El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per set vots a favor i un en contra no admetre la recusació dels grups parlamentaris del PP al Congrés i el Senat contra el president de l’alt tribunal, Cándido Conde-Pumpido. Els populars pretenien que Conde-Pumpido s’apartés de les deliberacions dels recursos a la llei d’amnistia adduint manca d’imparcialitat. La magistrada Concepción Espejel ha anunciat un vot discrepant amb la composició del ple (format només pels vuit vocals que no han estat recusats) i sobre l’objecte de la recusació, però s’ha mostrat d’acord amb la decisió adoptada per majoria. El magistrat Enrique Arnaldo també ha anunciat un vot particular concorrent per dissentir de la composició del ple.
El PP argumentava que Pumpido s’havia d’apartar de les deliberacions de la mateixa manera que es va apartar voluntàriament del debat dels recursos d’empara dels condemnats per l’1-O contra la sentència del Tribunal Suprem.
El 2021 es va abstenir de les deliberacions del recurs d’empara de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per unes manifestacions en una conferència del 2017 en contra del procés independentista.
Els magistrats, però, sostenen que aquelles declaracions i les causes en que es va abstenir “no coincideixen” amb la qüestió actual, perquè la llei d’amnistia “no existia en el moment” en què va decidir apartar-se ni tenen res a veure “amb el problema constitucional suscitat ara”.
“L’objecte de la impugnació és resoldre sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia, que s’impugna de forma global i particularitzada”, sostenen, i per tant sobre una norma penal “que no existia en el moment de suscitar-se l’abstenció”.
A més, segons el TC, “les manifestacions controvertides que va fer aleshores no es referien al problema constitucional suscitat en aquest procediment”.
El ple del TC marca d’aquesta manera el camí que podria aplicar a la resta de recusacions presentades contra membres del tribunal. En total se n’han registrat 54.
Són 9 contra Conde-Pumpido, 9 contra la també progressista Laura Díez, 9 contra l’exministre Juan Carlos Campo (que ja es va apartar voluntàriament de les deliberacions), i 27, inclosa la de la Fiscalia, contra el magistrat conservador José María Macías, que va signar els informes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la llei mentre era vocal de l’òrgan de govern dels jutges.
Els magistrats objecte de recusació no han participat de les deliberacions, de manera que el ple s’ha celebrat només amb els vuit membres del TC restants i un empat a quatre progressistes i quatre conservadors que s’ha decantat per no admetre les recusacions.
Després de la de Pumpido, el TC analitzarà la resta de peticions de recusació. En el pròxim ple es veurà de la Laura Díez, i després les de José María Macías. Les 9 peticions dirigides contra Juan Carlos Campo han perdut el seu objecte perquè el ple ja ha acceptat la seva abstenció.
Els incidents de recusació paralitzen el procediment, fet que provoca que la tramitació processal dels recursos contra la llei d’amnistia vagi més lenta fins que es resolguin totes les peticions contra els magistrats. El Tribunal espera emetre les primeres resolucions sobre les impugnacions contra l’amnistia en un termini de sis mesos i un any. Previsiblement el primer que resoldrà serà la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem. Després el recurs del PP.
