El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha confirmat l’anul·lació de l’acord de pesca de la UE amb el Marroc perquè vulnera els drets del Sàhara Occidental. En una sentència feta pública aquest divendres, el tribunal de Luxemburg desestima els recursos del Consell i la Comissió Europea contra la sentència del Tribunal General de la UE del 2021, que tombava la decisió per la qual s’havia aprovat el pacte perquè aquest s’havia tancat “sense el consentiment” del Front Polisario. Així, el TJUE li ha tornat a donar la raó al Front Polisario, que havia demandat la UE i els 27 perquè el procés de consulta sobre el pacte de pesca signat el 2018 no havia comptat amb la veu del poble sahrauí.
“L’aplicació d’un acord entre la UE i el Marroc en el territori del Sàhara Occidental ha d’obtenir el consentiment del poble sahrauí i, aquest consentiment, no existeix” a l’acord en qüestió, defensa el tribunal en la decisió feta pública aquest divendres. El pacte de pesca de la UE i el Marroc signat el 2018 expirava el juliol del 2023 i, per tant, ja estava sense efecte. Tanmateix, la decisió del tribunal de Luxemburg ha confirmat la decisió del 2021.
El TJUE també tomba l’acord sobre productes agrícoles entre la UE i el Marroc
D’altra banda, la sentència d’aquest divendres també anul·la l’acord comercial entre la UE i el Marroc del 2019 sobre productes agrícoles perquè aquest, igual que el de pesca, es va elaborar sense tenir en compte el consentiment del Sàhara Occidental. “Els acords comercials UE-Marroc del 2019, a què el poble del Sàhara Occidental no va prestar el seu consentiment, es van celebrar vulnerant els principis d’autodeterminació i de l’efectiu relatiu dels Tractats”, conclou el TJUE.
En ambdós casos, el TJUE defensa que el consentiment del poble sahrauí “és una condició de validesa de les decisions per les quals el Consell va aprovar els acords”. “És cert que la Comissió i el Servei Europeu d’Acció Exterior van fer consultes abans de l’adopció de les decisions, però aquestes no anaven dirigides al poble del Sàhara Occidental, sinó a les poblacions que es troben actualment en el territori, independentment de si pertanyen o no al poble sahrauí”, defensa el tribunal. “Una gran part del poble en qüestió viu a l’exili des dels anys setanta i ha trobat refugi a Algèria”, recorda en la decisió.
Així, el tribunal ha anul·lat ambdues decisions del Consell per les quals els acords de pesca i agricultura van ser aprovats i ha donat la raó al Front Polisario. La decisió relativa a l’acord de pesca expirava el juliol del 2023 i, per tant, ja està sense efecte. En el cas de l’acord sobre productes agrícoles, el TJUE ha decidit deixar-lo vigent durant dotze mesos per les “conseqüències negatives” que tindria la seva anul·lació immediata en matèria diplomàtica.
La manifestació de consentiment no ha de ser “necessàriament explícita”
Tot i que la sentència d’aquest divendres recolza la decisió del 2021, el Tribunal de Justícia ha matisat que, contràriament al que va defensar el Tribunal General, la manifestació de consentiment del poble del Sàhara Occidental als acords no havia de ser “necessàriament explícita”.
Segons diu en el text, el consentiment es pot donar per bo de manera “implícita” sempre que es compleixin alguns “requisits”, com per exemple que l’acord no generi obligacions pel poble del territori on s’ha d’aplicar l’acord i que, en canvi, sí que prevegi un “avantatge precís, concret, substancial i verificable derivada de l’explotació dels recursos naturals del territori”. “Si es compleixen aquests requisits, el fet que un moviment que es presenta com el representant legítim del poble esmentat s’oposi a aquest acord no com a tal pot ser suficient per qüestionar l’existència del consentiment que es presumeix”, defensa la sentència.
Tanmateix, el tribunal deixa clar en l’escrit d’aquest divendres que en cap dels dos acords en qüestió es compleix el segon requisit i que, a conseqüència, no es pot assumir implícitament el consentiment del poble sahrauí. “Els acords no confereixen cap dret ni cap avantatge a favor del poble del Sàhara Occidental, en particular perquè aquest no es beneficia de cap contrapartida financera per l’explotació dels recursos naturals del territori o de les aigües adjacents”.
Antecedents
El Tribunal de Justícia de la UE s’ha pronunciat aquest divendres sobre els recursos presentats pel Consell i la Comissió Europea contra la sentència del Tribunal General de la UE, de primera instància, del 2021, que va tombar la decisió per la qual l’acord de pesca de la UE amb el Marroc va ser aprovat, argumentant que aquest vulnerava els drets del Sàhara Occidental. Tot i donar la raó al Front Polisario, qui havia demandat la UE i els 27 per tancar un acord amb Rabat “sense el consentiment” del poble sahrauí, el Tribunal General va deixar vigent de forma temporal el pacte per la pesca per evitar “greus conseqüències” diplomàtiques.
El passat mes de març, l’advocada general del TJUE Tamara Capeta es va pronunciar en la mateixa línia que el Tribunal General i va defensar l’anul·lació de l’acord de pesca en considerar que aquest no tractava el territori del Sàhara Occidental i les seves aigües adjacents com a “separats i diferents” del Marroc. “El Consell no va respectar el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí”, va sentenciar aleshores Capeta, que va subratllar que el Front Polisario “expressa els interessos i desitjos” d’una part del poble del Sàhara Occidental.
Disputa pel Sàhara
La UE i el Marroc van signar un acord de pesca el 2006 que facilitava, entre d’altres, l’accés de vaixells espanyols a les seves aigües, però també a les aigües sahrauís. Arran de les queixes de l’ONG Western Sahara Campaign, el febrer del 2018 el Tribunal de Justícia de UE va dictaminar que aquest pacte no es podia aplicar al Sàhara Occidental perquè “conculcaria determinades normes del dret internacional” i “en especial el principi a la lliure determinació”.
Brussel·les va optar per refer l’acord i intentar garantir l’accés a aquestes aigües. L’octubre del 2018 la Comissió Europea va proposar un nou pacte fent una consulta a diversos actors a la zona per poder complir amb el requisit que marcava Luxemburg: el consentiment de la població. Tanmateix, el Front Polisario no hi va voler participar denunciant que Rabat no tenia autoritat per negociar amb Brussel·les un acord sobre les aigües del Sàhara Occidental.
El consentiment, punt controvertit
Amb el suport del Parlament Europeu i dels estats membre, el nou acord de pesca es va signar el març del 2019. L’Eurocambra va donar per bona la consulta que havia fet la Comissió Europea als territoris sahrauís assegurant que el pacte era “beneficiós per a la població local”. En canvi, el Front Polisario va denunciar que les institucions de la UE li van “impedir exercir la seva competència per expressar el consentiment del poble sahrauí”.
Durant la vista judicial al TGUE, la UE va admetre que “la situació actual al Sàhara Occidental no permet la consulta directa de les persones interessades, ja que aquestes no han pogut exercir el seu dret a l’autodeterminació i no tenen un govern autònom”. “La qüestió de la identificació dels membres del poble dels territoris no autònoms és, a més, una qüestió molt complexa”, va dir.
Tot i això, la UE va assegurar haver consultat “una àmplia gamma d’organitzacions polítiques i sociopolítiques locals i de representants de la societat civil”, i també al Polisario. Segons va defensar aleshores, la consulta els va portar a concloure que el poble sahrauí estaria a favor d’incloure les seves aigües a l’acord perquè “no és un afer polític, sinó una qüestió de desenvolupament econòmic i social”.
