El Tribunal Constitucional ha tornat a desestimar la recusació del seu president, Cándido Conde-Pumpido, en el debat sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia. Igual que va fer el 8 d’octubre respecte a la recusació plantejada pel grups parlamentaris del PP al Senat i al Congrés, els magistrats han acordat no admetre a tràmit la recusació contra el seu president plantejada per les comunitats del PP. Concretament ho havien demanat la Comunitat de Madrid, la Xunta de Galícia, el Consell de Govern d’Andalusia, el Consell de la Generalitat Valenciana, la Junta de Castella i Lleó, el govern de Cantàbria, la Junta d’Extremadura i el Govern de les Illes Balears.
Les comunitats del PP argumentaven que Pumpido s’havia d’apartar de les deliberacions de la mateixa manera que es va apartar voluntàriament del debat dels recursos d’empara dels condemnats per l’1-O contra la sentència del Tribunal Suprem. El 2021 es va abstenir de les deliberacions del recurs d’empara de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per unes manifestacions en una conferència del 2017 en contra del procés independentista.
Els magistrats apliquen la mateixa doctrina de fa dues setmanes. Sostenen que aquelles declaracions i les causes en que es va abstenir “no coincideixen” amb la qüestió actual, perquè la llei d’amnistia “no existia en el moment” en què va decidir apartar-se ni tenen res a veure “amb el problema constitucional suscitat ara”.
“L’objecte de la impugnació és resoldre sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia, que s’impugna de forma global i particularitzada”, sostenen, i per tant sobre una norma penal “que no existia en el moment de suscitar-se l’abstenció”.
A més, segons el TC, “les manifestacions controvertides que va fer aleshores no es referien al problema constitucional suscitat en aquest procediment”.
El TC també ha rebutjat aquest dimarts la recusació que el PP havia presentat contra la magistrada Laura Díez. Els magistrats argumenten que cap dels arguments examinats aconsegueix constituir ni tan sols un principi de prova de la manca d’aparença d’imparcialitat que s’al·lega, sense que sigui admissible esgrimir diverses causes de recusació sense argumentar mínimament les raons per les quals es consideren concurrents”.
