El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d’un any de presó a l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino per revelació de secrets contra Jordi Pujol Ferrusola, fill de l’expresident de la Generalitat. Les dades van ser sostretes de forma il·lícita d’un dispositiu o sistema d’emmagatzematge informàtic per autors desconeguts, en una intervenció que no va comptar amb autorització judicial, i que Pino va ordenar incorporar en un llapis de memòria i entregar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), que investigava la família Pujol.
El tribunal desestima els recursos presentats per Pino i la fiscalia contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va imposar la condemna, que inclou una multa de 7.200 euros i el pagament d’una indemnització de 2.000 euros a Jordi Pujol Ferrusola.
El TSJ de Madrid, en la sentència ara confirmada, va revocar la dictada en primera instància per l’Audiència de Madrid, que havia absolt Pino per considerar que la seva conducta, encara que va estar allunyada d’una actuació professional correcta, no mereixia retret penal. El Suprem conclou que no és admissible qualificar de “meres irregularitats procedimentals o formals” l’obtenció d’informacions secretes, documents i dades reservades que afecten el dret fonamental a la intimitat d’una persona i afirmar que la difusió i el lliurament a tercers, com ho és un departament policial que investiga la seva conducta, és un acte propi de l’activitat professional d’un funcionari. El tribunal subratlla que el principi rector d’actuació de la policia s’ha de subjectar a la Constitució i a l’ordenament jurídic, i no incorporar a la investigació policial les diligències, les informacions i les actuacions fetes amb vulneració de drets fonamentals.
Segons els fets provats de la sentència, “en data no concretada i per autors desconeguts”, es va produir la il·lícita sostracció de les dades d’intimitat personal, familiar, econòmica i societària de Jordi Pujol Ferrusola, incloses en nombrosos documents. L’afectat mai no va prestar autorització per a la revelació o cessió de les seves dades, afegeix el relat fàctic. Eugenio Pino, que era llavors el director adjunt operatiu de la Policia, va decidir el març del 2015 utilitzar aquesta informació reservada sabent que no procedia d’una intervenció amb prèvia autorització judicial, i que havia rebut del comissari en cap de la unitat d’assumptes interns.
No està provat, afegeixen els fets, que Pino participés en la fase d’apoderament il·lícit del material. El que va fer va ser ordenar a personal de la seva secretaria que es gravés la informació en un llapis USB i va donar instruccions perquè es lliurés a la Comissaria General de Policia Judicial, de la qual depèn la UDEF, cosa que es va efectuar amb l’acompanyament d’un ofici que deia: “Als efectes que procedeixin, s’adjunta ‘pendrive’, que conté 939 arxius distribuïts en 32 carpetes, que contenen informació confidencial sobre la família Pujol, així com d’institucions i membres de la Generalitat de Catalunya”.
Més d’un any després, l’abril del 2016, la UDEF va presentar un informe, que adjuntava el ‘pendrive’, al jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que investigava des de feia uns quants anys Jordi Pujol Ferrusola i altres membres de la seva família. Després de diverses indagacions que van descobrir la procedència il·lícita de la informació, el jutge de l’Audiència va excloure el ‘pendrive’, va acordar que no s’utilitzés en el procediment, i va deduir testimoni contra Pino perquè fos investigada la seva actuació pels jutjats de Madrid.
L’alt tribunal desestima tots els motius del recurs de Pino. Aquest defensava haver seguit el curs normal d’investigacions al si de la Policia, en posar la informació que li havia arribat en mans dels que estaven indagant els presumptes delictes de la família Pujol, i va considerar inacceptable que es pensés que el que pretenia era perjudicar Jordi Pujol Ferrusola, ja que l’únic que volia és que s’aclarissin els fets investigats. El Suprem contesta que Pino coneixia el contingut i el caràcter d’informació reservada i secreta de les dades, com es dedueix de l’ofici de remissió a la UDEF, i també l’absència de mandat judicial en la seva obtenció, que suposava una ingerència en la intimitat d’una persona, ja que tampoc no hi havia una autorització de l’interessat per accedir a les seves dades.
El tribunal destaca que, per la seva posició a l’estructura policial, havia de qüestionar la legalitat de l’obtenció del document que li va ser lliurat, com a premissa prèvia a qualsevol actuació posterior sobre aquest. “Per descomptat sí que és funció de la policia exercir la seva funció amb absolut respecte a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic, essent responsable, personal i directament, per l’actuació professional que duguessin a terme, infringint o vulnerant les normes legals”, indiquen els magistrats.
Afegeix que l’acusat va lliurar les dades a la UDEF sense advertir de la procedència de la informació amb la intenció que fes efecte en la investigació una informació obtinguda de manera no ajustada a l’ordenament, amb incompliment greu dels principis rectors d’actuació policial que resulten de la Constitució i de l’ordenament jurídic. Es tracta –indica la sala– d’una informació que afecta la intimitat d’una persona, que no ha estat obtinguda legalment, i per això no l’havia de cedir a tercers, sense depurar la conducta que resultava de la informació rebuda.
Aquesta remissió a la unitat d’investigació omple la tipicitat penal perquè la informació subreptíciament obtinguda, afectant la intimitat del perjudicat, ha estat cedida a un tercer perquè tingui efectes en la investigació que desenvolupava, “d’alguna manera, blanquejant la il·licitud del seu origen”.
El tribunal també desestima el recurs de la fiscalia, que, tot i considerar reprovable totalment l’actuació de l’acusat, considerava que l’article del Codi Penal pel qual ha estat condemnat exclou els funcionaris públics i només pot ser comès per particulars. El Suprem rebutja que aquest article requereixi un element d’autoria especial. Afegeix que l’article 417, referit a funcionaris públics que revelin secrets, també seria aplicable en aquest cas, però no ha estat objecte d’acusació.
