El Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit el recurs de l’expresident de la Generalitat Quim Torra contra la sentència que el condemnava a 15 mesos d’inhabilitació per no despenjar, per segon cop, una pancarta al Palau de la Generalitat a favor dels presos polítics el setembre del 2019. La sala penal del Suprem no considera que la sentència de l’Audiència de Barcelona, que confirmava una sentència d’un jutjat penal, tingui interès cassacional. El tribunal recorda que l’Audiència ja va descartar la vulneració de drets de Torra i no aprecia que aquesta decisió sigui irracional o arbitrària. L’Audiència va confirmar al maig la condemna a Torra de 15 mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i 24.000 euros de multa per un delicte de desobediència.
El tribunal considerava provat que Torra no va complir l’ordre del TSJC de retirar la pancarta i diu que no es podia emparar en l’exercici de drets fonamentals o la inviolabilitat parlamentària. Torra, que no va comparèixer al judici, ja va ser condemnat anteriorment a 18 mesos d’inhabilitació per no despenjar la mateixa pancarta la primavera del 2019 durant el període electoral.
En aquest segon cas, la fiscalia demanava per a Torra 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa, mentre que Impulso Ciudadano, acusació particular, demanava dos anys d’inhabilitació i 108.000 euros de multa.
La sentència considera demostrat que el 23 de setembre del 2019 la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va comunicar personalment a Torra una interlocutòria del 19 de setembre que acordava una mesura cautelar demanada per Impulso Ciudadano consistent en retirar en menys de 48 hores la pancarta que posava ‘Llibertat presos polítics i exiliats’ en català i anglès, juntament amb un llaç groc. A més, la sentència recorda que quan es va fer pública la interlocutòria, abans que fos requerit personalment, l’oficina de comunicació de la Presidència de la Generalitat va dir el 20 de setembre que no retiraria la pancarta i que presentaria recurs contra l’ordre de retirada.
Abans d’acabar el termini, l’advocacia de la Generalitat va presentar un recurs el 25 de setembre on demanava la suspensió de la mesura cautelar. El 26 de setembre el TSJC va dictar una providència on rebutjava suspendre l’ordre i es va comunicar el mateix dia a la Generalitat. El 27 de setembre al migdia una lletrada de l’administració de justícia va comprovar que la pancarta estava penjada, incomplint així el mandat judicial. Per això, el mateix TSJC va ordenar als Mossos d’Esquadra que complissin l’ordre, i la pancarta va ser retirada per funcionaris el mateix 27 de setembre a primera hora de la tarda.
En la sentència es té en compte la primera sentència contra Torra, que va ser confirmada pel Tribunal Constitucional i de la qual ja s’ha complert la pena. Així, considera que el fet de penjar una pancarta al balcó de la façana principal del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, no forma part de l’exercici de la funció governativa ni representativa, i per tant no està emparat per la inviolabilitat parlamentària. Tampoc creu que es pugui circumscriure els fets en la llibertat d’expressió o ideològica, perquè no actuava com a ciutadà sinó com a càrrec públic. “Els edificis dels òrgans de l’administració pública de Catalunya han d’estar al servei dels interessos generals, no d’un grup més o menys concret o nombrós de la ciutadania, amb exclusió de la resta”, diu la sentència del TC sobre Torra recollida per la magistrada barcelonina.
Per últim, la sentència al·lega que Torra no va actuar pensant que era legal el que feia, sinó que ho va fer conscient que incomplia una ordre judicial plenament legal. “L’acusat era president de la Generalitat amb l’ampli assessorament jurídic que això comportava”, diu.
