L’endemà de la mesura cautelar dictada el 19 de setembre, Presidència de la Generalitat va fer una nota de premsa on deia que no retiraria la pancarta. L’ordre de retirada va ser notificada personalment a Torra el 23 de setembre, i li donava 48 hores per complir-la. El 25 de setembre la Generalitat va presentar recurs de reposició i l’endemà la sala va comunicar als serveis jurídics de la Generalitat que la mesura cautelar no se suspenia i el divendres 27 de setembre al migdia una lletrada de l’administració de justícia va constatar que la pancarta i el llaç groc seguien al balcó del Palau de la Generalitat.
Per això, la sala va ordenar immediatament al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra que manés la retirada de les pancartes i símbols. Poc després, a quarts de quatre de la tarda, Lluís Llach, Antonio Baños, Sílvia Bel i Teresa Casals van substituir la pancarta per una que deia: ‘Llibertat d’opinió i d’expressió’.
Si la Sala Civil i Penal acabés investigant aquests fets, seria en un procediment diferent del que el va portar a judici a finals d’any contra Quim Torra per desobeir resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que li demanaven retirar llaços grocs de les dependències de la Generalitat. En aquest cas, el TSJC el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros.
