El Tribunal Constitucional (TC) resoldrà sobre els recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la llei d’amnistia en un termini d’entre sis mesos i un any. Fonts de l’alt tribunal apunten que l’objectiu és donar sortida al fons de la qüestió en aquest termini. Els recursos d’empara es resoldran mitjançant una sentència unificada, mentre que els recursos presentats pel PP i les comunitats autònomes i les qüestions d’inconstitucionalitat tindran cadascun la seva respectiva sentència. En aquest marc, el dia 10 de setembre el ple del Tribunal Constitucional abordarà –i segons fonts del TC previsiblement admetrà a tràmit- la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Suprem.
L’admissió a tràmit suposarà el primer pas per resoldre una qüestió que el president del TC considera prioritària perquè porta emparellades conseqüències penals de presó i embargaments.
Llarena no té pressa
Paral·lelament, fonts del Tribunal Suprem han apuntat aquest dijous que el jutge d’instrucció de l’1-O, Pablo Llarena no té previst activar a curt o mitjà termini l’euroordre contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
Fonts de Tribunal Suprem recorden que el jutge no actua mentre hi ha recursos d’apel·lació pendents, que acabaran a la taula del president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena. Abans de fer el pas, apunten aquestes fonts, cal que existeixi una situació processal estable.
En aquest marc, Llarena preveu resoldre en 10 o 15 dies el recurs de reforma presentat per la defensa de Puigdemont contra la seva decisió de no aplicar l’amnistia a l’expresident.
El Suprem nega la “infàmia” de la dilació
Altres fonts del Suprem han rebutjat de pla aquest dijous les acusacions de Junts al tribunal per la dilació en la resolució dels recursos, fet que impedeix –mentre no es resolen- que les defenses puguin apel·lar i, finalment, elevar la qüestió al Tribunal Constitucional.
Segons aquestes fonts, aquestes acusacions són “una infàmia”, i el Suprem actua en el cas Puigdemont amb la mateixa tardança que en la tramitació d’altres recursos. “Ni hi ha endarreriment, ni és maliciós”, afirmen.
Pel que fa a les possibles conseqüències jurídiques per als comandaments dels Mossos pel fet que no capturessin l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont el passat 8 d’agost, fonts del Tribunal Suprem apunten que aquesta és una qüestió que hauria de valorar en tot cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
