El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat aquest divendres als Mossos d’Esquadra que retirin de forma immediata la pancarta a favor dels presos polítics que està penjada a la façana del Palau de la Generalitat. L’escrit s’adreça al comissari del cos, a qui exigeix que doni instruccions a les forces al seu comandament perquè despengin la pancarta.
El tribunal actua en resposta a un recurs de l’entitat Impulso Ciudadano i ja havia requerit al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè la fes retirar. Acceptava així una mesura cautelar plantejada per l’entitat mentre tenia pendent estudiar el fons del conflicte.
El magistrado ordena a @Mossos la retirada inmediata de pancarta+símbolo colgados en el balcón de la sede del @govern en cumplimiento de la cautelar acordada en el sí de una demanda por la colocación de estos símbolos por no representar al conjunto de l@s ciudadan@s
— TSJCat (@tsj_cat) September 27, 2019
AMPLIACIÓ.- Dos treballadors retiren la pancarta de Palau
Finalment, dos treballadors de la Generalitat han retirat la pancarta a favor dels presos polítics que penjava de la façana del Palau de la Generalitat. Ho han fet cap a dos quarts de quatre de la tarda, tot just després que es conegués l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) als Mossos d’Esquadra perquè la despengessin de forma immediata. La retirada suposa el compliment d’una mesura cautelar mentre s’estudia el fons del recurs de l’entitat.
Torra afirma davant la JEC que el llaç groc és compatible amb “la neutralitat ideològica”
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat davant la Junta Electoral Central (JEC) que el llaç groc és un símbol transversal, “compatible amb la neutralitat ideològica de l’administració i que així ho pot entendre la població”.
Així s’expressa en l’escrit d’al·legacions presentat aquest divendres davant la JEC, després de la queixa presentada per Cs perquè l’exhibició de la pancarta en solidaritat amb els presos sobiranistes al Palau és “contrària al principi de neutralitat durant el període electoral”. Per Torra, el llaç és un “símbol internacional” usat més enllà dels grups polítics i que han adoptat els independentistes fent-se ressò de símbols universals.
El document recorda que el llaç groc apareix en la sèrie americana ‘Homeland’, en un arbre del jardí de la casa del protagonista, un soldat americà pres durant anys, i destaca que “no sembla raonable pensar que pugui relacionar-se aquest símbol internacional amb uns partits catalans”, sinó que més aviat sembla el contrari, que aquests partits es fan ressò de símbols universals reconeguts mundialment.
Torra defensa també en el seu escrit que “limitar les referències a presos polítics i exiliats comportaria una clara vulneració del dret a la llibertat d’expressió” dels càrrecs representatius respecte la valoració de resolucions judicials.
Així mateix, al·lega que retirar la pancarta amb el llaç suposaria “atemptar greument” contra el dret fonamental de la llibertat d’expressió que es reconeix per als empleats públics i comportaria un “efecte de desànim” en l’exercici de drets fonamentals.
Admet que “alguna jurisprudència” del Tribunal Constitucional no reconeix la llibertat d’expressió dels òrgans administratius, però considera que no pot ser traslladat sense més a un òrgan polític institucional que ostenta representació electa i càrrec representatiu.
