El Tribunal Europeu de Drets Humans decideix dijous sobre la demanda de l’expresident Artur Mas contra Espanya per la condemna de desobediència com a responsable de l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. El tribunal amb seu a Estrasburg es pronunciarà al matí sobre la denúncia de l’expresident per possible vulneració de drets humans en relació amb la condemna a un any i un mes d’inhabilitació per incomplir la providència del Tribunal Constitucional que suspenia cautelarment la consulta del 9-N. En concret, Mas al·lega que la justícia espanyola ha violat el principi de legalitat i qüestiona que els fets fossin de caràcter “penal”.
Mas assegura davant el TEDH que la decisió del TC “no va ser prou precisa, concreta i categòrica” a l’hora de prohibir la consulta. Per això, considera que la condemna va vulnerar l’article 7 de la Convenció Europea de Drets Humans, que impedeix condemnar a algú per “una acció o omissió que, en el moment de ser comesa, no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional”.
El cas del 9-N
El govern d’Artur Mas va celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya el novembre del 2014, malgrat el recurs del govern espanyol al Tribunal Constitucional sobre el procés participatiu. Mas es va negar a acceptar la suspensió cautelar del TC i la consulta es va celebrar igualment.
El març del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar l’expresident de la Generalitat Artur Mas a 2 anys d’inhabilitació, l’exvicepresidenta Joana Ortega a 1 any i 9 mesos i l’exconsellera Irene Rigau a un any i mig pels delictes de desobediència i van ser absolts del de prevaricació. També va imposar una multa de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.
El gener del 2019 el Tribunal Suprem confirmava la condemna, però rebaixava la pena d’inhabilitació de Mas de 2 anys a 1 any i 1 mes i l’equiparava a la pena que va imposar el Suprem a l’exconseller de presidència, Francesc Homs, també en relació amb el procés participatiu de novembre de 2014. El TS defensava que la condemna “no se sustenta en la convocatòria d’una consulta il·legal sinó en desobeir un mandat del TC”.
L’octubre del 2021 el Tribunal Constitucional va confirmar per unanimitat la condemna pel delicte de desobediència defensant que es va respectar el principi de legalitat penal, ja que la seva providència per suspendre el 9-N té la naturalesa pròpia d’una “resolució judicial”, era “clara” i “executiva per antonomàsia”.
Igualment, el TC va negar que s’hagi vulnerat el dret a participar en els assumptes públics i els drets a la llibertat ideològica, d’expressió i de reunió, recordant a Mas que tenia l’obligació de complir les resolucions judicials.
En última instància, l’expresident Mas ha portat el cas fins al tribunal de drets humans d’Estrasburg.
