El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat deu dies a les defenses perquè es pronunciïn sobre la forma d’execució de la sentència contra l’expresidenta del Parlament Laura Borràs i dos homes per contractacions irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El Suprem va confirmar fa dues setmanes la pena de 4 anys i mig de presó, 13 anys d’inhabilitació i 36.000 euros de multa a Borràs per prevaricació i falsedat documental. Els altres dos acusats van ser condemnats a 24 i 14 mesos de presó, inhabilitació i multes.
Isaías Herrero, informàtic conegut de Borràs, va ser condemnat, com a cooperador necessari d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i coautor d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, a dos anys de presó, un any i deu mesos d’inhabilitació per contractar amb les administracions públiques, i 2.100 euros de multa. Andreu Pujol, un altre informàtic que va ajudar Herrero a presentar pressupostos i factures falses, va ser condemnat, com a cooperador necessari d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i com a autor d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, a un any i dos mesos de presó, un any de prohibició de contractació amb l’administració i 2.250 euros de multa.
Borràs va adjudicar al seu conegut, mitjançant 18 contractes menors valorats en 335.700 euros, l’elaboració de diversos webs de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va dirigir entre el 2013 i el 2018.
El tribunal recorda que la nova llei d’eficiència judicial obliga, a partir del pròxim 3 d’abril, a que les execucions de condemna es facin després de donar tràmit a les parts sobre la manera amb la que prefereixen que s’executi. Així, el tribunal dona deu dies a les defenses, i després donarà un tràmit a la fiscalia perquè es pronunciï. Les defenses poden proposar, per exemple, pagar les multes a terminis, o que les penes de presó se suspenguin durant un temps determinat a l’espera de recursos al Tribunal Constitucional o la tramitació d’un possible indult parcial, com va apuntar en la seva primera sentència el TSJC, tot i que el Suprem ho va descartar.
