El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) continua la seva lluita contra la llengua catalana com a idioma vehicular a les escoles catalanes. El tribunal, en un darrer cop de gràcia que constatat la persecució contra el català, ha anul·lat els quatre apartats de les instruccions que el Departament d’Educació va enviar a les escoles catalanes pel curs 2022-2023 i que no incloïen explícitament el castellà com a llengua vehicular i d’ús habitual als centres. En altres paraules: ha imposat el castellà a les instruccions escolars del curs 2022-2023, les quals buscaven precisament blindar el català a l’escola.
La decisió judicial s’ha produït arran d’un recurs interposat per l’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). Els magistrats consideren que les instruccions del curs 2022-2023 vulneren la Constitució perquè només contemplen el català com a llengua habitual en tots els àmbits del centre. Aquestes instruccions van ser recorregudes per l’AEB en tant que desenvolupaven el contingut del decret llei 6/2022 i la llei 8/2022, que intentaven blindar el català com a llengua vehicular a l’escola.
La sala contenciosa-administrativa del TSJC va inadmetre el novembre del 2022 el recurs de l’AEB, en considerar que les instruccions es limitaven a reproduir la normativa vigent i es dirigien en exclusiva als treballadors del Departament d’Educació. Contra aquesta inadmissió, l’AEB va presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, que el novembre passat va estimar el recurs i va obligar el TSJC a pronunciar-se sobre aquestes instruccions, en entendre que l’absència de tot esment al castellà, llengua oficial també a Catalunya, desbordava el marc normatiu.
A més, afegia que la normativa té la “voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana sigui un factor bàsic d’integració social”, i afectava el conjunt de la comunitat educativa, no sols als funcionaris. En concret, el Suprem va afirmar que “les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l’àmbit intern de la mateixa administració i continguin elements que excedeixin de la mera informació, són susceptibles de recurs contenciós-administratiu”.
Així, donant resposta al recurs de l’AEB, el TSJC anul·la una part dels apartats d’aquelles instruccions. En concret, anul·la un apartat que diu que els centres han de vetllar perquè el català, i l’aranès a l’Aran, “com a llengües pròpies, siguin les llengües utilitzades normalment com a llengües vehiculars i d’aprenentatge del sistema educatiu”. El tribunal considera que l’absència d’esment del castellà no permet garantir la seva presència adequada, tampoc assegura que hi hagi instruments de control i avaluació per a vetllar que l’alumnat aconsegueixi les seves competències lingüístiques, ni indicacions als centres educatius perquè compensin les mancances que poguessin existir.
Més al detall, s’anul·la un apartat que diu que el català “és la llengua de la institució i, per tant, la llengua d’ús habitual en tots els espais del centre, en la relació amb la comunitat educativa i amb tots els estaments socials en general”. Això afecta les comunicacions internes i externes, orals i escrites, la interacció entre docents i alumnes, la formació del professorat i el personal no docent que gestiona el menjador o les activitats extraescolars.
La sentència també anul·la dos apartats que insten els centres a fer del català una eina d’integració: “Els factors culturals i cívics estan impulsats per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en la qual la llengua catalana es converteixi en un factor bàsic d’integració social” i “Consolidar el model lingüístic del país, potenciant la llengua catalana com vehicular dins d’un projecte plurilingüe i intercultural”.
