El Tribunal Constitucional (TC) justifica en la interlocutòria que admet a tràmit el recurs del PP contra la reforma judicial i que la suspèn cautelaríssimament la decisió perquè veu vulneració de drets en la tramitació parlamentària. La decisió la van prendre el 19 de desembre els sis magistrats del bloc conservador del Constitucional -cinc progressistes es van oposar-, però l’argumentació no s’ha conegut fins aquest dimecres. La interlocutòria defensa la competència del TC per intervenir i veu en perill el pluralisme polític i els drets parlamentaris del PP en “l’extraordinària celeritat” en la tramitació al Congrés de les dues esmenes que el TC acorda suspendre.
“La centralitat de les Corts Generals en el nostre Estat constitucional no significa que l’exercici dels seus poders estigui exempt o alliberat de subordinació a la Constitució”, diu el TC, que remarca que “l’absència d’un precedent idèntic no impedeix, està clar, a aquest tribunal l’adopció de la mesura”. A més, recorda el “dret de les minories a participar en els processos de formació de la llei” i sosté que en aquest cas concorre una “especial transcendència constitucional”.
Segons el TC, la qüestió plantejada al recurs “no afecta el més mínim a l’exercici de la funció legislativa del Parlament” perquè no entra en el contingut de les dues esmenes sinó en el procediment de la tramitació parlamentària. També nega que la decisió suposi “una pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit” com poden ser el principi d’autonomia parlamentària i la inviolabilitat de les Corts.
El TC considera que en aquest cas sí que s’aprecien la “irreversibilitat del perjudici” i la “urgència excepcional” per adoptar la mesura cautelaríssima i creu que és “proporcional” i “necessària” per preservar “l’efectivitat cautelar del dret fonamental invocat” i que “permet conjugar adequadament la continuació de la tramitació parlamentària de la norma amb la protecció cautelar dels drets invocats pels recurrents”.
Critica la tramitació
L’excepcionalitat del cas s’evidencia per “l’extraordinària celeritat amb la qual van succeir els tràmits parlamentaris”, afirma el Constitucional. El TC argumenta que les esmenes es van registrar l’últim dia del termini previst i la mesa de la Comissió de Justícia les va incorporar a l’informe de la ponència amb un informe dels lletrats que avisava que era contrària a la doctrina del TC sobre l’homogeneïtat de les esmenes.
També remarca que no es van poder debatre de forma “particularitzada”. El TC argumenta que la mesa de la Comissió de Justícia tampoc va respondre la petició de reconsideració de la inclusió de les dues esmenes retallant la possibilitat de l’oposició d’intervenir.
Tot això “evidencia que els recurrents no van tenir, en el tràmit parlamentari, cap mitjà de reaccionar contra l’actuació parlamentària que consideraven lesiva al seu dret a l’exercici de les seves funcions representatives”. El Constitucional creu que la mesa de la Comissió de Justícia va “negar” i “esborrar” aquest dret.
A més, el Constitucional defensa que el contingut de les dues esmenes recorregudes, que modifiquen les lleis orgàniques que regulen el TC i el CGPJ, no tenen una “correlació material o lògica” amb la proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal.
El TC justifica haver aturat la reforma judicial al Senat perquè continuar la tramitació legislativa “culminaria la vulneració de drets al·legada pels recurrents, que ja no podria ser reparada de forma real i efectiva” la qual cosa faria que el recurs d’empara “perdés la seva finalitat”.
Rebutja les recusacions
“Les recusacions han estat plantejades només respecte de dos dels quatre magistrats cridats a cessar en l’exercici de les seves funcions per expiració del termini del seu nomenament, el que evidencia el seu caràcter abusiu i, per tant, s’han d’inadmetre”, sostenen.
