Un equip de lletrats coordinat per Cónde-Pumpido va analitzar la transcendència dels recursos dels presos que es resolen aquests dies i reconeix aquestes malèfiques practiques
El Tribunal Constitucional va fixar com a estratègia l’admissió a tràmit de recursos dels presos polítics del procés independentista a Catalunya per impedir la internacionalització del judici que es va celebrar al Tribunal Suprem al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Practiques del TC que confirmen el frau de la justícia espanyola
Aquesta manera de procedir es va establir respecte de prop de mig centenar de recursos d’empara presentats pels condemnats pel procés independentista a Catalunya contra disposicions del Tribunal Suprem, i això va permetre deixar aquests assumptes fora de l’abast de l’òrgan de garanties amb seu a Estrasburg durant la celebració del judici a l’alt tribunal i fins al dictat de la sentència per sedició.
Practiques fraudulentes que aconsegueixen resultats satisfactoris pel tribunal
Aquesta manera de treballar ha tingut resultats satisfactoris, segons revelen a Europa Press fonts del TC, i ha permès a més configurar una sòlida jurisprudència entorn d’assumptes sobre els quals encara no s’havia pronunciat el tribunal de garanties com són els drets polítics.
Molts d’aquests recursos d’empara s’estan resolent aquests dies per sentència, com els ja notificats sobre la negativa del Suprem al llarg del 2018 a concedir permisos perquè alguns dels llavors investigats, com el líder d’ERC Oriol Junqueras i altres exconsellers que van ser elegits diputats autonòmics, poguessin eludir la presó preventiva i acudir al Parlament. Finalment el TC ha avalat les decisions del Suprem amb sentències molt fonamentades que, ara per ara, no consta que hagin estat recorregudes davant l’òrgan d’Estrasburg, segons les mateixes fonts.
La tasca del Constitucional en aquest aspecte va consistir a rebutjar una inadmissió de plànol de tots aquests recursos que hagués permès a les defenses dels encausats denunciar seguidament una vulneració de drets davant el TEDH que podria haver estat resolta, o almenys admesa, abans que existís una sentència sobre el cas.
Un informe propi que detecta aquestes males practiques del TC
Per coordinar la feina tècnica es va constituir al TC, segons les mateixes fonts, un grup de treball amb gairebé una desena de lletrats sota la direcció del magistrat Cándido Conde-Pumpido, amb independència que després els assumptes corresponguessin per repartiment al magistrat que li correspongués legalment la ponència.
Clatellada del TC contra el Tribunal Suprem per demanar una qüestió prèvia que ha afavorit els presos polítics
Aquesta estratègia contrasta amb l’adoptada pel mateix tribunal que va jutjar el procés en plantejar enmig del judici davant una altra institució europea, el TJUE, els seus dubtes sobre la consideració o no d’immunitat parlamentària d’un dels processats llavors a la presó provisional, Oriol Junqueras, després de ser declarat electe al Parlament Europeu el passat mes de juny.
La decisió del tribunal de Luxemburg va causar gran polèmica tot i que finalment l’Eurocambra ha acceptat els arguments de l’alt tribunal espanyol i no li ha permès ser eurodiputat, en estimar que la immunitat se li va atorgar pel TJUE quan encara el líder d’ERC encara no havia estat condemnat en ferm, i que la seva situació actual és diferent. Fonts del TC consideren, no obstant això, que el que ha dit el TJUE podria tenir alguna conseqüència en la sentència que el TEDH dicti finalment sobre les condemnes imposades als líders independentistes.
Greu error del Suprem segons el TC
Per això, consideren els fets com un error de càlcul dels magistrats del Suprem, que potser desconeixien la trajectòria de l’òrgan i Luxemburg tendint la majoria de les vegades a anar a favor d’Europa davant dels interessos dels estats. Si l’assumpte de les immunitats el consideraven ja resolt, afegeixen aquestes fonts, potser va ser un error buscar la confirmació del tribunal europeu en aquest sentit.
