional i no per assemblea. La CUP ha titllat “d’insòlit” l’argument i ha defensat el secretariat nacional és un “òrgan delegat i legítim” per a aquestes decisions. Els cupaires han anunciat que estan estudiant recórrer al Tribunal Suprem la decisió i han avisat que “continuaran pressionant” per aturar el projecte.
A principis del 2017, la CUP va presentar un recurs contenciós administratiu al TSJC avisant que volien “declarar la guerra” al planejament urbanístic del Circuit de Catalunya, que afecta els municipis de Montmeló, Parets i Granollers. La formació s’oposava frontalment a un PDU que, asseguraven, convertiria la zona en un compendi de més hotels, un parc temàtic i vies de comunicació que “destrossen” els espais oberts de l’entorn.
En la compareixença, el portaveu de la CUP Granollers, Josep Maria Gotant, ha denunciat la manca de voluntat de la jutgessa “d’entrar al fons del procediment” i ha titllat “d’excusa” l’argument per inadmetre el recurs. “Per nosaltres, l’òrgan corresponent per prendre aquestes decisions sempre ha sigut el secretariat nacional” ha defensat.
Els cupaires han insistit que “ni entenen ni comparteixen” la decisió de la jutgessa i han criticat que el PDU aprovat el 2016 és “una aposta per la massificació turística i la destrucció del territori”. “No entenem com ERC i els comuns poden donar suport a aquest macroprojecte”, ha qüestionat Gotant.
Durant el litigi judicial, l’Ajuntament de Parets del Vallès també va al·legar que la CUP no podia presentar un contenciós administratiu contra el PDU perquè és un partit polític i per falta d’un acord formal intern sobre el recurs. El jutge ha obligat la CUP a pagar les despeses judicials del cas.
Més pressió i noves mobilitzacions
Per la seva banda, Josep Medina, de la plataforma “No ens vendreu la moto”, ha denunciat en la compareixença d’aquest dimecres que es tracta d’un “cas flagrant de desemparament de la ciutadania davant uns interessos minoritaris”. “Atempten contra l’interès col·lectiu, l’esperit del temps i la situació climàtica i de qualitat de l’aire”, ha constatat.
Medina ha insistit que la pressió popular de la plataforma continuarà “fins a derogar aquest macroprojecte” i ha afirmat que s’estan estudiant més moviments i mobilitzacions fer per aconseguir aturar el pla.
