El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha ordenat a Israel adoptar “totes les mesures possibles” per evitar un genocidi a Gaza i permetre “immediatament” l’ajuda humanitària, però no ha demanat l’alto el foc. La presidenta del TIJ, la magistrada estatunidenca Joan E. Donoghue, ha anunciat aquest divendres la decisió –adoptada per 15 vots a favor i 2 vots en contra– d’exigir a l’estat hebreu mesures per “risc” de genocidi. Així, la cort amb seu a la Haia ha concedit només una part de les mesures cautelars sol·licitades per Sud-àfrica en la seva demanda contra Israel per genocidi. Ha descartat ordenar Israel la “suspensió immediata” de les operacions militars que va iniciar per l’agressió de Hamàs del 7 d’octubre.
Per atorgar les cautelars en aquesta fase del procediment, el Tribunal Internacional només té en compte si és “plausible” que s’estiguin produint vulneracions de la Convenció del Genocidi. Posteriorment, s’entra en el fons de la qüestió, és a dir, si efectivament s’ha violat aquest tractat de drets humans.
El TIJ creu que “almenys alguns actes i omissions” de l’estat hebreu a la Franja de Gaza podrien ser genocides i que hi ha un “risc que la situació humanitària catastròfica” a Gaza “es deteriori” abans que hi hagi una sentència ferma a la Haia. Tanmateix, el Tribunal Internacional ha rebutjat ordenar un alto el foc, com demandava Sud-àfrica, i s’ha limitat a reclamar a Israel “totes les mesures possibles” per impedir un genocidi a Gaza. També demana que es permeti l’accés a aliments, aigua i assistència mèdica.
La decisió s’ha adoptat amb una àmplia majoria de la sala, ja que només han votat en contra la magistrada ugandesa Julia Sebutinde i el jutge ad hoc israelià Aharon Barak.
Les decisions del TIJ són legalment vinculants, però la cort no té mitjans propis per fer complir les seves sentències. Si un estat considera que s’ha incomplert una sentència, ho pot elevar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides perquè adopti mesures.
La Haia veu risc de genocidi
El TIJ ha confirmat que les operacions militars israelianes han provocat un gran nombre de morts i ferits, la destrucció massiva d’infraestructura i el desplaçament forçat d’un grup substancial de palestins a Gaza. En paral·lel, ha constatat les declaracions de diversos alts càrrecs d’Israel que titllen els palestins “d’animals humans” i que responsabilitzen a “tota la nació” dels actes de Hamàs. Repetidament, Donoghue ha citat informes i declaracions de Nacions Unides que han alertat sobre la greu situació humanitària a la Franja.
Així, el TIJ ha conclòs que “almenys alguns dels actes i omissions” poden ser considerats genocides i que és “plausible” afirmar que els palestins “tenen dret a ser protegits de genocidi”, dues condicions de la Convenció.
Ara mateix, el Tribunal Internacional tem que “la situació humanitària catastròfica es deteriori” a Gaza i causi “un dany irreparable” als palestins. “Els civils estan en una situació extremadament vulnerable per les operacions militars iniciades el 7 d’octubre, amb desenes de milers de morts, ferits, cases, escoles i hospitals destruïdes i el desplaçament massiu de població”, ha dit la presidenta del Tribunal, tot indicant que Israel té intenció de continuar la guerra “durant mesos”. Per això, la cort ha considerat necessari ordenar mesures cautelars abans que de dictar sentència ferma, un pas que podria trigar anys.
Israel haurà d’informar el TIJ si ha adoptat les mesures ordenades, que no inclouen un alto el foc, però que imposen restriccions a l’abast de les seves operacions militars.
El cas: Sud-àfrica vs Israel
El passat 29 de desembre la República de Sud-àfrica va demandar l’Estat d’Israel davant la Cort Internacional de Justícia per “violar les seves obligacions en virtut de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi”. Segons la sol·licitud, els actes i “omissions” d’Israel “tenen caràcter genocida” perquè pretenen “destruir els palestins a Gaza” com grup nacional, racial i ètnic.
Sud-àfrica va demanar mesures provisionals per impedir “un dany encara més greu i irreparable dels drets del poble palestí” i garantir el compliment d’Israel de les seves obligacions en virtut de la Convenció del Genocidi”. En concret, va exigir que Israel suspengui immediatament les operacions militars, adopti les mesures necessàries evitar el genocidi, desisteixi de “matar”, causar “danys corporals i imposar “condicions de vida destinades a la destrucció física total o parcial” dels palestins, així com d’impedir naixements dins d’aquest grup.
També demana al TIJ que ordeni a Israel aixecar les restriccions a l’ajuda humanitària a Gaza, aturi els desplaçaments forçats de palestins i permeti l’accés a aliments, aigua i assistència mèdica.
Arguments de les parts
Israel nega el genocidi contra els palestins i, tot al·legant el seu dret a l’autodefensa, assegura que els seus atacs només busquen aturar “l’amenaça” de Hamàs i “recuperar els ostatges” segrestats el 7 d’octubre. Durant la vista pel cas el 12 de gener, l’equip jurídic dels israelians van desmentir que els atacs a Gaza tinguin “intenció genocida” i que són “legítims i “proporcionats”. A més, van alertar que una ordre de suspensió d’operacions militars no afectaria Hamàs, que no és part en el procediment.
Per a Sud-àfrica la “matança massiva de palestins”, els “desplaçaments forçosos” de més d’un milió de persones a la Franja de Gaza, els atacs militar israelià a hospitals i infraestructures civils i la imposició d’unes condicions de vida que priven els palestins de necessitats bàsiques com aigua i menjar demostren “un patró sistemàtic de conducta genocida”. Pretòria defensa que els palestins “tenen dret a existir” i que “necessiten protecció perquè Israel s’està negant” a aturar els atacs “a gran escala” contra els civils a Gaza.
