El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comença aquest dimarts, 14 de març, el judici repetit contra la Mesa del Parlament del 2017, després que el Tribunal Suprem ordenés tornar-lo a fer per falta d’imparcialitat dels president, Jesús María Barrientos, i del magistrat Carlos Ramos, ponent de la sentència. L’alt tribunal català havia condemnat Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó per desobediència per haver tramitat iniciatives parlamentàries relacionades amb el ‘procés’ que va concloure amb el referèndum de l’1-O. Van ser condemnats un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros cadascun, mentre la cupaire Mireia Boya va ser absolta.
El tribunal original estava format pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, Carlos Ramos, que era el ponent, i Jordi Seguí. Simó va recusar els dos primers, però la petició va ser denegada pel TSJC i, després de la sentència, acceptada pel Suprem. Ara, el nou tribunal estarà presidit per Fernando Lacaba i format també per Francesc Segura i Maria Jesús Manzano.
Aquest dimarts serà el torn de les qüestions prèvies i l’interrogatori dels acusats. Per a dimecres està previst l’interrogatori de set testimonis, com altres membres de la Mesa com José María Espejo Saavedra i David Pérez, l’expresident del Parlament, Ernest Benach, i els lletrats Antoni Bayona, Xavier Muro i Pere Sol. Dijous està prevista la presentació dels informes finals i l’últim torn de paraula.
El Suprem va anul·lar la sentència perquè va considerar vulnerat el dret dels acusats a un tribunal imparcial, ja que dos dels magistrats havien exterioritzat en resolucions prèvies una presa de posició explícita sobre qüestions que van constituir objecte essencial del judici. El Suprem remarca “l’acreditada trajectòria professional dels magistrats que van ser recusats”, i creu que la seva presa de posició inicial podria haver-se modificat davant de l’existència de nous arguments o circumstàncies, però afegeix que “aquesta no és la qüestió”.
L’alt tribunal argumenta que el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial no es resol amb un tribunal competent i capacitat disposat a canviar les seves posicions inicials ja exterioritzades. El dret fonamental, continua, exigeix que els integrants del tribunal “compareguin a l’acte del plenari aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que allà han de ventilar-se, sense cap qualsevol tipus de prejudici valoratiu”. “La partida ha de començar amb el marcador a zero”, afegeixen els jutges.
En el seu recurs, Simó remarcava que Barrientos i Ramos van formar part de la sala que va admetre a tràmit les tres querelles que van donar lloc a la causa, i també de la que va desestimar els recursos de súplica interposats contra aquelles decisions. En les resolucions, i particularment en una del 2017, els dos magistrats haurien adoptat de forma explícita, segons la recurrent, una presa de posició clara sobre diverses qüestions de la causa.
La fiscalia demanava les mateixes penes que va imposar el TSJC, també per a Boya. L’Advocacia de l’Estat sol·licitava el mateix excepte per a Boya, per a qui rebaixava la inhabilitació a 16 mesos. Per la seva banda, l’acusació popular de Vox demanava inicialment 12 anys de presó per grup criminal, 20 anys d’inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d’euros de multa a cadascun, petició que després va rebaixar només a desobediència. L’altre membre de la mesa processat, Joan Josep Nuet, va ser jutjat i condemnat a vuit mesos d’inhabilitació pel Tribunal Suprem en ser aforat com a diputat al Congrés de Diputats.
Resolucions desobedients
En la sentència es considerava provat que els acusats van desobeir almenys en sis ocasions el Constitucional en permetre la tramitació d’iniciatives parlamentàries que anaven contra les resolucions del propi TC. Es tracta de la comissió d’estudi del procés constituent i l’aprovació de les seves conclusions, les resolucions del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l’aprovació dels pressupostos del 2017 amb una partida per l’1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre, i l’aprovació de la sindicatura electoral.
El lletrat major del Parlament va advertir per escrit que les resolucions incomplien els pronunciaments del TC. De fet, el TC va suspendre aquestes resolucions el 13 de desembre i el 14 de febrer del 2017 les va anul·lar, tornant a advertir als tres acusats que formaven part de la Mesa en aquell moment, Corominas, Simó i Barrufet, de possibles conseqüències penals si desobeïen el TC.
El TSJC també considera que la Mesa va desobeir el TC el novembre del 2016 quan va admetre a tràmit la proposta de pressupostos de la Generalitat pel 2017. En concret, hi havia una disposició addicional que obligava el Govern a “habilitar les partides per a garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per a afrontar el procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”. Els acusats hi van votar a favor tot i els advertiments del TC i dels lletrats del Parlament, diu el TSJC. El març del 2017 es van aprovar definitivament els pressupostos amb una addicional que recollia la mateixa partida, i el TC la va suspendre a l’abril i anul·lar al juliol, cosa que va notificar al Govern però no a la Mesa del Parlament.
Finalment, i amb Lluís Guinó substituint Corominas a la Mesa, el 31 de juliol del 2017 es va registrar la proposta de llei de referèndum d’autodeterminació per a l’1 d’octubre. El 28 d’agost es va registrar la proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. “Davant l’aparent inacció de la Mesa”, diu el TSJC, just abans del ple del 6 i 7 de setembre del 2017, Corominas, com a president de JxSí, i Boya, com a presidenta del grup parlamentari de la CUP, van instar la Mesa a admetre a tràmit amb urgència extraordinària aquestes dues anomenades ‘lleis de desconnexió’, però després van demanar tramitar-les per la via de lectura única amb exempció de tràmits. Les proposicions van ser admeses a tràmit per la Mesa, però el secretari general de la cambra va impedir que es publiquessin al Butlletí Oficial del Parlament. No obstant, la presidenta d’aleshores, Carme Forcadell, Guinó, Simó i Barrufet “van decidir realitzar pel seu compte una publicació facsímil” de les proposicions, que no consten en la col·lecció oficial del Butlletí, però a les quals van assignar la numeració correlativa corresponent perquè els diputats les tinguessin amb “la major aparença d’oficialitat possible”.
Les dues proposicions de llei es van tramitar de forma urgent, la majoria independentista de la Mesa va rebutjar les peticions de reconsideració que va fer l’oposició, i es van poder votar mitjançant una modificació de l’ordre del dia tot i els advertiments dels lletrats de la cambra. També es van publicar en edicions no oficials del Butlletí del Parlament. Tant la tramitació parlamentària com les dues lleis van ser impugnades davant del TC, que les va suspendre el 7 de setembre i anul·lar el 19 de setembre, en el cas de les tramitacions, i suspendre el 7 i el 12 de setembre i anul·lar el 17 d’octubre i el 8 de novembre en el cas de les lleis. Una evolució similar va patir la resolució que aprovava la candidatura a la Sindicatura Electoral de Catalunya per supervisar el referèndum de l’1-O.
El TSJC també considera que els membres de la Mesa d’aleshores, Guinó, Simó i Barrufet van desobeir el TC en admetre la compareixença del president de la Generalitat Carles Puigdemont el 9 d’octubre per valorar els resultats del referèndum. Aquest acord d’admissió també va ser suspès l’endemà i anul·lat pel TC mesos després. A més, la demanda interposada pels membres sobiranistes de la Mesa davant del Tribunal Europeu de Drets Humans va ser inadmesa a tràmit. Tot i la suspensió del TC, Puigdemont va comparèixer al ple del dia 10 i va declarar la independència durant uns segons, per després deixar-la en suspens.
Finalment, el 27 d’octubre la Mesa va admetre a tràmit dues resolucions sobre la declaració d’independència i el procés constituent que també van ser anul·lades posteriorment pel TC.
