El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de reforma interposat per l’exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Josep Costa contra la interlocutòria que el deixa a punt de judici per desobediència juntament amb el conseller d’Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, i dos exmembres més de la Mesa. El TSJC, la fiscalia i Vox els volen jutjar per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019. La magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, reafirma els seus arguments i rebutja els de la defensa.
Alegret veu indicis de desobediència en l’actuació de Torrent, Costa, l’exsecretari primer i Eusebi Campdepadrós i l’exsecretària quarta Adriana Delgado. I la mateixa magistrada desestima el recurs de reforma i tramita el d’apel·lació. En la interlocutòria, la magistrada diu que el Parlament no es pot sostreure de les ordres del Tribunal Constitucional.
En la interlocutòria de finalització de la instrucció, la magistrada Maria Eugènia Alegret assegurava que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Així, admet que la Mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb aquelles que ho són clarament, i més encara si ho ordena el Tribunal Constitucional. Per això, la magistrada considera que els quatre exmembres de la Mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, que lliga més a la llibertat d’expressió que a la decisió de deixar tramitar dues iniciatives que estaven sota advertència del TC.
A més, l’escrit de la magistrada assegurava que els lletrats de la cambra no van avalar la “postura de desconsideració als mandats del TC” ja que van traslladar a la Mesa els dubtes sobre l’admissió a tràmit de les resolucions. Per últim, recorda que els investigats es van negar a demanar informes oficials als serveis jurídics abans d’admetre a tràmit les dues iniciatives, que la magistrada considera que s’assemblen molt a les anul·lades pel TC el 2015 que van donar lloc al tret de sortida per a l’1-O. De fet, deia que Torrent va “maniobrar” per avançar una votació abans que arribés l’advertiment formal del TC. Es tractava, diu la magistrada d'”iniciatives parlamentàries insistentment declarades inconstitucionals per l’òrgan competent, amb ordre expressa de no ser reiterades al Parlament per la seva inviabilitat”.
En la seva querella, la fiscalia els acusava de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.
El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu “deure” d’impedir la iniciativa.
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.
La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del parlament on ja es reprovava l’actuació del Rei en relació al ‘procés’. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motivava la querella– també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.
