El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) torna a atacar la llengua catalana, en considerar que la immersió lingüística a les escoles catalanes només es podria aplicar si hi hagués l’opció de dos règims lingüístics, però no en un sistema únic com el català. Així ho exposen els magistrats en l’argumentació de les tres sentències emeses la setmana passada i que imposen la llengua castellana en almenys una assignatura troncal (no lingüística), argumentació que, a la vegada, es basa en les seves pròpies sentències anteriors, que alhora es basen en sentències prèvies del Tribunal Constitucional sobre la matèria i que partien de la sentència de l’Estatut del 2010.
A ulls del tribunal, la presència del castellà és “insuficient” i “no adequada” en els centres escolars afectats, que ja superen la vintena. A la vegada, el tribunal també dicta que la llei 8/22 i el decret llei, que establien el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular, són inconstitucionals. No obstant això, en aquest cas no es planteja l’aplicació de la sentència a tot el sistema educatiu, sinó només als casos concrets dels alumnes que ho han reclamat, motiu pel qual no cal presentar una qüestió d’inconstitucionalitat, com sí que va passar amb les reclamacions que pretenien aplicar el 25% de castellà a tot el sistema.
Els magistrats argumenten el sistema d’immersió lingüística “podria tenir viabilitat” en un sistema binari o d’opció lingüística, però “presenta uns límits en un model únic integral d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”. Per això, diu que en un sistema únic “cal respectar la cooficialitat de les llengües, i el dret dels alumnes a rebre un mínim d’ensenyament en castellà”. De fet, el tribunal diu que no pot obviar-se que “existeixen situacions de mobilitat d’alumnes que només estan transitòriament en el sistema educatiu català, i per això no poden crear-se etapes educatives d’immersió que puguin perjudicar aquests alumnes”.
