El Tribunal de Comptes (TdC) ha declarat la finalització del judici contra més d’una trentena d’ex alts càrrecs del Govern per les despeses de l’1-O i d’Exteriors durant el ‘procés’. La consellera d’enjudiciament ha dictat una providència per la qual es declaren concloses les actuacions del procediment de reintegrament. Després de celebrar la vista el novembre passat i d’haver rebut en les últimes setmanes els escrits de conclusions de totes les parts, ara haurà de dictar la sentència. La consellera ha traslladat a totes les parts els escrits de conclusions de la resta de demandats perquè en tinguin coneixement. La fiscalia demana 3,1 milions als expresidents de la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont, i a la resta d’ex alts càrrecs.
Entre els demandats també hi ha l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers i altres càrrecs de l’executiu, el Diplocat i de les delegacions a l’estranger. Tot i que les defenses havien demanat suspendre el procediment perquè previsiblement seran amnistiats, la consellera d’enjudiciament ho va descartar i la vista es va celebrar el novembre passat.
La fiscalia demana una responsabilitat patrimonial de 3,1 milions d’euros, uns 336.000 menys dels inicialment reclamats als encausats perquè havia retirat del còmput la campanya ‘Civisme’. Per la seva banda, Societat Civil Catalana, també acusació, reclamava més de 5 milions d’euros tant pels costos d’organitzar i celebrar l’1-O com per la despesa de la “política exterior” desplegada pel Govern a través del Diplocat durant els anys del ‘procés’.
A banda de Mas, Puigdemont i Junqueras, altres encausats rellevants són els exconsellers Francesc Homs, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig i Neus Munté; exsecretaris generals com Albert Royo, Joaquim Nin, Roger Albinyana, Josep Ginesta o Aleix Villatoro; secretaris de departaments i delegats de la Generalitat a l’estranger com Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Andrew Scott o Josep Suàrez Iborra.
En concret, el ministeri públic reclama 2,2 milions d’euros per les despeses d’Exteriors i 883.000 euros per l’1-O. Entre les despeses concretes de l’1-O destaquen 161.000 euros per l’aplicatiu referèndum.cat i l’anomenada ‘crida extra’ per als voluntaris de les meses electorals; 10.800 euros pel disseny de la campanya de registre de residents a l’exterior i 158.000 per la difusió de la campanya; 2.700 euros per la web del Pacte pel referèndum; 62.000 euros per la cartelleria del referèndum; 60.000 euros d’una campanya internacional sobre la imatge de la Generalitat; 83.000 euros per la invitació a grups parlamentaris europeus; 178.000 euros per a un equip d’experts internacionals; 167.000 euros per a observadors internacionals. Les despeses d’Exteriors no es desglossen, però inclouen sobretot les despeses de les delegacions de la Generalitat a l’estranger i del Diplocat.
Les defenses demanen l’arxivament o l’anul·lació del cas, tot qüestionant la legitimitat del procediment i dels mètodes utilitzats, i adduint indefensió. També apunten que els fets han prescrit, perquè han passat més de 5 anys, cosa que la fiscalia rebutja. La defensa de Puigdemont, per exemple, al·lega que no s’han concretat les despeses il·legals autoritzades per cada demandat.
Per altra banda, si s’acaba aprovant la llei d’amnistia és previsible que el gruix dels acusats es puguin beneficiar d’aquesta mesura. De fet, ERC havia demanat suspendre la vista per la previsible aprovació de la llei d’amnistia. A banda d’això, el procediment pot tenir dos nivells de recurs, en un primer moment en una instància superior dins del Tribunal de Comptes i, posteriorment, a la sala tercera del Tribunal Suprem.
