El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té previst iniciar aquest dimecres el judici contra el conseller d’Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, i tres exmembres de la Mesa de la cambra catalana per permetre la tardor del 2019 debatre sobre la monarquia i l’autodeterminació. El Tribunal Constitucional ja va anul·lar les resolucions i també va anul·lar fa pocs dies les resolucions de la Mesa que inadmetien les peticions de reconsideració de Cs. La fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i 16 mesos i 24.000 euros de multa per a Adriana Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), per desobediència greu al TC.
En la primera resolució que es va debatre al Parlament, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació del Rei. En aquell moment, Torrent (ERC) era president del Parlament; Costa (JxCat) era vicepresident primer; Campdepadrós (JxCat) era secretari primer de la Mesa, i Delgado (ERC) era la secretària quarta.
El ministeri públic diu en el seu escrit d’acusació que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés sobiranista a Catalunya com a resultat de les eleccions al Parlament del setembre d’aquell any. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs, i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu “deure” d’impedir la iniciativa.
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.
La fiscalia recordava que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del Parlament on ja es reprovava l’actuació del Rei en relació al ‘procés’. En una resolució posterior –25 de juliol del 2019– es tornava a reiterar la reprovació del Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motivava la querella– també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.
En la interlocutòria de finalització de la instrucció, la magistrada Maria Eugènia Alegret va assegurar que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Així, va admetre que la Mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb aquelles que ho són clarament, i més encara si ho ordena el Tribunal Constitucional. Per això, la magistrada considerava que els quatre exmembres de la Mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, que lliga més a la llibertat d’expressió que a la decisió de deixar tramitar dues iniciatives que estaven sota advertència del TC.
